Videojocs – guia per a principiants #02: els gèneres

generes1Hola! Sóc l’article número 2 de la guia per a principiants al món dels videojocs del blog de Cultura Digital. Potser ja coneixes al meu germà gran, l’article número 1 que et presentava alguns videojocs especialment indicats per a aquelles persones que es vulguin apropar per primeríssima vegada als videojocs (sinó te’l presento: fés click a aquest enllaç). Ara que ja has provat la temperatura de l’aigua, vinc a parlar-te dels diversos gèneres que et podràs trobar si has decidit continuar submergint-te en aquest estany. No et parlaré de tots els que hi ha, perquè són molts, però sí dels més rellevants, ja sigui per popularitat o per interès estètic o històric. Farem aquest repàs per entregues, amb dues o tres entrades, ja que a aquesta casa no som amics d’acaparaments ni de presses.

Abans de començar, tingues en compte que, com passa a la literatura, al cinema o la música, aquests compartiments no són estancs, sinó que són merament orientatius. La majoria dels videojocs són una amalgama –més o menys harmoniosa, més o menys caòtica- de gèneres, i tot i que existeixen una sèrie de regles, codis i inèrcies que passen de joc a joc com una cadena d’ADN, agafeu aquestes etiquetes amb un ànim flexible, no com a veritats indiscutibles.

Per últim, encara que la majoria de jocs que apareixeran a aquest post són molts accessibles per a tothom, tampoc volem renunciar a recomanar autèntiques fites del mitjà que, potser, exigeixen al jugador habilitats més desenvolupades. No et preocupis si et semblen molt complicats d’entrada; aparta’ls i reserva’ls per a més endavant.

No et faig esperar més, comencem amb els sis primers gèneres:

Read More »

Fun&Serious 2017 – impressions des del festival

A principis d’aquest mes de desembre, un membre de l’Àrea de Cultura Digital (jo) va fer la maleta i va agafar un vol cap a Bilbao, ciutat on es fa el Fun&Serious 2017, un dels festivals de videojocs més reconegut de l’Estat i que celebrava entre els dies 8 i 11 de desembre la seva setena edició. Si voleu saber què vaig veure, a qui vaig veure i què vaig fer al Palacio Eusakalduna, aquí teniu una petita crònica de l’esdeveniment.

Fun-and-Serious-Game-Festival-2017-sabado-mañana-10Si estiguéssim parlant d’un festival de música, diríem que els caps de cartell d’enguany eren el John Romero i el Jordan Mechner, històrics creadors de fites del mitjà com Doom i Prince of Persia, respectivament, a més a més del Jeff Kaplan, cara visible del fenomen Overwatch. Però, com passa sovint, també als festivals musicals, les xerrades més interessants de l’esdeveniment poden no venir de les grans llegendes, sinó dels professionals no tan cèlebres, però amb molt per compartir.

Ens van resultar de particular interès les conferències que van oferir Sergei Klimov i Mauricio García. Ambdós van aconseguir l’impossible: fer estimulant una conferència il·lustrada amb dades, gràfiques i diagrames de barres. Klimov, director de l’estudi rus Charlie Oscar i responsable del hit independent Gremlins, Inc., va explicar els avantatges (i riscos) de traduir els videojocs a quants més idiomes millor. Segons va explicar, tot i perdre diners traduint el projecte a idiomes com el castellà, el portuguès o l’ucraïnès, els beneficis d’oferir suport continuat i localització en territoris tradicionalment oblidats pels desenvolupadors occidentals com Xina, Japó o Rússia fa rendibles els esforços.

Read More »

Videojocs – guia per a principiants #01: primeres passes

Iniciem amb aquest post una sèrie d’articles amb els quals volem posar en valor els videojocs, un dels mitjans més estimulants del paisatge cultural actual. Us exposarem les capacitats dels videojocs per a la poesia, per ser vehicles de discursos autorals, la força del seu llenguatge per actualitzar el relat mitològic clàssic en temps post-moderns i, en definitiva, mostrarem que els videojocs són, indubtablement, cultura.

princeUna de les voluntats d’aquest blog és difondre els valors de la cultura digital. Mentre que activitats com el vídeo mapping 3D, la música electrònica experimental o el net art semblen comptar amb consens social sobre la seva naturalesa artística i cultural, encara trobem avui dia en alguns sectors socials certes reticències a abraçar amb la mateixa naturalitat altres branques de l’arbre de la cultura digital. Aquest és el cas dels videojocs.

