Fa 50 anys ningú hauria qüestionat les característiques fonamentals d’un llibre: dues tapes i un seguit de pàgines unides per un llom.
Però amb la implantació de la tecnologia , la imatge que teníem d’aquest llibre tradicional ha canviat radicalment. Ara no només podem llegir articles, contes o novel·les a través dels llibres de paper, sinó que també podem utilitzar les plataformes digitals: ordinadors, mòbils, tablets, e-books… Aquestes noves incorporacions, però, no s’han vist exemptes de polèmica i, com gairebé totes les innovacions que tenen lloc en la nostra societat, han rebut crítiques tant positives com negatives.
El diari argentí La Voz realitza una anàlisi basada en la revista Scientific American. Aquesta va elaborar un article on explicava que el cervell prefereix la superfície de paper a l’hora de llegir. Aquest fet es deu a que el cervell humà percep el text com un conjunt. A mesura que la lectura amb el llibre tradicional avança, s’aconsegueix un ritme que ajuda el lector a interpretar millor el contingut. El fet d’anar passant les pàgines del llibre provoca que existeixi una realitat més física; el lector necessita sentir el paper (el cervell ho demana de manera inconscient).
Molts altres estudis demostren que la lectura realitzada a través d’una pantalla és molt més lenta i que el lector memoritza menys informació. La llum que desprenen alguns suports digitals també provoquen fatiga visual al lector, mal de cap i visió borrosa.
La Voz acaba el seu article amb la següent conclusió: “És probable que l’organisme dels nous nadius digitals creï altres xarxes neuronals que prefereixin el suport electrònic al paper, però avui en dia, la resta de la població segueix preferint el contacte amb el paper tradicional”.
Tot i que el nostre cervell prefereixi el suport tradicional, el número de vendes de llibres, revistes i diaris parla per ell mateix. La societat cada vegada presta menys atenció als continguts físics i s’interessa més pels digitals, ja sigui per comoditat o per moda. Aquest fet ha produït que llibreries i biblioteques hagin de desenvolupar noves estratègies per adaptar-se a les noves necessitats dels clients i recuperar les vendes fallides.
Algunes d’aquests novetats són la incorporació del préstec de llibres digitals en les biblioteques.
El sistema de biblioteques de Queens, Nova York, ha desenvolupat una app que permet a l’usuari accedir a un únic portal per a realitzar les seves cerques digitals. La unificació dels diferents portals facilita aquesta cerca ja que es du a terme a través de totes les col·leccions que conté la biblioteca, sense tenir en compte el proveïdor que les ofereix.
Un cas semblant el trobem al projecte E-Biblio de la Red de Biblioteques Públiques d’Andalusia, que ha decidit impulsar la lectura digital en la seva comunitat ja que un tant per cent molt elevat de la població no té accés a bones llibreries o fins i tot a biblioteques que continguin un fons ampli d’informació o de dades. Es pot accedir a aquest servei des d’ordinadors, tablets, mòbils o llibres electrònics personals.
L’últim exemple és el de dos creadors d’apps per a biblioteques que han utilitzat els Beacons per interactuar amb els seus usuaris: Capira Technologies i BluuBeam. Aquests han llençat serveis d’informació de micro-localització que permeten a les biblioteques enviar missatges als dispositius mitjançant bluetooth. Aquests missatges poden contenir informació diversa sobre la localització dels diferents continguts de la biblioteca, així com els pròxims esdeveniments en l’àrea infantil, informació de cursos , les noves adquisicions literàries, etc. L’usuari rebrà diferents missatges depenent de la zona de la biblioteca en que es trobi (més informació).
Les llibreries no volen quedar-se fora d’aquests canvis, i per això s’ha fet realitat un acord entre CEGAL (que reuneix 1600 llibreries) i Odilo (una plataforma tecnològica i distribuïdora de continguts) per a la implementació dels préstecs digitals a les biblioteques mitjançant compres a les llibreries. Aquest acord, però, no agrada a tothom; alguns experts opinen que el projecte ebiblio fa la mateixa funció. També pensen que no li veuen utilitat i que els usuaris no ho faran servir.
A part de les revistes, novel·les i llibres, trobem un quart implicat amb l’actual substitució del paper a les plataformes digitals: els còmics. Aquest també s’han hagut de reinventar i adaptar-se als canvis constants de la nostra societat per no quedar-se enrere. Comixology és una plataforma digital (igual que iTunes) en la qual els consumidors podran llegir, comprar, emmagatzemar els seus còmics digitals.
Aquesta nova implantació també canvia la manera de consumir aquests continguts. Alguns experts com White i Johnson donen la seva opinió sobre el futur dels còmics i aquesta nova reinvenció (llegir aquí).
Empreses de música i tecnologia de Catalunya
