Tanca

Fresc & Freak: maig 18

Fresc & Freak és una secció mensual que vol recollir notícies curioses, estranyes, divertides, i potser no directament relacionades amb la tecnologia però sí amb el món transmèdia i amb la innovació, amb un resultat freak i creatiu.

Read More »

Spotify ha volgut homenatjar la figura de David Bowie als dos anys de la seva mort. I ho ha fet amb una sèrie d’instal·lacions al metro de Nova York, a la vegada que al Museu de Brooklyn es pot veure l’exposició David Bowie is, que va ser a Barcelona fa uns mesos. A l’estació de Broadway-Lafayette els visitants trobaran imatges de mida natural amb textos de Bowie explicant la seva relació amb la ciutat. Cada peça també contè un codi d’Spotify que apropa els fans a la música de Bowie i els acompanya en el viatge. Les MetroCards que es compren a l’estació de Broadway-Lafayette mostren un dels cinc personatges de Bowie, com Ziggy Stardust, Aladdin Sane i Thin White Duke.

Us presentem Francine, el retrat d’una dona que podria ser una dama del segle XIX. En realitat és un dibuix fet amb codi que varia en funció del navegador i el dispositiu que utilitzis. El seu nom real és PureCSS Francine, i és obra de la desenvolupadora Diana A. Smith, que la va crear a base de codi HTML i CSS que diu a l’ordinador com mostrar les imatges. De manera que no hi ha una imatge gravada enlloc sinó línies de codi que el navegador llegeix i ensenya en forma d’imatge. Per això canvia depenent del navegador. En aquest article de Motherboard podreu veure les diferents versions de la imatge. Una forma interessant de fer servir el codi per crear art!

10 notícies que no et pots perdre l’abril

Hem recollit les notícies i els articles que no us podeu perdre aquest mes d’abril. Poseu-vos al dia en 2 minuts!

1️⃣ Image result for michihito matsudaUna intel·ligència artificial es presenta a les eleccions per l’alcaldia de Tama City (Tokyo) i queda tercera. Com ho llegiu. La candidata és Michihito Matsuda, un robot. L’eslogan: “Intel·ligència Artificial per canviar Tama City”. Les promeses: un sistema de justícia artificial i imparcial, acabar amb la corrupció ja que les decisions les prendran ordinadors, implantació de criptomoneda, busos autònoms…  La campanya està controlada per dos gurús de la tecnologia, Tetsuzo Matsuda i Norio Murakami. Matsumoto és el vicepresident del proveïdor de serveis mòbils Softbank, mentre que Murakami és un ex empleat de Google Japó. Com expliquen Matsuda i Murakami, el futur passa per algoritmes capaços d’analitzar els desitjos i les peticions de la població, i així satisfer necessitats i resoldre conflictes: “La IA ho canviarà tot. És només qüestió de temps. Podrem desenvolupar polítiques imparcials i equilibrades. Implementarem mesures ràpidament, acumulant informació i liderant la propera generació”. Seran els robots el futur de la política municipal?

2️⃣Aquest mes d’abril hem pogut veure alguns espectacles que relacionen tecnologia i escenari. D’una banda, l’òpera The End protagonitzada pel nostre holograma preferit, Hatsune Miku. De l’altra, la conferència teatralitzada Ada.Ada.Ada sobre la vida d’Ada Lovelace, la pionera de la informàtica, que va programar el CCCB. La dramaturga londinenca Zoe Philpott va explicar com Lovelace va escriure instruccions per al primer programa informàtic conegut, fet que la va portar a ser considerada la primera programadora de la història. Philpott explica la història amb un vestit interactiu del segle XIX equipat amb 4.400 llums LED que s’activen mitjançant guants de setí. A més, durant l’espectacle el públic col·labora en la creació d’un sistema que mostra com funcionava el primer ordinador. Us recomanem que recupereu aquest article sobre el paper de les dones pioneres a la informàtica que va publicar el CCCB.Read More »

Mobile World Congress 2018. Segona part

Fa uns dies us vam presentar les darreres novetats del MWC 2018, posant especialment la mirada en el 5G i com ens canviarà la vida. Ara us portem una altra mirada personal sobre què s’hi va presentar i quines en seran les repercussions en les nostres vides. Ens acompanyeu en aquesta visita al Mobile World Congress???

