Òscar Garcia Panyella: “Castigar sense videojocs és com castigar sense llegir”

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/703810-castigar-sense-videojocs-es-com-castigar-sense-llegir.html

Nascut a Barcelona el 1973, dirigeix la primera llicenciatura del país que ensenya a crear videojocs.

Apassionat des de ben petit dels ordinadors i consoles, va estudiar enginyeria de telecomunicacions i es va doctorar en informàtica amb una tesi sobre l’aplicació de tècniques de processament d’imatge i de realitat virtual a la medicina cardíaca.

Enguany l’Escola de Noves Tecnologies Interactives (ENTI), un centre privat adscrit a la UB, ha iniciat un grau de creació de continguts digitals interactius. Com rutlla?
De moment, molt bé. Tenim un bon feedback dels alumnes i els professors estem contents. El perfil dels nostres estudiants, molt gamer, fa que digereixin millor les assignatures de psicologia, història del videojoc o el taller de creació de jocs analògics que no pas la programació o les matemàtiques. Ja s’han endut el primer ensurt i els hem posat classes de reforç gratuïtes perquè agafin el nivell.
És cert que només hi ha una sola noia matriculada? Com ho porta?
Sí, una entre 52 alumnes. És absurd que aquest sigui un estudi d’homes, però també és un clàssic. Quan una cosa fa tuf d’enginyeria baixem a percentatges ridículs, i si a sobre va de videojocs, el resultat és aquest. En aquest sentit hi ha molta feina a fer per tothom. Ella, però, està com una reina i els manté a tots a ratlla.
Llavors els nois potser se centraran encara més en les noves consoles. Quina té més tirada entre l’alumnat?
A la sala de jocs de l’ENTI les tenim totes dues i cada alumne les pot reservar dues hores a la setmana, però hi juguen molt més perquè no solen jugar sols. Ara mateix, la més demanada és l’Xbox One i el joc que té més tirada és Dead Rising 3, en què l’objectiu és matar zombis.
Quina valoració fa vostè d’aquesta nova generació?
Tant l’Xbox com la Playstation 4 han fet una aposta de sortida molt tecnològica. Els equips s’espremen al màxim per donar els millors gràfics. Ara cal esperar que també arribin noves estètiques i patrons de jugabilitat fins ara desconeguts.
Ara és l’època per excel·lència per regalar consoles i videojocs. Algun consell per als no iniciats?
El problema és que partim de pares amb molts prejudicis i que no coneixen el mitjà, més enllà del codi Pegi. Jo diria que per a una primera consola familiar, amb nens d’uns 8 anys, la Wii U és ideal. Pot jugar-hi tota la família, té un preu molt competitiu i és una eina molt potent per empatitzar amb el fill, perquè podem jugar amb ell i ajudar-lo quan no se’n surt des del comandament principal, que té més funcions.
I per als més grans i acostumats a jugar?
En aquests casos crec que la tria l’acaba fent el nano, tot i que, si jo fos el pare, en cas que optés per la Xbox One m’hauria de justificar molt bé la tria, ja que és 100 euros més cara.
Deuen haver parlat amb els seus estudiants sobre què esperen del seu futur. Difereixen molt les seves expectatives del que els professors creuen que els espera?
La majoria d’ells volen acabar en un dels grans estudis, perquè no hi ha gaire visibilitat dels projectes més petits o alternatius. En realitat, però, no hi haurà lloc per a tots i hauran d’acabar sent emprenedors. Per això també els formarem en aquest sentit.
Probablement haurà ha els típics pares conservadors que no voldran veure els seus fills estudiant per ser creadors de videojocs.
Què els diria?
Doncs que si sap què és la música, la literatura, el còmic o les arts escèniques no hauria de criminalitzar una altra plataforma cultural com els videojocs només perquè ningú no li ho hagi explicat. L’humà té por del desconegut, però que no ens ho hagin explicat no vol dir que sigui dolent per força. Jugant al Super Mario, per exemple, m’enfronto a noves situacions, analitzo, desenvolupo capacitat creativa, delego, em frustro, persisteixo i gestiono l’èxit. Per tant, estic fent un màster en competència.
Així doncs, no s’hauria de castigar sense poder jugar, oi?
És clar que no! La consola no ha de ser una moneda de canvi, perquè castigar sense videojocs és com castigar sense llegir.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s