L’art dels mems: secret per utilitzar-los, eines per crear-los

Benvinguts a la classe de mimètica. Una dolça introducció a com fer empipar a polítics i famosos, incomodar a mares i pares i criticar la nostra societat a partir de l’art del mem. Un art a l’abast de tots amb el nostre mòbil, PC o tauleta.

Parlarem dels usos d’aquest art (per què us poden ser útils) en la classe teòrica i, per últim, us donarem uns quants trucs per crear-los en la classe pràctica. Ah! I un bonus track pels serièfils!

Fa poc vam publicar un article anomenat El mem com a forma d’expressió, en el qual donàvem una visió teòrica d’aquest tipus de manifestació artística. En aquell article parlàvem de perquè hauríem de concebre el mem com a art i sobre els límits de l’humor en els continguts digitals.

Partim del fet que convivim diàriament amb els mems. De fet, tal com molts ens passa amb les frases de l’”APM?!”, ha arribat un punt que ens comuniquem a partir d’ells. Ja sigui acabant les frases amb un “y lo sabes” o responent un ‘whatsapp’ a la nostra parella amb la imatge de la novia paranoica quan ens diu que ha quedat amb una “amiga”.


Quines són les característiques
d’un mem?

1. Acostuma a ser simple, compleix la regla de “menys és més”

2. La tipografia per excel·lència és la lletra Impact

3. L’encanta el cutrisme (fins el punt de fer servir de vegades la Comic Sans)

4. És d’estricta actualitat

5. És viral

6. L’autor n’és el creador, però no el propietari

7. L’ha d’entendre fins i tot la teva mare

CLASSE TEÒRICA: 

“Per què em poden ser útils els mems?”

.mem. m. Expressió artística de caire divertit que neix a la xarxa amb l’objectiu de ser compartit pels usuaris composada per una imatge i un text.

O com ens agrada més definir-ho…

Imatge visual, gamberra, viral i amb ganes de donar canya!

Memejacking (màrqueting amb mems)

Si bé fa un moment dèiem que ens expressem a partir de memes, nosaltres, com a marca, haurem d’emprar el mateix llenguatge que el nostre públic. Podem fer servir els mems per diversos motius:
Leer más »

Aprenem a cuinar amb Netlix: algoritmes adictius

Sota el paraigües de la marca Netflix Originals la plataforma de visionat cuina produccions al gust del consumidor. The OA, Narcos, Stranger Things, són algunes produccions que han estat en boca de tothom aquest darrer any i que han estat elaborades en el laboratori culinari de Netflix. Descobrim l’ingredient secret que les ha portat a l’èxit: els algoritmes.

Cada any aprenem coses noves en el Saló del Cinema i les Sèries, Enguany volem reflexionar a partir de la xerrada d’Elena Neira sobre com Netflix fa ús dels algoritmes per tenir-nos enganxats davant la pantalla. Només començar la xerrada Neira ens preguntava, “quants de vosaltres sou usuaris de Netflix”? Tota la sala va aixecar la mà. A partir d’aquí va desgranar quins eren els secrets de Netflix que fan que tingui tants seguidors incondicionals.

Per tenir-nos a tots enganxats, Netflix segueix la següent recepta:

Una vegada realitzat aquest procés… VOILÀ, tota una sala plena d’usuaris de Netflix

O com diria Jesse Pinkman en observar la creació culinària de Walter White, “Yeah, science!

Leer más »

És capaç Amazon Prime de fer una sèrie sobre El Senyor dels Anells?

La història de J. R. R. Tolkien no requereix cap presentació. Coneguda a arreu ha generat expectació i ha arrelat ben fort en el nostre imaginari col·lectiu. Pares, mares, fills i filles hem llegit els llibres i hem vist les pel·lícules una i una altra vegada sense deixar-nos d’emocionar.

Feia setmanes que sonaven campanes. Podia ser que Amazon volgués fer una sèrie d’El Senyor dels Anells. La mera idea de tocar l’obra de Tolkien causa debat. Hi ha qui està a favor que facin una producció basada en l’univers i hi ha qui li aterra la idea. Sigui com sigui, el nom d’Amazon Prime Video ha sortit als mitjans. Però què és Prime Video, està preparat per fer la preqüela de El Senyor dels Anells?