Big Data? Oh… això és tan 2016… Ara toca AI

Doncs si, el big data ha passat de moda, com a mínim al MWC. En realitat l’està fent servir tothom, però ja no és una novetat. Es dona per fet que tothom està recollint muntanyes de dades i ara el que mola és fer-les servir. Per a què? Doncs per exemple per la paraula sexy de l’any: AI, Intel·ligència Artificial. I qui ho fa servir? Doncs per exemple, Amazon, entre d’altres coses pel seu sistema Alexa, com va explicar en una breu conferència Max Amordeluso. Alexa és un sistema d’assistent virtual (heu vist Her?) que Amazon està intentant que arribi literalment a tothom, sigui via altaveu, sigui via smartphone o sigui a través de qualsevol dispositiu que tingui un micròfon i un altaveu, i s’hi vulgui connectar. Han obert un SDK per a programadors i marques, que ara poden generar Skills: petits (o grans) mòduls de preguntes-respostes o d’accions. Què significa tot això? Que estan intentant crear un nou canal mundial, a través de la veu, on podràs canviar la peli de Netflix que mires sense tocar el comandament, demanar una pizza, fer la compra al súper, o preguntar què pretenia Andy Warhol amb el quadre de les sopes Campbell. Això últim ho dic perquè el Moma de NY ja ha fet un pilot d’assistent al visitant del museu.

Evidenment aquest servei es va fent cada cop més llest i va millorant amb cada pregunta-resposta. Jo no sé vosaltres… però a mi em fa una mica de por, sobretot si hem vist pels passadissos del MWC…Read More »

Algunes tendències en tecnologia i innovació que veurem el 2018

2017 va ser un any que ens va portar una gran quantitat de notícies i novetats en el camp de la tecnologia. Moltes van afectar els sectors culturals, algunes directament i d’altres de forma lateral. Algunes d’aquestes creixeran i es consolidaran aquest 2018. Us hem fet un recull d’aquelles tendències que no podeu deixar de conèixer l’any que ha començat.

1. Bots, robots, chatbots…

En aquest blog fa temps que us parlem de robots, sobretot la seva relació amb l’art i la cultura. Però quan parlem de robots no estem només parlant de trastos humanoides sinó també dels bots, aquells programes que “efectuen automàticament tasques repetitives a través d’Internet”, tasques simples i estructuralment repetitives, que serien impossibles o massa avorrides de realitzar per una persona. I dels chatbots o bots conversacionals, aquells programes amb els que podem conversar. El cert és que hi interactuem molt més dels que ens pensem. Per exemple, serveis d’atenció al client, reserves de vols, emergències de salut, turisme, call centers… El 2018 arribaran seriosament els bots amb el que es diu llenguatge natural, el que vol dir que podrem comunicar-nos amb ells com si fossin persones.  I no només en serveix externs. També a casa nostra (si és que finalment els assistents personals com Alexa arribin al nostre país!!!). Aquests assistents ens avisaran de l’hora de prendre la medicina, els podrem demanar que ens posin la música que vulguem (o que ens recomanin) i si tenim una casa més automatitzada podrem controlar la calefacció o la rentadora. Els bots ens acompanyaran a la compra i ens avisaran si estem gastant més del que havíem pressupostat o si ja tenim un producte a la nevera.

Image result for red hydrogen

Tot això també va relacionat amb l’evolució dels telèfons mòbils, que deixen de ser només llestos (smart) per ser realment intel·ligents. Això vol dir que suportaran intel·ligència artificial que no només respondrà les nostres preguntes com pot fer Siri, sinó que serà capaç d’anticipar-se al que volem i al que necessitem abans que nosaltres mateixos en siguem conscients.

Entre aquests telèfons nous que ens arribaran aquest 2018 destaca el Red Hydrogen, el primer telèfon modular amb pantalla hologràfica que, segons diuen a la seva pàgina web, fa obsoletes les ulleres per veure contingut 3D. També compta amb audio mutidimensional i està previst que es comencin a distribuir els propers mesos.

Read More »

La rebel·lió artística de les màquines

No hi setmana que no trobem estudis, articles i reflexions periodístiques al voltant de la revolució tecnològica robòtica i el paper en les properes dècades de les forces de treball artificials.  Mentre les capacitats dels robots no deixen d’incrementar-se i posen sobre la taula de debat la qüestió de la transformació del mercat laboral en les properes dècades, hem pogut observat l’aparició de diferents experiments que mostren que els robots poden tenir una vena artística i servir de vehicle d’expressió pels artistes o bé directament convertir-se en intèrprets ben especials. Us mostrem les més recents capacitats robòtiques al servei de la cultura: teatre, música, dansa o escultura en mans de robots. Ens acompanyeu a descobrir-los?

NAO / TEATRONIKA. Un Hamlet robòtic existencial.

