La presència de la música clàssica als dibuixos animats

El ritme frenètic de Tom y Jerry, el dinamisme dels Looney Tunes o l’acció esbojarrada de la Pantera Rosa marida de forma impecable amb la música clàssica.

L’absència de guió i la velocitat de les seqüències animades permeten una sincronització amb obres cèlebres com ara el Barber de Sevilla de Rossini o la Rapsòdia núm. 2 de Franz Liszt. Concebem la música i el setè art com un tàndem indeslligable: el fil musical que segueix el metratge aporta una important càrrega emocional i moltes vegades reforça la narració que se’ns presenta.

Us portem una breu cronologia de peces clàssiques que han tingut un paper protagonista en pel·lícules, sèries i curtmetratges animats. Melodies que tots gaudim i que identifiquem gràcies a aquesta associació entre la cultura televisiva i la música més barroca. Simfonies, òperes i peces per orquestra han anat acompanyant de forma recurrent el cartoon dels anys quaranta i cinquanta. Aquest fenomen a provocat un reconeixement massiu i a vegades inconscient de compositors com Strauss o Beethoven. Sovint percebem aquest gènere com inaccessible, ja sigui per la seva complexitat tècnica o per la seva tradició elitista. Les propostes audiovisuals que repassem permeten un acostament orgànic a aquest tipus de música, sobretot per part dels infants que són els principals consumidors d’aquesta forma d’oci. Així doncs es dóna un escenari educatiu que es vincula amb un moment divertit.

LA DANSA DE POPEYE

El que inicialment era una personatge secundari d’una tira còmica es va convertir en tot un fenomen animat a la dècada de 1930. Popeye el Mariner, famós per tenir un força sobrehumana, una actitud rondinaire i una devoció pels espinacs va esdevenir un icona de la cultura popular en sèries i pel·lícules de la productora Paramount Pictures.Llegeix més »

Fresc & Freak: maig 21

Fresc & Freak és una secció mensual que vol recollir notícies curioses, estranyes, divertides, i potser no directament relacionades amb la tecnologia però sí amb el món transmèdia i amb la innovació, amb un resultat freak i creatiu.

Llegeix més »

Autor de 'Ready Player One' confirma si la secuela está en desarrollo o noRecordeu que us vam explicar què eren els metaversos i com estaven esdevenint una de les tendències que veuríem anar a més? Doncs aquí ho tenim. Epic Games, l’empresa creadora de Fortnite i del motor de programació de videojos Unreal, ha aixecat 1.000 milions de dòlars d’un grup d’inversors, amb Sony al capdavant, per crear un metavers, un univers paral·lel al món físic on podrem “viure” i interrelacionar-nos. Aquest és un dels somnis de Tim Sweeney, cofundador d’Epic Games, qui imagina un nombre infinit de mons interconnectats en el qual cada persona hi hagi com existeix en el món real, amb una presència persistent que evoluciona a través de tots aquests planetes. A més, Sweeney vol que propietat d’aquest metavers, o sigui, dels objectes i mons que creïn els usuaris, sigui sempre de les persones o entitats que els hagin creat o comprat. En aquest blog us parlem sovint de robots, i també de robots humanoides (i us hem explicat què és l’Uncanny Valley que fa que ens resultin tan inquietants). Ara us portem la Cleo, una robot del tipus Mesmer creat per l’empresa britànica Engineered Arts. L’empresa fa robots sofisticats adreçats a parcs d’atraccions, experiències interactives en esdeveniments i museus. El Mesmer, es caracteritza per les seves múltiples articulacions als braços, canell i coll i cinc rotacions a cada espatlla que permeten al robot realitzar gestos subtils de llenguatge corporal. Per demostrar la seva gran capacitat expressiva n’han fet una prova en la qual canta “My Heart Will Go On” imitant la Celine Dion. Tot plegat molt inquietant. Mireu el vídeo i penseu en Titànic!

L’audiollibre: un fenòmen que no para de créixer

L’audiollibre és un format que cada  vegada té més adeptes. L’accés a la tecnologia, la creixent varietat d’opcions, i el canvi accelerat d’hàbits digitals generat per la pandèmia, han fet d’aquest un format cada vegada més popular.