Leer más »

Per quin capítol vaig? Aplicacions i plataformes socials per devorar sèries

En l’article Televisió, distribució i noves formes de consum online us explicàvem com el visionat no-lineal havia canviat la nostra manera de visualitzar continguts audiovisuals a la petita pantalla. Fins fa relativament poc convivíem amb el nostre comandament a distància per fer zàping i avui dia convivim amb el nostre smartphone per anar alternant pel·lícules i sèries sense que ningú ens posi fre.

S’anomena binge-watching al fet de veure molts episodis seguits de la nostra sèrie preferida de televisió. Empassar-nos mitja temporada sense aixecar-nos del sofà. A nivell de temps, significa que passem mateix temps engolint capítols i temporades senceres que el que necessita la Daenerys de Joc de Trons per acabar de pronunciar tos els seus títols. És a dir, entre quatre hores i una eternitat! Ok, ok, deixem les bromes a part.

Per una banda, cada vegada tendim a consumir més hores de televisió no-lineal, el binge-watching s’ha convertit en el pa de cada dia per molts espectadors. Especialment en el cas de les sèries que, mitjançant cliffhangers i altres components narratius ens desperten la necessitat de continuar enganxats a la pantalla hores i hores.

Per una altra, molts de vosaltres ja vau viure a flor de pell el fenomen Lost. Va coincidir amb el moment idoni de la irrupció de les comunitats de fans a Internet. L’impacte va ser tan gran que en el blog oficial en què es debatien les teories participaven els mateixos actors i guionistes. Va suposar el despertar serièfil a Internet, un nou espai social de trobada i reflexió per tots aquells que compartien addicció.

Si agafem el fet que sempre tenim el mòbil o la tauleta a les mans (sovint els utilitzem per veure contingut televisiu) i el sumem a les xarxes i comunitats socials a Internet, la conclusió és clara: necessitem tenir aplicacions per estar al dia de les nostres produccions preferides. Aquí teniu una selecció!!!

Guies televisives socials

DIVE

No us ha passat mai que veieu una cara coneguda a la pantalla però no sabeu identificar qui és? algú que no podeu buscar perquè no sabeu ni com es diu però recordeu que sortia a una altra sèrie… quina era? O no us heu quedat mai bocabadats amb els paisatges del Senyor dels Anells i amb ganes de viatjar a aquelles valls i muntanyes per vacances, però no sabeu on són les localitzacions?

Dive respon aquestes preguntes mitjançant una sincronització automàtica amb la televisió. A partir d’un sistema de reconeixement d’àudio capta el minut de la pel·lícula o sèrie seleccionada i en va mostrant diversa informació. Des de la marca del vestit de la protagonista o quines cançons estan sonant passant per diverses botigues o curiositats.

TViso

TViso és una aplicació en forma de catàleg que té en compte els canals de televisió que podeu veure i les plataformes on esteu subscrits. D’aquesta manera, a mesura que es va utilitzant l’aplicació i va detectant els gustos, crea una llista de suggeriments de tot allò que pot interessar l’usuari. A més, crea col·leccions on guarda allò que l’usuari ja s’ha vist, les sèries que està seguint i les pel·lícules i sèries que vol veure. Si es vol, es pot rebre una notificació quan facin a la televisió aquella pel·lícula tan esperada.

En el vídeo que us deixem a continuació es mostra la tecnologia de Tviso combinada amb el dispositiu intel·ligent Alexa.

 

Aplicacions socials per marcar per quin capítol vas

TV Show Time

Aquesta aplicació és una de les més completes que es poden trobar. Ens presenta des de la vessant social la possibilitat de portar al dia un calendari de les nostres sèries preferides. Podem veure un llistat dels següents capítols que s’emetran però també un altre en què apareixen els que encara no hem vist.

A cada capítol trobem un sistema de valoracions, els perfils de la wikipedia dels actors i un feed semblant al d’Instagram en què predominen els mems, que es pode crear amb la mateixa aplicació seleccionant el fotograma del capítol que es vulgui, una imatge o un GIF i afegint la frase que es cregui més oportuna.

I per si els serieaddictes encara no en tenim prou, podem seguir als nostres amics i veure quines sèries estan veient, quines medalles han estat desbloquejades i les alarmants estadístiques de quants capítols han vist aquest mes o el total d’hores (o mesos) que has passat veient sèries.

SeriesGuide

És una aplicació que permet marcar els capítols que ja vistos i seguir un calendari de les properes emissions i dels episodis que falten per veure. A diferència de TVShow Time no té una funció social més enllà de la de puntuar els capítols però és molt fàcil d’utilitzar.