Encara que tinguin ja més de quaranta anys d’història, un llenguatge proper a la maduresa i un bon grapat de fites incontestables, és cert que encara perviu certa imatge dels videojocs com a entreteniment superficial vinculat amb el món infantil i incapaç de capturar les complexitats del món i els matisos de l’ànima humana. Se’ls veu com objectes estranys, estridents, de vegades fins i tot descerebrats. És cert que alguns videojocs tenen un caràcter punki, iconoclasta i agressiu en la seva negativa a plegar-se davant de convencions artístiques; però aquest és només una de les cares d’un poliedre molt més ric i complex.

Són cultura els videojocs? [SPOILER: per descomptat] Són art tots els videojocs? [SPOILER2: Umm, ja parlarem d’això en propers posts] Què passa en l’escena independent? Com es relacionen amb d’altres mitjans expressius? Quins són els gèneres més populars? Intentarem donar resposta a totes aquestes preguntes durant els següents lliuraments d’aquesta sèrie. Aquests articles volen ser una porta d’entrada a aquelles persones que mai abans s’han acostat al mitjà (o ho han fet de forma molt superficial) i volen fer-ho però no saben molt bé per on començar. Us proposem deu jocs imprescindibles per tenir una idea de tot el que pot oferir el mitjà.
Read More »

10 notícies que no et pots perdre l’octubre

Hem recollit les notícies i els articles que no us podeu perdre aquest mes d’octubre. Poseu-vos al dia en 2 minuts!

