Has sentit l'Uncanny Valley però no ho saps

Ja sabeu que els robots ens agraden molta les redactores d’aquest blog de cultura digital. I és que la presència dels robots a la cultura cada dia és més gran, i les possibilitats de futur creixen de manera exponencial.

Cada setmana ens trobem amb comentaris dels lectors expressant la seva prevenció, angúnia, fins i tot por, cap a alguns d’aquests robots. Mentre que uns són adorables i t’agradaria tenir-los a casa, com els Nao que hem vist ballar amb Blanca Li, d’altres desperten en nosaltres una inconscient i incontrolable sensació de rebuig, com passa amb els Geminoid F.


El robot Nao

Geminoid F i el seu creador Hiroshi Ishiguro

La raó per la qual rebutgem els robots que semblen massa humans és l’Uncanny Valley, la vall inquietant o inexplicable.

L’Uncanny Valley

El japonés Masahiro Mori, va ser el primer en parlar de l’Uncanny Valley, un principi de robòtica que parla sobre les respostes emocionals dels humans cap als robots i cap a altres entitats no humanes i que sosté que quan els robots semblen i actuen gairebé com els éssers humans reals, causen una resposta de rebuig.

La seva hipòtesis explica que, els éssers humans acceptem i sentim una forta empatia cap aquells robots que s’assemblen a nosaltres o que tenen característiques físiques semblants.

La hipòtesi de Mori diu que la resposta emocional d’un humà cap a un robot s’incrementa positivament i de forma empàtica conforme el robot sembla i es comporta de manera cada vegada més similar a un humà. Per això ens agraden robots com Wall-E o R2D2 que tenen actituds i comportaments gairebé humans. Aquest sentiment nostre d’empatia (i simpatia) creix fins a assolir un punt en el qual la resposta emocional es torna de sobte fortament repulsiva.[2]

Aquest sot o vall de resposta repulsiva entre un robot amb aparença i comportaments “gairebé humans” i una entitat “totalment humana” és el que anomenem “vall inquietant”.

Hi ha diverses teories per explicar el mecanisme cognitiu que provoca aquesta reacció, que és incontrolable i generalitzada. En general, es pensa que el rebuig ve provocat per l’aparença de “zombie” del robot humanoide, una carcassa humana però buida, amb uns ulls que no expressen sentiments ni emocions. Això també va lligat a l’atàvica por a la mort.

Tot i així, com dèiem abans, els robots (humanoides o no) són cada dia més presents a les nostres vides, i de fet s’està treballant perquè arribin a d’altres esferes que fins ara només ocupaven els humans. Aquí tenim robots que fan figures amb globus, robots que gestionen un hotel i robots que atenen els clients que en un banc.


Un debat de futur

Relacionat amb aquest tema, també trobem la intel·ligència artificial (anomenada IA). Aquesta IA és la que s’aplica als robots per tal d’aconseguir que aquests es moguin, pensin i actuïn per ells mateixos, i darrerament ja vam explicar com era un motiu de debat en el món científic.

Fa poc, el diari ARA va organitzar un debat moderat per Antoni Bassas amb dos especialistes sobre el futur i la intel·ligència artificial: Vicky Vouloutsi, investigadora del Grup de Recerca SPECS de la UPF, i el professor de la UPC Miquel Barceló.

Els dos estaven d’acord que “és absurd tenir por d’eines al servei de la societat”, com també aclarien que el dia en què un robot serà genèticament que un humà queda en un futur molt llunyà i el que hem de fer és aprofitar aquestes “màquines”. Tots els sectors poden utilitzar-les per millorar i treure’n profit, com també ens poden facilitar el nostre dia a dia.

Vouloutsi deia: “La màquina és tan intel·ligent com ho és el seu programador i farà el que nosaltres li demanem. Si creem robots més intel·ligents, potser milloraran el nostre futur”.

Utilitzar la singularitat com a distracció:

Si contrastem opinions, veiem que Ramón López de Mántaras, director de la recerca d’intel·ligència artificial de l’Institut CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) declara que el fet de que un robot pugui arribar a substituir-nos en un futur i pugui arribar a obtenir les mateixes qualitats d’un humà és només una “tapadora” per despistar-nos i tenir-nos ocupats. Ell creu que el que realment ens hauria de preocupar no és si aquesta intel·ligència artificial acabarà amb la nostre feina, sinó si aquesta acabarà amb les nostres vides. I posa com a exemple la Darpa (agència del govern dels EUA dedicada a la recerca militar) que està duent a terme estudis i investigacions sobre robots autònoms preparats per matar.

I tu què en penses?

Si ets dels que aposten per l’IA i  t’interessen els robots, et deixem un vídeo que recopila robots, ciborgs i humanoides del cine des del 1921 i també un article on podràs trobar la rebel·lió dels robots en 10 pel·lícules.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s