Videojocs marca Barcelona

La capital catalana s’erigeix com a un dels principals focus de creació mundial de videojocs. Hi conflueixen una gran quantitat d’estudis des d’on es generen alguns dels títols que atrapen milions de jugadors d’arreu del planeta

Xavi Aguilar. PRESÈNCIA. EL PUNT AVUI. 20/7/2014

Les oficines amb futbolins, gimnasos i menjar gratis per als joves i dinàmics treballadors no són patrimoni exclusiu de les empreses tecnològiques de Silicon Valley. De fet, no cal anar gaire lluny per trobarne molts bons exemples, si bé amb dimensions menys colossals que les seus californianes de Google o Apple. A Barcelona mateix, els darrers anys han sorgit una sèrie d’estudis de creació de videojocs que han seguit aquest model que, com veuran, té la seva raó de ser. Però el seu veritable atractiu no són les taules de ping-pong o les sales de reunions amb pufs, sinó la qualitat dels jocs que s’hi desenvolupen.

Els darrers anys, a la capital catalana han florit una sèrie d’empreses de programació que, amb el seu èxit, han generat una doble dinàmica molt positiva per a aquest sector: d’una banda han donat ales a altres emprenedors a fer un salt en el mateix sentit i, de l’altra, han atret alguns dels gegants del ram a instal·lar-se també a la ciutat comtal. Al marge del context de crisi global, la creació de videojocs ha viscut un moment molt dolç, fins al punt de ser la indústria cultural que més ha crescut els darrers anys. El 2013, el nombre de treballadors que s’hi dedicaven a l’estat va augmentar un 29%, arribant als 4.292. I no és un fet puntual, sinó una tendència que, segons els experts, se sostindrà durant els pròxims anys gràcies a la generalització dels jocs per al telèfon mòbil.

El fet, però, és que aquesta indústria, que l’any passat va facturar 413 milions d’euros a l’àmbit estatal, està en gran part concentrada a Barcelona i la seva zona d’influència, on s’ubiquen el 40% de les empreses. La consistència del teixit empresarial i creatiu és innegable i es reforça amb l’aparició de molts centres de formació específica per al sector i les sinergies derivades de certàmens com el Mobile World Congress o el Gamelab.

Un dels primers catalans a triomfar en el món dels videojocs va ser el barceloní Daniel Sánchez-Crespo, que el 2001 va fundar l’estudi Novarama i anys després va assolir un gran èxit de vendes a escala europea de la mà dels Invizimals. Aquests éssers estranys li van permetre tancar un pacte amb Sony per produir en exclusiva jocs d’aquesta nissaga (que ha acabat arribant a la televisió) per a les consoles portàtils de la marca japonesa. Sempre amb el vent a favor, la seva empresa ha experimentat un creixement constant, però tot i això no deixa de tenir unes proporcions gairebé familiars. I, de fet, aquest és un tret distintiu d’aquests negocis. Segons dades de l’Associació Estatal de Desenvolupadors de Videojocs, el 60% dels estudis tenen menys de deu persones treballant-hi, mentre que només un 4% supera les cinquanta.

És, doncs, un ecosistema atomitzat, amb moltes microempreses joves (més de la meitat tenen al voltant d’un any de vida) que busquen un èxit planetari reservat només per a uns quants. “Amb poca gent facturem molt”, admet sense embuts el fundador d’una altra companyia barcelonina d’èxit internacional.

Ara, però, mana el mòbil i el desenvolupament de jocs per a consoles és gairebé una raresa. Com ho és encara més trobar un estudi sense una plantilla internacional. “És cert que hi ha un boom, però és que en qüestió de deu anys han aparegut dues plataformes noves i molt potents, perquè estan adaptades per a una pila de gent. A Barcelona hi ha molt emprenedor que ho ha sabut aprofitar i a les persones amb talent els atrau viure en aquesta ciutat”, reflexiona Vicenç Martí, cofundador i conseller delegat d’Akamon. Les plataformes a què es refereix són, òbviament, Facebook i els dispositius mòbils. La xarxa social ha estat determinant per convertir en virals determinats jocs que després han passat a ser aplicacions. Ho saben molt bé empreses com Social Point, d’arrels barcelonines però amb desenes de milions de jugadors a tot el món, o King, creadors de l’omnipresent Candy Crush, que ja han tret al mercat jocs fets íntegrament a la seva seu barcelonina. Altres empreses de primer nivell del sector com Ubisoft o Gameloft (la seva filial dedicada al mòbil) també tenen estudis a la ciutat. Conviuen amb iniciatives que, gairebé a títol individual, intenten endinsar-se en un món que, en cas d’encertar-la, promet una compensació econòmica important.

És el cas de la gent de Creatiu Labs, una parella de joves que fa poc es van situar al número 1 de descàrregues de la botiga d’Apple amb els Stubies, o de Francisco Téllez de Meneses, que robant-li hores a la son i a la família va crear Unepic, un joc que va funcionar tan bé per a PC que el va llançar també per a Wii U, i ha estat el primer del país a desenvolupar per a aquesta plataforma. Ells, que treballen des de casa, no tenen a l’abast un futbolí. Des d’alguns dels estudis que sí en tenen, però, s’assegura que no són peces d’atrezzo, sinó que realment s’utilitzen per trencar i desconnectar. De fet, alguns s’hi han instal·lat a petició dels mateixos treballadors després d’assolir els reptes marcats pels caps. Un altre factor, doncs, que cal valorar per explicar l’èxit d’aquesta fornada de creadors. (…)

Llegir l’article sencer aquí

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s