Aplicacions per compartir què estàs veient: check-in serièfil

Una de les característiques que ha estimulat aquesta nova manera de consumir sèries de televisió és la recompensa. Aquesta recompensa acostuma a ser social, traduïda al fet de poder opinar sobre gairebé totes les sèries que surtin a la conversa. Tot i així, no hem d’oblidar la gamificació com a mètode d’engagement. Als usuaris 2.0 ens estimula rebre recompenses per tot allò que fem, convertint-se en una motivació més, en aquest cas de veure més capítols, per tal de desbloquejar nous stickers o aconseguir més seguidors.

Telfie

Telfie és una comunitat 2.0 que es basa en compartir via xarxes socials què és el que s’està veient en aquell precís moment. En ella es pot opinar sobre els capítols, seguir a altres usuaris i el més important, desbloquejar els diferents stickers que hi ha per cada pel·lícula o sèrie i compartir-ho a les xarxes.

I vosaltres, quines sèries esteu veient? Quines us fan fer binge-watching?

 

Marta Izquierdo

Però hi ha sèries de televisió en Realitat Virtual?

L’ésser humà, per naturalesa, sempre s’ha sentit atret pels perills, pel misteri, per tot allò que és prohibit i pel safareig. Serà per això que ens agrada tant endinsar-nos en les sèries de ficció? La realitat virtual, igual que passa amb les sèries, ens allunya de la nostra veritat per submergir-nos en una altra. Busquem viure noves aventures, sentir diverses emocions a flor de pell però tot sense sortir de la nostra zona de comfort. Millor dit, sense moure’ns del sofà de casa. Realitat virtual i sèries. Juntes són l’experiència perfecta.

Tant el 360º com la realitat virtual són l’accés més proper que tenim actualment per aconseguir una experiència immersiva completa. Tot i així, produir en aquests formats és molt laboriós. Suposa una gran despesa de temps i de diners. I, a més a més, el públic objectiu encara és molt reduït. Així que, encara que l’aposta per aquest tipus de contingut és clara, està trigant més del que esperàvem a instaurar-se a les nostres llars.

En els últims anys hem vist aparèixer diverses sèries transmèdia, entre les quals algunes que han apostat per la realitat virtual, encara en una fase experimental. És massa complicat produir íntegrament una sèrie en realitat virtual i hauríem de canviar alguns dels nostres hàbits de consum, com la durada mitjana dels capítols i el temps d’exposició davant de la pantalla.

És per això que la major part del contingut serièfil que podem trobar en RV és basa en la creació i complementació de continguts i no tant en la pròpia producció de sèries en aquest format.

Però existeixen sèries en RV?

Sí, és clar! Si fem un cop d’ull a Internet podem trobar diverses sèries d’animació fetes en RV. Encara no tenim grans títols però és qüestió de temps. Serà aquest any l’any del hype o de la consolidació?

El Ministerio del Tiempo ja va apostar fa uns mesos per aquest tipus de visionat. Va produir un capítol desconnectat de la resta de la sèrie que podem descarregar al nostre dispositiu mòbil i reproduir-lo amb ulleres de realitat virtual o sense. D’aquesta manera. EMDT es va convertir en la primera sèrie espanyola en produir en RV. En aquest cas, es tracta d’un capítol de 10 minuts de durada en el que podem fer un examen per accedir al Ministeri i passejar pels passadissos.

Uns quants mesos després, el canal Syfy va estrenar Halcyon, una sèrie que combina el contingut seriat amb l’immersiu. És a dir, per una banda trobem 10 capítols de 5 minuts que podem visionar de manera normal i per una altra uns altres 5 on podem interaccionar mitjançant unes ulleres Oculus Rift o unes Samsung Gear VR.

Halcyon és una sèrie de ciència-ficció policíaca que porta més enllà la realitat virtual. Blake Creighton és el director de l’empresa Halcyon, que centra la seva activitat a la creació d’uns implants neurològics que creen noves realitats virtuals. Creighton és assassinat i juntament amb la detectiu Jules Dover i l’Asha hauràs de resoldre com s’ha comès el que pot ser el primer crim virtual de la història.

A diferència del capítol el RV de la sèrie de RTVE, l’espectador a Halcyon té una funció sine qua non per avançar en la narrativa. Fins que no s’ha superat, no es pot continuar amb la història seriada. Això fa que l’espectador / usuari no només se senti immers visualment en l’univers que ens proposa la sèrie de Syfy, sinó que en formi part a partir del moment que és converteix en un personatge més ja que sense ell no hi ha història.