  • Suposem que a aquestes alçades tothom haurà trobat ja el catàleg d’IKEA a la bústia. La notícia és que va acompanyat d’Ikea Place, una app de realitat augmentada perquè puguem veure com quedaria el sofà en aquella paret o l’armari en aquell racó. Ja el 2013 Ikea va fer algunes proves de realitat augmentada amb el seu catàleg, però només funcionava en alguns dels mobles i el funcionament era molt complicat. Ara, gràcies al lligam que han fet amb Apple, només caldrà enfocar el mòbil al lloc on es voldria posar el moble, triar-lo i posicionar-lo dins l’habitació per veure’n l’efecte. El vídeo mostra com és de senzill. Per ara, només funcionarà en mòbils iOS però s’espera que properament hi hagi una versió per Android.
  • Inteligencia artificial para dummies” és el fantàstic títol d’aquest article de Fabio Arenas, product marketing manager de Huawei Consumer Business Group Spain, que vol resoldre tots els dubtes que teniu sobre aquest terme, del que tant se sent a parlar darrerament, i altres conceptes com machine learning, a més de fer una mirada sobre quin és el futur de tot plegat. I ens dona la definició que sobre IA ha fet Astro Teller, el cervell darrera els projectes més innovadors de Google. Segons Teller, la intel·ligència artificial és “la ciència que estudia com fer que les màquines facin el que fan a les pel·lícules”.
  • Una notícia que podria ser més adequada per al Fresc&Freak si no fos per les implicacions que te de cara als drets d’autor en temps digitals. I és que finalment i després de sis anys de debat, un 25% dels drets de la imatge que acompanya aquestes línies, una selfie que es va fer el Naruto amb la càmara del fotògraf David Slater, aniran a parar al mico, o millor dit, per a les associacions de defensa dels micos a Indonèsia. El fotògraf ha arribat a un acord amb PETA, l’associació que el va denunciar, tot i que les dues parts afirmen que els animals no humans (sic) no poden rebre compensació pels drets d’autor.
  • El suïcidi és la segona causa de mort dels joves d’entre 15 i 24 anys. Darrerament s’està parlant molt obertament d’aquest tema i buscant formes de prevenció. 10 escoles de Cincinnati s’han unit a una iniciativa que vol detectar possibles casos de risc mitjançant una app. Quan els adolescents s’adrecin al psicòleg de l’escola, l’app escolta la conversa i detecta els estudiants que necessiten ajuda. Aquesta tecnologia ha estat provada durant dos anys. Evidentment que l’app sola no és suficient, però sí és, segons els psicòlegs que l’han fet servir, una bona ajuda per captar una sèrie d’usos de termes i expressions que són més usades per joves amb tendències suïcides.
  • El 12 de setembre, el robot YuMi va dirigir la Filharmònica de Lucca (Itàlia) amb el tenor Andrea Boccelli al Teatre Verdi de Pisa. Va ser la inauguració del Festival de Robòtica de la ciutat italiana. Segons Andrea Colombini, el director de l’orquestra, treballar amb el robot (o més aviat, amb els tècnics que el programaven) va ser un plaer i la primera dificultat d’entendre els seus moviments es va resoldre fàcilment quan els músics es van acostumar a seguir-lo. El robot estava programat seguint la direcció de Colombini, i durant la vetllada l’orquestra va tocar 18 temes, inclosa La Donna e’Mobile de Rigoletto. Els músics van comentar que l’experiència va ser interessant però que la direcció va ser, com dir-ho, un tant robòtica, impossible improvisar!
  • Apple ha fet la seva tradicional presentació de novetats. I enguany les novetats no eren només els dispositius, sinó la mateixa seu de la companyia: inauguraven l’auditori Steve Jobs amb una cerimònica de record al creador de la companyia de Cupertino. A més van presentar, és clar, les novetats en iPhone (el 8 i 8Plus, i el X, creat per commemorar els 10 anys de la creació del primer iPhone), en Apple Watch i en Apple TV. Els titulars van anar, és clar, cap als nous iPhones, amb comentaris diversos en referència a la desaparició del botó d’inici, ja que el mòbil es desbloqueja amb un reconeixement de la cara de l’usuari. Aquesta tecnologia va fallar a la presentació i ha donat molt de joc en bromes i mems, i preocupació per un mòbil que costarà més de 1.000€.
  • I també Amazon s’ha fixat en Barcelona, i obrirà properament un centre de R+D que ocuparà més de 100 científics i enginyers de software. L’empresa ha començat ja la selecció de l’equip que treballarà al barri de 22@. Les oficines d’Amazon a Barcelona s’encarregaran de temes relacionats amb el machine learning i la intel·ligència artificial, i treballaran sobretot amb reconeixement de veu, traducció automàtica, comportament de clients i predicció de comandes. A més d’aquesta oficina, Amazon disposa ja de diverses seus a Catalunya: un camp logístic al Prat de Llobregat de 63.000 m2, un centre a Castellbisbal dedicat al servei Amazon Pantry, la nova forma de fer la compra setmanal, i un espai a l’Eixample de Barcelona per trameses ultraràpides (en una o dues hores) del servei Prime Now, i properament obrirà un magatzem a Martorelles. “Barcelona és un lloc ideal per al nostre nou centre de recerca i desenvolupament”, diu François Nuyts, vicepresident i responsable d’Amazon Espanya i Itàlia. “Compta amb una gran xarxa d’universitats i la qualitat de vida de la ciutat fa que sigui una destinació molt atractiva per al talent internacional”.
  • Finalment coneixerem el nou títol de transport T-Mobilitat. A partir del proper 29 de febrer, arran del Mobile World Congress, començarà la prova pilot amb la línia 9 del metro. Aquest nou títol ha de substituir els 84 títols de transport que actualment hi ha a Catalunya, i substitueix la banda magnètica per un xip que permetrà el pagament posterior, depenent del recorregut realitzat. També te tecnologia contactless que permetrà pagar amb el rellotge o el mòbil. Està previst que la primera corona metropolitana pugui fer servir el nou títol a partir de finals de 2018.
  • L’Ajuntament de Barcelona ha presentat el Pla d’Acció contra les Drogues 2017 – 2020. I per primera vegada hi inclou l’addicció a les pantalles i al joc tecnològic. Aquest estudi afirma que entre el 3 i el 4% dels joves  fan un ús problemàtic del mòbil i d’internet. “Es considera ús problemàtic quan deixes de fer el que estàs fent per connectar-te, quan la vida és un problema sense internet o quan estàs preocupat si no estàs connectat”, ha explicat Maribel Pasarín, directora de l’Observatori de Salut Pública de Barcelona. El Centre d’Atenció i Seguiment d’Horta-Guinardó actuarà com a centre especialitzat per donar resposta a aquesta addicció.

Marisol López

Videojocs de terror amb accent català

A les oficines de l’Àrea de Cultura Digital som fanàtiques de Halloween, d’abraçar foscos rituals mistèrics i resar a antigues deïtats paganes. Com podeu imaginar, quan arriben aquestes dates ens falten poques excuses per a disfressar-nos de vampirs, omplir els despatxos de teranyines i, sobre tot, de parlar dels nostres artefactes culturals favorits, aquells que ens han esfereït i més nits de malsons ens han provocat. Avui, volem compartir amb vosaltres alguns dels videojocs catalans de les últimes fornades que més i millor us faran esgarrifar de por i de plaer. Així doncs, sense més dilació, donem pas a l’aquelarre:

The Crow’s Eye (3D2 Entertainment, 2017)

Si hi ha una cosa que els videojocs fan bé és construir espais expressius. Per a un gènere com el del terror, on la construcció d’atmosferes ocupa un lloc central, l’oci interactiu es converteix en un llenç en blanc perfecte per a dibuixar les idees més creatives. En el cas de The Crown’s Eye, l’equip de 3D2 Entertainment ens invita a deambular amb el nostre cos virtual per l’interior de la Universitat Mèdica de Crowswood, un lúgubre i solitari palau que ha estat testimoni de desenes de desaparicions i assassinats. Un trencaclosques en primera persona en la línia d’Amnesia o Penumbra que posarà a prova els nostres nervis.