El món editorial viu l’eclosió d’un format que, tot i o ser nou, ha experimentat una important crescuda. El canvi d’hàbits de consum derivats de la pandèmia i una major digitalitzacó de la població han fet que els lectors cada vegada s’interessin més pels audiollibres.  La indústria editorial el veu també com una manera de guanyar nous lectors: a més dels lectors habituals que combinen el paper amb l’audiollibre, es calcula que la meitat dels consumidors d’audiollibres no han comprat cap exemplar imprès durant l’any anterior, per tant son nous usuaris. L’audiollibre, doncs, és una aposta de futur de moltes editorials.

Un audiollibre és l’enregitrament sonor d’un text o llibre prèviament publicat, na narració viva on la veu i la narració hi tenen un paper fonamental. Normalment les veus les posen actors professionals i/o dobladors, però hi ha alguns autors que narren els seus propis audiollibres. La durada mitjana d’un audiollibre són sis hores i mitja, i per tant, és ideal per anar escoltant per fragments. Així, un dels avantatges que presenta i que enganxa als seus usuaris, a més que és més barat que un llibre imprès, és que permet fer una altra cosa mentre l’escoltes, com anar amb cotxe o en transport públic, practicar esport o fer les feines de casa. Com que és un producte digital, un audiollibre pot ser escoltat un cop descarregat, ja sigui a través de serveis de pagament (de venda o subscripció) com de préstec digital a la xarxa de bibliotques públiques.

Llegeix més »

NFT: la revolució al món de l’art

En un món cada vegada més digitalitzat, un fenomen ha sacsejat el món de l’art: peces que es compren i es col·leccionen únicament a Internet amb transaccions milionàries que han revolucionat els processos tradicionals de compravenda i col·leccionisme d’art. El fenomen, però, va més enllà, i s’extén a tot allò que és digital.

Fa uns dies una notícia sacsejava i sorprenia el món de l’art: l’obra Everydays: The first 5000 days -una obra íntegrament digital-, creada per l’artista Beeple, es venia a la casa de subhastes Christie’s per la quantiosa xifra de 69,3 milions de dòlars (58,5 milions d’euros). Això convertia Mike Winkelmann (nom real de Beeple), desconegut al mercat fa menys d’un any, en el tercer artista viu més cotitzat del món, després de Jeff Koons i David Hockney.

Com s’ha arribat fins aquí? Hi ha un nou fenomen que està revolucionant el món de l’art (sobretot però no només) i la manera com entenem les transaccions d’obres. Neix de la interacció de l’art digital amb la tecnologia blockchain, i es coneix amb el nom d’NFT (Non-fungible Tokens), que es podria traduir com a “objecte o actiu no físic i no fungible”. Aquesta tecnologia, que marca un punt d’inflexió en la història del mercat de l’art i el món de la inversió en actius únics i demandats per col·leccionistes digitals, va néixer el 2017 de la mà de Dapper Labs amb CryptoKitties, un joc per col·leccionar i criar gats digitals que va revolucionar el món del blockchain.

Llegeix més »

El podcast: un format en expansió

El podcast és un format cada vegada més popular, i que poc a poc va prenent protagonisme en un món cada vegada més digital, on el consumidor vol poder escollir com, on i quan consumir contingut.

La paraula podcast és el resultat de combinar les sigles “pod”, de play on demand (reproducció sota demanda) amb broadcast (emissió) en anglès. Aquest format sonor, que té els seus orígens en la ràdio, és cada dia més popular: requereix poca inversió tècnica, i per tant és fàcil de produir. A més, com que la majoria de podcasts van començar en format indie autoproduït, el podcast té una llibertat creativa i editorial que la ràdio tradicional no permet. Amb això, i en un món on la digitalització i la segmentació de continguts son imparables, el podcast s’erigeix com un dels formats d’àudio del futur.

Els podcasts es poden escoltar per internet, en plataformes especialitzades i en algunes ràdios. L’oient pot escollir quan i on escoltar els seus podcasts preferits. L’oferta és rica i variada, i podem escoltar des de podcasts fets a casa fins a projectes produïts amb molts més mitjans. Sigui com sigui, el podcast encara manté un esperit més lliure, de xerrada informal, que fa que el faci més proper als oients, que se senten part de la conversa.

A Catalunya, es considera que el primer podcast en català va ser un programa d’onze minuts publicat el 2004 per Pau Oliva. Avui, aquest àudio és impossible de trobar, però des d’aleshores el format no ha fet més que créixer. En xifres que recullen audiències de tot l’Estat, el consum ha crescut un 100% en quatre anys fins a arribar a gairebé un milió d’oients al dia a finals de setembre. Coincidint amb el confinament del març de 2020, les xifres van ser encara més notòries: les audiències de podcasts van créixer un 25%.

Llegeix més »