La relació creadors – inversors al món del videojoc

La indústria del videojoc està experimentant un moment d’expansió econòmica. Mantenint la seva aposta per la innovació i adaptant-se a nous segments de mercat es posiciona como la gran aposta dels inversors. Per què? Què està fent per aconseguir-ho? Què els hi expliquen als inversors? Què es pot exportar a altres indústries?

Taula rodona. Dijous 12 de juny 2014
Diàlegs de Futur / Sónar+D

Ponents:
Sergio Pérez / Caixa Capital Risc
Marcel Rafart / Nauta Capital
Xavier Carrillo / Digital Legends
Gerard Fernández / Omnidrone
Manel Sort / King
Horacio MArtos / Social Point

Moderador:
Simon Lee / Incubio

El relator Josep Maria Ganyet ens fa un interessant resum de la taula rodona:

En un entorn tan canviant com el dels videojocs on els jocs són efímers i el talent el valor més buscat les empreses aprenen a mesura que creixen, es reinventen amb cada nou cicle de la tecnologia i estan sotmeses a la competència d’un mercat global amb actors molt rellevants. No hi ha una sola manera de fer les coses i els inversors estan també en fase inicial, en fase de startup. De tot això n’hem parlat al Diàlegs pel Futur.

Què busquen els inversors a l’hora d’invertir?

• Experiència.
• Equip multidisciplinar.
• Un videojoc al mercat.

És millor buscar inversió a fora o al nostre país?

• A fora hi ha una major tolerància al risc.
• Aquí s’inverteix de manera més conservadora.
• El capital risc nacional és encara una startup pel que fa a assumir riscos.
• A l’Estat Espanyol aixecar 1M és fàcil. Hi ha un històric d’inversions. Créixer en inversió a partir d’aquí és quan és complicat.
• Fa 10 anys només els governs catalans i basc confiaven en la indústria del videojoc.
• A part de la inversió hi ha els ajuts de la Generalitat de Catalunya, com els de l’ICEC i els del Govern d’Espanya.

Quins són els factors clau a l’hora de muntar una empresa en el sector del videojoc?

• Lideratge fort.
• Objectius clars.
• Capacitat d’adaptació.
• Muntar un equip cohesionat i il·lusionat i ser capaç de retenir-lo.
• Escoltar els usuaris. Cap dels desenvolupadors, per molt bons que siguem, mai no serem l’usuari final.
• Ser perseverant: de cada 5 productes 3 fallen i 2 paguen la resta.
• Ser capaç de generar novetats: la tecnologia caduca, el talent no.
• L’èxit no depén necessàriament de la inversió: es pot tenir èxit amb poca inversió.

Què en destacaríeu del procès de desenvolupament d’un videojoc?

• Cicles curts i iteracions.
• Mètriques i feedback dels usuaris. No discutir quina és la millor versió: en fem 3 versions i que decideixin els usuaris.
• No hi ha una única manera de fer-ho.
• Ens formem mentres construïm el negoci i també hem de formar als nostres inversors.

Que han de fer els inversors del nostre país?

• Assumir més riscos.
• Formar-se en l’àmbit específic dels videojocs (jo sabia més pel que m’explicava mon fill que per la meva experiència com a inversor).
• Invertir segons el talent i no els jocs en sí: els jocs són efímers però el talent és permanent.

Com està Catalunya?

• Tenim un ecosistema potent que dóna confiança amb gent com: Social Point, Digital Legends o Digital Chocolate.
• S’està creant un teixit industrial de futur.
• Fa uns anys voler fer un videojoc era sinònim de “freaky”, ara es percep com a opció real de futur en una indústria molt dinàmica.
• Ens falta arriscar més alhora d’invertir.
• Falta tancar el cicle amb la desinversió bé per venda o per sortida pública i que aquests diners tornin a entrar en el circuit d’inversió.
• Les universitats des de fa anys també aposten per la formació en màsters i especialitzacions i n’estem recollint els fruits.

En breu podreu trobar també la gravació de la taula rodona en aquest post.