The Frankenstein Wars (Cubus Games, 2017)

El monstre de Frankenstein és un d’aquests viatgers en el temps que, com a mite contemporani,  sempre té alguna cosa a dir sobre el nostre present. Va néixer com a condensació de les pors de l’inconscient col·lectiu del segle XIX als avenços tecnològics; por a una tecno-ciència que començava escapar-se’ns de les mans. Les múltiples revisions que se n’han fet des de la seva creació li han permès continuar jugant aquest paper millor que qualsevol altre personatge del nostre imaginari cultural i tenim moltes proves de la seva pertinència, des de l’avantguardista adaptació de Nick Dear per al Royal National Theatre fins l’últim film de Bernard Rose, on el monstre es reconstruït gràcies a una impressora 3D. Per la seva banda, l’estudi Cubus Games imagina a The Frankenstein Wars (un joc per a mòbil amb to literari i estètica steampunk) un segle XVIII alternatiu on les grans potències de l’època es barallen amb exèrcits de cadàvers reviscuts.

Maldita Castilla EX (Locomalito / Abylight, 2012/2016)

Com passa amb Frankenstein, la cultura anglesa mai ha tingut por de revisar, reinventar i readaptar les seves icones pop. Per això sempre hem sentit molt propers personatges com Dràcula, Doctor Who, el Dr. Jekyll o Sherlock Holmes (i ara Harry Potter), encara alguns ja tinguin més d’un segle d’història. A la península Ibèrica però, no es te aquesta desimboltura. El folklore i els mites literaris s’han reclòs als museus i a l’acadèmia, i rarament han estat adoptats per la cultura pop. Malgrat aquest panorama, ens trobem amb una extraordinària excepció: Maldita Castilla, un videojoc d’acció amb estètica (i ètica) de saló recreatiu que es recolza tant en els clàssics retro com Ghouls ‘n Goblins com en l’imaginari medieval peninsular de Tragaldabas, cavallers sense cap, bichas, dragons i, fins i tot, Don Quixot.

Vaccine (Rainy Night Creations, 2017)

Si bé abans ja existien els jocs de terror, el primer gran títol del gènere va ser Alone in the Dark, un joc francès de l’any 1992 que va inventar amb èxit un nou sub-gènere. El survival horror, com es va anomenar, pensava que dos aspectes fonamentals per a generar por als jugadors eren d’una banda amagar una part important de la informació, jugar amb els angles de càmera per ocultar perills i amenaces en escenaris foscos, i de l’altra subratllar la vulnerabilitat del personatge controlat, fugir dels protagonistes gairebé indestructibles i posar-nos en la pell d’una persona superada per les circumstàncies. Franquícies multimèdia tan consolidades i reconegudes actualment com Resident Evil o Silent Hill són filles d’aquesta època. Vaccine, el videojoc de Rainy Night Creation, revisita els anys 90 amb la voluntat de replantejar-se la plantilla d’aquests clàssics, i per això incorpora a la recepta ingredients propis dels jocs de rol més hardcore com la possibilitat de que els personatges morin de manera permanent o la generació d’escenaris a l’atzar. Tot ben amanit amb zombis, mutants i gossos de l’infern; com exigeixen els canons de la sèrie B.

 

 

Pablo Algaba

 

Barcelona Games World es consolida com a fira referent del sud d’Europa

37599280222_e2e0ba7634_k

En el seu segon any, Barcelona Games World (BGW) s’ha consolidat com la fira especialitzada en videojocs més important i amb major projecció del sud d’Europa. Centenars de títols disponibles, jornades de la Lliga Nacional d’eSports, competicions, xerrades i la presència de figures històriques del pes de Toru Iwatani (pare de Pac-Man) o Kazunori Yamauchi (Gran Turismo) converteixen a la BGW en una cita ineludible per al sector.

És indiscutible que les estrelles d’aquesta segona edició han estat els videojocs de conducció fotorealistes, les noves adaptacions d’animes d’èxit, espectacles de MOBAs (Multiplayer Online Battle Arena) competitius, així com retorns de fontaners italians, però, ja sigui perquè molts d’aquests estímuls pertanyen al corrent més mainstream del sector o perquè mesos de sobre-exposició als mitjans de comunicació els han convertit en cares familiars per a tothom, el cert és que les propostes més sorprenents del Barcelona Games World es troben (com els habituals a aquest tipus de fires ja saben) quan ens desviem una mica cap als marges.

