La cultura, a punt per al salt digital?

El sector és lent a implementar tecnologies i apps que podrien revolucionar el consum cultural

SÍLVIA MARIMON Barcelona | Diari ARA, 13/04/2014

Víctor Velasco i Núria Muntaner es van llançar fa sis anys a l’aventura d’acostar la música indie als més petits amb Minimúsica. Amb el mateix esperit aventurer, aquest febrer van voler fer una immersió en el món de les apps i van crear Toc and Roll. Amb dos mesos de vida, ja ha tingut 40.000 descàrregues i han rebut bones crítiques dels Estats Units, Anglaterra i Suècia. “De fet, el país on ha tingut més èxit no és pas Espanya, sinó que encapçalen el rànquing Mèxic i els Estats Units”, explica Muntaner. “Per a nosaltres tot és molt nou, hem arribat arreu del món a través d’aquesta app i, venint d’un negoci tan ruïnós com el discogràfic, és emocionant tenir beneficis”.

De moment, ja han recuperat la inversió que van fer de 15.000 euros. Muntaner creu que part del triomf és que hi ha poques aplicacions al mercat com Toc and Roll. Amb aquesta eina els més petits poden donar via lliure al seu esperit creatiu: tenen a la seva disposició una banda de deu instruments i la seva pròpia veu, poden combinar més 10.000 sons i controlar fins i tot la velocitat de la cançó.

Toc and Roll és tan sols un exemple de la vitalitat d’una indústria incipient: la del sector cultural digital. El director general de Creació i Empreses Culturals, Jordi Sellas, opina que es tracta d’un sector en auge: “És un sector altament actiu i dinàmic, acostumen a ser microempreses de no més de tres treballadors i molt creatives”.

Massa empreses i poc benefici

Fa un parell de setmanes la conselleria de Cultura va llançar un pla de cultura digital que té un doble objectiu: ajudar amb crèdit i subvencions les empreses nadiues digitals a tirar endavant els seus projectes i convèncer les tradicionals perquè es beneficiïn dels avantatges de les noves tecnologies. Però queda molt camí per recórrer: “La majoria dels que es dediquen a fer apps no s’hi guanyen la vida. En aquests moments hi ha massa empreses, més de les que poden sobreviure. Si no és un joc destinat al mercat americà, dóna poc benefici”, explica el president de Catalunya Apps, Pau Font.

Font creu que el sector cultural tampoc aprofita tot el que li pot aportar el món de les apps: “No ho utilitzen per incrementar el negoci, sinó més aviat com a eina de màrqueting. Ho fan servir com si fos una web, i això no aporta cap tipus de valor”. Però hi ha excepcions. Ubicuo Studio és una petita empresa de la Bisbal d’Empordà que va néixer com a editorial. Quan fa un parell d’anys va decidir llançar-se al món dels e-books no volia fer simples PDF, sinó crear experiències interactives. Un dels primers fruits va ser un llibre de poesia il·lustrada, en cinc idiomes, d’un poeta emergent, Jaume C. Pons Alorda. Era arriscat, però en van sortir airosos, i Ubicuo ha decidit ampliar el seu petit negoci i incorporar-hi les apps.

La cara B de la cultura

Un dels seus últims projectes és el videojoc de La Pegatina. Ara en preparen un altre: una app que ha de servir per conèixer la cara B de la cultura. “Hi haurà dues opcions, una descàrrega gratuïta amb informació addicional sobre un film, una obra de teatre o un grup de música, i una altra de pagament. En aquest cas, l’entrada al concert, al cinema o al teatre podrà dur un codi, i amb aquest codi es podrà accedir a rareses o peculiaritats de l’espectacle que siguin desconegudes”, explica Emma Llensa, cofundadora d’Ubicuo.

Si el món cultural és lent a utilitzar l’univers de les apps, no ho és tant el que s’adreça als infants: “En el món educatiu sí que s’estan fent coses molt potents i interessants, i també en els videojocs”, assegura Font. De les 161 empreses del sector cultural digital que hi havia el 2012, 74 es dedicaven al món dels videojocs. Stubies, de Creatiu Lab -una petita empresa creada per un programador i un arquitecte-, va triomfar al cap de poques hores d’entrar a l’App Store i va liderar els rànquings en països com el Regne Unit, Suïssa, França i Itàlia. “El difícil, però, és mantenir-se”, explica la portaveu d’aquesta microempresa, Leonor Bahrle. Novorama Tecnhlology és una altra empresa catalana que ha triomfat amb els Invizimals. Va començar com un joc de realitat augmentada per a PSP i ara hi ha Invizimals als cromos i a les sèries de televisió.

Però el món de les apps i la realitat augmentada també pot canviar l’experiència de l’espectador. Amb el visor Oculus VR, que fa poques setmanes va comprar Facebook, es pot experimentar què és estar dins d’una pel·lícula. El 24 de març el compositor i productor japonès Yoshiki va fer un concert en què, musicalment parlant, s’enfrontava al seu propi holograma. El públic fins i tot pot integrar-se a una orquestra simfònica.

Les noves tecnologies també ja fa temps que pugen a l’escenari. Amb la Caputxeta Galàctica, la companyia Insectotròpics combinava vídeo, pintura, música i teatre. I la ballarina Blanca Li, a l’espectacle Robot (que es va poder veure a Terrassa), fa pujar a l’escenari cinc androides i vuit robots.

Llegir l’article sencer

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s