Ara es llegeix més, però de forma diferent

Dels novel·lots al zàping

Els experts constaten que ara es llegeix més que mai però d’una nova manera

.Xavi Ayén. LA VANGUARDIA. 1/10/2014
.
Fa quatre dies, la ministra francesa de Cultura, Fleur Pellerin, va sorprendre els seus compatriotes quan, en un programa televisiu, va declarar que no havia llegit cap llibre de l’últim premi Nobel de literatura, Patrick Modiano. Davant la cara d’estupor de la presentadora, va afegir: “No tinc problema en admetre que no tinc temps de llegir des de fa dos anys. Llegeixo notícies d’agències, informes, però no gaire més”.
El professor Daniel Cassany (Vic, 1961) és un dels màxims experts mundials en lectura. Les seves últimes investigacions tracten sobre l’ús d’ordinadors portàtils a les aules, substituint els llibres de text, i constata que “la lectura d’obres llargues es continua fent bé. Els nens devoren els llibres de Jordi Sierra i Fabra”.  “Què entenem per llegir? -es pregunta-. Gairebé tots els nens, als 12 anys, tenen un mòbil amb accés a internet i obren els seus comptes de WhatsApp, creen blogs i visiten webs sobre els temes que els interessen”.

El consultor Alberto Vicente, d’Anatomía de Red, afirma que “fa tot just set anys les novel·les més venudes es comptaven en milions d’exemplars –com L’ombra del vent– i el 2013 les més venudes es van comptar en pocs centenars de milers, com El maestro del Prado de Javier Sierra. La tecnologia ha permès que el gust es diversifiqui molt, per l’accés a continguts minoritaris o específics als interessos de cada un”. (…)

Se sol distingir entre la lectura sàvia, pausada, la de novel·les, i l’ordinària i funcional d’internet, més criticada. Nicholas Carr, al seu llibre Superficiales, defensa que l’accés a internet fa perdre capacitat d’atenció i reflexió. Argumenta que abans es podia llegir Anna Karenina amb tranquil·litat i ara costa més perquè el cervell fa zàping en llegir, habituat als salts d’internet. Tot i això, hi ha molt debat sobre això. Per Cassany, “és una qüestió d’autoregulació perquè, encara que llegeixis en paper, et pots dispersar”.

La gran revolució ha estat convertir la lectura en un acte social. “Al món analògic –resumeix Manresa– calia apuntar-se a un club de lectura, a una tertúlia… A internet tots comparteixen la seva experiència. Els joves han socialitzat la seva lectura d’una manera espectacular. Cada vegada sorgeixen més blogs, i han nascut els booktubers, gent que penja vídeos relacionats amb lectures: mostren les piles de llibres que llegiran, portades…”. (…)

Un altre tema és la cada vegada més avançada elaboració de productes mixtos. Roger Domingo, director dels segells tècnics del grup Planeta, admet que “hi ha una caiguda en vendes d’un 35% en nombre d’exemplars. Se sol atribuir a la crisi econòmica, a la pirateria… però quan l’economia remunti, mai no recuperarem els nivells de venda perquè els hàbits lectors han canviat. Hi ha molta gent que fa anys que rep tota la informació en pantalles, i les connexions neuronals s’adapten a aquest mitjà. És una lectura molt diferent: fragmentària, ràpida, que ens fa descodificadors d’informació.  Però quan acudim al llibre en paper, sobretot en el cas de l’assaig, no ho entenem, ens cau de les mans. La neuroplasticitat del cervell ha obrat aquest canvi: si només llegim en pantalla, costa de passar al paper”. “Hi ha una generació –prossegueix– enganxada a la gratificació instantània: cada ‘m’agrada’ de Facebook o retuit de Twitter genera dopamina, el neurotransmissor del plaer”.

Domingo dirigeix la nova empresa Planeta Hipermedia, creada fa un mes: “Convertim els llibres en cursos en línia, amb vídeos on els seus autors expliquen els temes i activitats suplementàries. Ens vam preguntar: per què en venem menys? El problema és el contingut o el format? El contingut no podia ser, perquè els autors continuaven sent reclamats per a conferències o cursos. El problema era el format llibre, que ha deixat de ser el vehicle de transmissió de coneixement”. “A Espanya costa molt de reconèixer-ho –diu–, però per a un gran sector de la població els llibres són avorrits”. Matisa que parla de llibres tècnics ja que “la literatura sí que és insubstituïble, és un viatge a un altre lloc”. “La tecnologia, sense voler-ho –continua Vicente– està formant una nova generació de lectors però sobretot de narradors. Les xarxes socials han introduït la paraula escrita com a forma primordial de comunicació –aquella que s’havia perdut en la transició de la carta al telèfon– i ens hem convertit tots en narradors de les novel·les de les nostres vides, alhora que llegim les narracions dels altres. Això amb prou feines té repercussions en les generacions formades abans d’internet, però per als joves és més comú llegir i escriure que parlar i escoltar”. (…)

Llegir l’article sencer

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s