Si ens fixem, estem portant les sèries a un altre nivell al poder introduir el terme “usuari” com a sinònim d’espectador.  No estem parlant de veure sèries, sinó de viure-les in situ i en persona. Estem davant d’una sèrie, estem davant d’un videojoc? Les fronteres de l’audiovisual interactiu cada vegada són més difoses.

Els dos projectes que us presentem a continuació tenen dues coses en comú: robots i un univers apocalítptic. Trinity ens situa en un món en què els humans s’han extingit i els robots lluiten contra una mena de Déu. En el món de Gappo’s Legacy (que ja us vam presentar a l’article Televisió, distribució online i noves formes de consum), sí que existeixen els humans i aquests són els culpables de tenir esclavitzades a les makinae. Encara haurem d’esperar una mica per gaudir-les però ens morim de ganes de saber-ne més!

La RV com a estratègia d’engagement

El pas qualitatiu que està fent la ficció mitjançant la realitat virtual cap a la immersitat és gegant. De moment, però, haurem d’esperar a que a poc a poc es consolidi per poder gaudir de produccions totalment pensades per ser reproduïdes en RV. Moltes empreses del sector audiovisual han vist en la realitat virtual una nova manera de visualitzar i interaccionar amb les seves produccions però també una nova manera de generar continguts que criden l’atenció i que són un reclam per l’espectador.

En un moment en que tots estem enganxats a una sèrie o una altra, les cadenes i productores es preocupen de mantenir-nos entretinguts i alimentar el nostre hype mentre no apareix la següent temporada. És per això que seguir les seves xarxes socials i les seves campanyes publicitàries és una delícia pels fans. Si visiteu la pàgina d’AMC, per exemple, trobareu una gran varietat de contingut extra de les seves sèries. Des de videojocs, entrevistes, making ofs, o… vídeos en realitat virtual! Mireu tot el contingut que hi arriba a a haver d’una sola sèrie com Better Call Saul.

Molts d’ells encara van un pas més enllà i creen autèntiques experiències. Com és el cas d'”Ascend The Wall” (Game Of Thrones) en què els fans, mitjançant una cabina i unes Oculus es van poder sentir com Jon Snow ascendint El Mur, sentir el vent gelat a la cara i… bé, veieu-ho vosaltres mateixos.

 

Us deixem amb un recull d’experiències en realitat virtual d’algunes de les sèries més conegudes!

Game of Thrones


The Walking Dead


Mr. Robot


Stranger Things

Marta Izquierdo

 

 

Televisió, distribució online i noves formes de consum

El 27, 28 i 29 de gener vam tenir una cita d’allò més robòtica i digital: la 2ª edició del Saló del Cinema i les Sèries a La Farga de l’Hospitalet. Allà vam poder assistir a una taula rodona sobre la distribució audiovisual online però també vam tenir temps de provar el joc Gappo’s Legacy VR i veure un petit tast dels 16 projectes audiovisuals que busquen finançament. T’ho expliquem!

En el marc del Saló del Cinema i les Sèries, i organitzada pel Cluster Audiovisual de Catalunya, es va celebrar una taula rodona sobre distribució audiovisual online en què van assistir representants de Flooxer, Wuaki TV, Movistar, TViso i Filmin per parlar de com ha evolucionat la televisió els darrers anys.

Fa pocs anys, si ens haguessin preguntat què és la televisió probablement coincidiríem tots descrivint-la com un aparell electrònic per visualitzar imatges i so. Mencionaríem els canals i també el comandament a distància.  Tot i així, és evident que en molt pocs anys ha viscut una gran transformació.

No va ser fins a 1956 que Televisió Espanyola va començar a emetre de manera regular, ja que al principi la seva senyal només arribava a un nucli petit de Madrid. A poc a poc, aquest nucli es va anar expandint i el 1959 s’inauguraven els estudis de TVE a Barcelona, els estudis Miramar a Montjuïc. El creixement dels primers vint anys va ser espectacular. feature-search-animated2-_cb338775181_Durant els inicis de les emissions de TVE no se superaven els 500.000 televisors però el 1970 ja n’hi hauria 4 milions a tota Espanya. Tot i així, no va ser fins al 1965 que es va inaugurar TV2 i fins a la dècada dels 80 no van començar a aparèixer els canals autonòmics. TV3 va ser dels primers, el 1984. I les televisions privades no van arribar fins a la dècada del 90.