Dins d’aquesta ruta alternativa, la força creativa catalana va tenir un rol destacat. Ja fos sota el paraigües de l’Institut Català de les Industries Culturals (amb la seva marca Catalan Arts Video Games) i el seu estand de més de 200m², entre els seleccionats per a aquesta edició del PlayStation Talents o a la zona de desenvolupadors independents, alguns dels videojocs més arriscats i estimulants que es van exhibir durant els quatre dies de fira s’expressaven amb accent català.

Potser la gran tendència d’aquest any ha estat la mirada cap al passat, com carícia nostàlgica o amb la voluntat de subvertir els esquemes establerts pels videojocs clàssics. En aquest corrent s’emmarquen títols com Bitlogic, un joc d’acció en ambients cyberpunks que es va presentar a la fira no només amb una demo per a PC, sinó també amb versions per a MSX i Game Boy; el molt immediat i molt satisfactori hack ‘n’ slash Yokai Sword; Dimension Drive, un shoot’em-up vertical que hauria de ser ja a les agendes de tots els amants d’Ikaruga (déu n’hi do); o Rawal Rumble i Sold O2ut, dos beat’em-ups-esquerra-dreta que replantegen i revisiten el format Streets of Rage. Una voluntat que comparteixen amb Colossus Down, el nou treball de Mango Protocol, que aterraven a l’esdeveniment català tot just després de pujar a l’escenari del Busan Indie Connect Festival per a recollir el premi a l’Excel·lència Narrativa a Agatha Knife.

Sense sortir-nos dels estudis premiats a Àsia, el nou joc d’Undercoders -guanyadors del premi al millor disseny al passat Tokyo Game Show-, SUPEREPIC – The Entertainment War, també va ser present a BGW, tot i trobar-se en una fase molt inicial de desenvolupament. En aquesta ocasió, l’estudi barceloní ofereix la seva visió sobre el gènere metroidvania, però sense perdre l’esperit festiu que caracteritza les seves produccions i amb un remarcable treball de pixel art. El joc està protagonitzat per un ós rentador i una llama que es barallen amb executius de comptes, secretàries i personal de seguretat dins d’un laberíntic edifici corporatiu, una altra tendència, per cert, d’aquest any, com podia detectar qui s’apropés a l’equip de Zink Media Studio per provar el molt interessant joc de rol Overtimers.

No només hi ha hagut lloc per a la immediatesa i l’hipercinetisme retro. Propostes com Arima (3D2 Entertainment) o Etherborn (Altered Matter) van suposar un cert canvi de ritme. Mentre el joc de 3D2 es va presentar al món per primera vegada, Etherborn es un vell conegut del sector, ja que porta un any recorrent amb èxit fires, convencions i concursos per tot el món. Amb llançament previst al 2018, aquest joc de plataformes 3D i exploració sembla que ha après (i comprès) millor que ningú les lliçons de Fumito Ueda i Jenova Chen, motiu pel qual  molts segueixen amb interès la seva evolució.

Stay, de l’estudi Appnormals Team, ha estat seleccionat per participar a festivals de videojocs independents com el Tokyo Indie Fest o el ReVersed Wien. Es tracta d’una ficció interactiva (a falta d’una millor etiqueta) que s’enfila a una de les tendències del moment a l’escena independent internacional: les interfícies simulades. Dos personatges són els protagonistes d’aquest joc: un noi tancat a dins d’un búnquer i la persona que juga, que pot parlar amb ell gràcies a un ordinador. La cura amb la que s’han fet els gràfics i els diàlegs i l’interessant ús expressiu que fa del temps (el personatge virtual recorda quantes hores han passat des de la darrera vegada que es va obrir el joc) el van situar com un del títols catalans més comentats de la fira.

Fora de l’estand de Catalan Arts Video Games, també es van poder trobar videojocs locals. Beautifun Games va aprofitar la seva presencia al BGW per a presentar el seu nou joc, Professor Lupo and His Horrible Pets, mentre a la zona de PlayStation Talents es va poder jugar a Melbits (Melbot) o al nou party game per a consoles de Petoons, Petoons Party, una col·lecció de mini-jocs amb estètica de dibuixos animats de dissabte al matí.

Hem de començar a entendre el Barcelona Games World no només com un dels grans aparadors europeus del videojoc més comercial i la cultura gaming de masses, sinó també com un valuós espai per a conèixer el present del sector local, una talaia que ofereix una vista àmplia del futur de la indústria catalana.

 

 

Pablo Algaba

Podeu veure fotografies de la fira al Flickr de Catalan Arts.