Els canvis tecnològics també van ser constants. L’aparició del color va haver d’esperar al 69 amb la retransmissió d’Eurovisió però no es va implantar fins el 77. Més tard va arribar la televisió via satèl·lit i la TDT. I finalment, Internet.

Els primers portals de distribució online a l’estat van ser Filmin (2008) i Wuaki (2009). També teníem altres plataformes de visionat com Youtube o Vimeo. Als Estats Units hi començaven a haver serveis de streaming, sobretot en el món de la música. Filmin va tenir clar que el món del cinema seguiria els mateixos passos. Jacinto Roca, CEO de Wuaki també: el futur de la tele passaria per Internet.

Distribució online i noves formes de consum

Josep Monleón, Responsable de Continguts de Wuaki TV, ens explica que la plataforma va començar en una època en què era complicat tirar endavant un projecte tecnològic de vídeo, quan els drets eren difícils d’adquirir. Wuaki no deixa de ser un videoclub que podem veure des del sofà de casa. Ofereix contingut provinent tant dels grans estudis de Hollywood com de petites productores i pretén impulsar el dare to digital, donar suport a continguts que no es podrien estrenar a les sales de cinema. Juan Carlos Tous, CEO de Filmin, explica que la plataforma se centra a representar petites empreses off Hollywood que no poden arribar a grans distribuïdores  i els ofereix la possibilitat de formar part d’un paquet de productes que poden ser enviats a aquestes (com Apple) i formar part del seu catàleg (com l’Itunes).

Manuel Aldana, director de programció de Movistar+, afirma que vivim en un procés de transició. El consum lineal, és a dir, la televisió tradicional, segueix sent el majoritari, però el consum no lineal, que és el que pots escollir què veure, cada vegada és més notori. Aquesta evolució ens remet a parlar d’una generació jove, els mil·lennials, que són els principals consumidors de la nova televisó, però cada vegada s’hi estan sumant més generacions. També cal tenir en compte que el consum varia depenent de la seva tipologia. Des de Movistar observen quin tipus de programació consumeixen els espectadors, pel que fa al cinema, aproximadament, ocupa un 16% i les sèries un 18% del consum total dels espectadors. Tot i així hi ha casos concrets com Game of Thrones en què el seu consum sobre el total oscil·la entre un 45% i un 50%. Aldana també remarca el fet que cada vegada és més important la notorietat dels seus audiovisuals i no tant la quantitat de productes que ofereixen. 

Actualment conviuen la televisió clàssica amb aquestes noves plataformes de visionat amb continguts audiovisuals fora del circuit tradicional, explica Quino Fernández de TViso. Es refereix a plataformes com Youtube, les xerrades TED, algunes marques com Red Bull que ofereixen vídeos d’esports extrems, Crunchyroll per veure anime o Twitch per veure partides de videojocs i e-sports.

Emilio Sánchez, responsable de video online de Flooxer, explica com aquesta plataforma ofereix nous continguts digitals de curta durada i destinats a un públic jove, amb una labor d’editorialiació per oferir contingut de qualitat que sigui diferencial, com Paquita Salas, guanyadora de tres premis Feroz. Hi intervenen tant youtubers com gent que prové del món de la televisió. 

Finalment, els ponents van estat d’acord en l’important paper que en el futur tindran les smart tv i l’arribada de noves plataformes com HBO o Netflix que distribueixen les seves pròpies produccions.

5 Noves problemàtiques que es presenten amb la nova manera de veure televisió:

1. Cord-Cutting: Als Estats Units, des de fa uns pocs anys, cada vegada hi ha més gent que decideix posar fi a la contractació de diversos canals de pagament que s’emeten via cable i substituir-lo pel visionat a través d’Internet o altres plataformes OTT.

2. Show dumping: Actualment és fàcil començar una sèrie, el problema és seguir-la. El show dumping és el fet de deixar de veure una sèrie no perquè ens hagi deixat d’agradar, sinó perquè ens és massa difícil accedir-hi. Això està relacionat amb els tres punts que vénen a continuació.

3. Rotació de contractacions de plataformes com Netflix, Showtime o HBO: Encara que sigui més econòmic contractar tot un catàleg de productes que no pas comprar una pel·lícula o una sèrie, cada dia estem més lluny de veure tot el contingut que voldríem en una sola plataforma. Cada vegada hi ha més plataformes de visionat, i entre elles, evidentment, competeixen. Cadascuna té els seus grans títols. Però per poder accedir a tots necessitem tenir contractats tots aquests serveis. En podrem pagar un, potser dos. Però no tots. Hem de seleccionar. La proposta que fan aquestes grans empreses com Netflix o HBO és la d’oferir els seus serveis gratis durant un mes, cosa que una plataforma petita com Filmin no podria fer. D’aquesta manera, l’usuari, que encara no ha pogut gaudir del munt d’hores de contingut, probablement opta per seguir subscrit a la plataforma. Tot i així, sempre hi haurà aquella pel·lícula que fa tant de temps que volem veure o aquella sèrie que tant ens agrada en una altra plataforma de pagament. Què fem? Probablement tindrem uns mesos contractada una plataforma fins que estrenin a l’altra la nostra sèrie preferida. I el mateix farem repetides vegades.

4. Temps limitat per l’usuari: Per una banda ens trobem en un moment en què hi ha una gran quantitat de pel·lícules i sèries que no sempre tenim al nostre abast perquè no estem subscrits a la plataforma que l’emet. Per una altra se’ns acumula una quantitat enorme de continguts que competeixen per captar la nostra atenció. No només parlem de pel·lícules, sèries o documentals. També de nous nínxols com els videojocs: alguns joves inverteixen més temps mirant vídeos d’altres jugadors que no pas altre tipus de continguts audiovisuals. El nostre temps d’oci és limitat i cal seleccionar què volem veure. Estem subscrits a canals de Youtube, a plataformes OTT, a la televisió de pagament i, fins i tot, encara pretenem destinar més temps a altres tipus d’oci! El nostre temps és limitat i per més que intentem estirar el nostre dia, seguirà tenint vint-i-quatre hores. De tot el contingut que ens agradaria veure, probablement no en veiem ni la meitat. Això pot causar saturació, que abandonem sèries que estàvem seguint o que ens polim una temporada sencera en un dia.

5. Polítiques regionals i condicions de les majors per emetre el contingut: Per tal de treure el màxim rendiment del producte audiovisual es comercialitza tant com es pot distribuint-lo per diverses finestres. Això vol dir que una producció estrangera primerament s’explotarà al màxim al cinema o a les cadenes del seu país d’origen abans que passin a formar part d’una plataforma de pagament. Per aquest motiu, s’acorda un període en què l’audiovisual no podrà ser emès en altres plataformes. Si a això li sumem el fet que cada lloc té les seves polítiques de distribució, el producte arriba a aquí mesos més tard. Netflix, per exemple, ofereix contingut propi i contingut d’altri. El seu contingut el posa a la disposició de tothom sense barres geogràfiques. En canvi, pel que fa al contingut comprat, no sempre trobarem la mateixa oferta. Això és donat per aquestes finestres de distribució i a les polítiques regionals.

6. Falta de contingut simultani: A causa de l’últim punt esmentat no podem veure l’estrena d’una pel·lícula o d’una sèrie al mateix moment a arreu del món. Estem acostumats al FacebookLive o als Periscopes. Quan podrem veure l’últim capítol de la temporada sense empassar-nos cap spoiler dels que ja ho han vist en un altre lloc?

Si us interessa el món audiovisual i la tecnologia no us perdeu el projecte que us portem a continuació.


Gappo’s Legacy VR

Gappo’s Legacy té lloc en un món postapocalíptic i de ciència-ficció. Tot i tenir un univers en comú, la història avançarà en suports diferents: en la sèrie, en el còmic (la preqüela), i en el videojoc en RV.  D’aquí a dos segles la nostra relació amb les màquines haurà anat un pas enllà. No com hem vist fins ara a Matrix o a d’altres pel·lícules en què les màquines adopten un paper destructor, sinó en un món desèrtic en què les makinae són esclavitzades per pirates tecnològics. Per una banda, el Doctor Gappo ha desenvolupat una tecnologia que aporta als humans qualitats pròpies de les màquines i, per una altra, tal com hem comprovat a les pel·lícules de robots, l’ésser humà ha anat alimentant la por a una possible revolució d’aquests. És per això que les màquines són desterrades i explotades pels pirates.

Al videojoc que vam provar al Saló del Cinema i de les Sèries acabes d’arribar en aquest món. Mitjançant unes ulleres HTC Vive i els controls d’un escut i d’una arma has de combatre naus i robots que t’ataquen. Uneix-te a la resistència!

Si us vau perdre l’experiència us animemque els visiteu al Movistar 360 BCN VR Fest!

Voleu conèixer els 16 Projectes audiovisuals que han participat al Verkami en viu al Saló del Cinema i les Sèries?

Marta Izquierdo