 

Us imagineu a un robot interpretant el Hamlet de Shakespeare i interpel·lant-se sobre la seva existència? Doncs això és el que varem poder veure en el recent Festival TNT de Terrassa, on es va presentar el projecte Teatronika del científic especialista en intel·ligència artificial Martí Sánchez-Fibla, que explora el terreny de les arts interpretatives des de la perspectiva tecnològica i posa especial èmfasi en les capacitats actorals dels robots i les màquines. Aquest projecte del laboratori SPECS de la Universitat Pompeu Fabra té com a principal objectiu acostar la robòtica a tot tipus de públics. En el festival vàrem poder veure quatre obres dels autors Hugo Álvarez, Gerard Freixes, Roc Parés i Àngel García-Cerdaña, interpretades per tres robots humanoides Nao, que mostraven les possibilitats actuals de la robòtica escènica a través del control de l’expressivitat, el moviment, el control dels torns per parlar i com focalitzar l’atenció.

Degut a les característiques pròpies del projecte, és necessari disposar de dramatúrgies que s’adaptin a les capacitats especials d’aquests petits actors. Teatronika va convocar el 2015 en col·laboració amb Radio3 un concurs de guions, que han donat com a resultat dos dels muntatges que vàrem poder veure al Festival TNT. Les obres eren curtes i mostraven un ampli registre de les, encara avui, limitades possibilitats actorals per la dificultat de moviment dels robots i la manca d’inflexió de les seves veus artificials, però que permetien una interessant, divertida i entranyable connexió amb aquests éssers artificials. Una feinada de programació que es va veure recompensada amb l’entrega i aplaudiment del públic.

Segurament aquests petits robots humanoides us sonen molt. Els NAO de SoftBanck Electronics es troben en evolució des de 2006 i han estat àmpliament utilitzats en competicions robòtiques i en el sector de l’ensenyament, arribant a realitzar també tasques de recepció en la consergeria d’un hotel. La mateixa empresa és responsable de Pepper, un robot humanoide més gran que ja està agafant experiència com a conserge i recepcionista. En el món artístic varen protagonitzar el 2013 la primera obra on els robots tenien un paper protagonista: Robots de Blanca Li, del que ja us hem parlat en alguna ocasió. Si no coneixeu l’obra, no us perdeu aquest vídeo!

YuMI. S’aproxima la jubilació dels directors d’orquestra?

YuMI és un duo de braços mecànics antropomòrfics col·laboratius de l’empresa ABB que acaba de debutar en el Teatre Verdi de Pisa davant de més de 800 espectadors dirigint al tenor italià Andrea Bocelli i l’Orquestra Filharmònica de Lucca. Aquest robot va ocupar el rol de director d’orquestra en el concert A breath of hope: from the Stradivarius to the robot que va formar part del primer Festivale Internazionale della Robotica. Es varen interpretar peces com La Donna è Mobile de Verdi i O mio babbino caro de Puccini seguint els moviments de la batuta que portava YuMI. Tot i que pot semblar que la feina dels directors d’orquestra pot estar en perill, és evident que YuMI va necessitar una activa preparació humana per part del mestre Andrea Colombini que va servir com a model de captura de moviments durant els assajos per tal de que el robot aprengués a imitar els moviments dels braços per tal de dirigir la orquestra i els solistes de manera fidedigna, amb agilitat i sent capaç de transmetre subtilitats interpretatives. No és la primera vegada que YuMI mostra les seves capacitats artístiques, doncs anteriorment havia fet de dj sota el mestratge de DJ Yoda en una festa de Ford (podeu veure el vídeo aquí).

https://youtu.be/sBI3CZPWST4

Anteriorment un altre robot ja havia dirigit una orquestra. Fa uns quants anys el robot Asimo d’Honda ja es va posar davant d’una orquestra però els resultats eren una mica més encarcarats, com podeu veure en aquest vídeo.

KUKA. Què passa quan els robots es rebel·len?

Diuen que hi ha alguna cosa de fascinant per als humans en veure robots fent una activitat tan artística i per a molts tan complexa (i tan humana?) com fer música. Potser per això ens agrada Automatica 4K, el nou vídeo del neozelandès Nigel Stanford. Ja el vam conèixer fa uns anys pel seu videoclip Cymatics on combinava experiments científics amb música amb un resultat que visualitzava la física del so i que va sorprendre els més de 13 milions de persones que han vist el vídeo. Ara ens arriba un nou treball on podem veure el mateix Stanford tocant amb uns robots industrials amb uns resultats igual de fascinants i sorprenents… sobretot quan els robots es rebel·len contra el que està programat. Els KUKA són uns braços mecànics industrials que es poden moure amb una precisió de 0,03 mm i ara els podem veure tocant el baix o un sintetitzador. Gaudiu del vídeo i feu una ullada al making of.

Si penseu que aquests robots us sonen d’alguna cosa, i no precisament d’una gran factoria, és perquè el ballarí i coreògraf Huang Yi interactúa en les seves inusuals obres amb un d’aquests braços robòtics, que també estan provistos de làsers. Podeu llegir una interessant entrevista de El País aquí.

SHIMON, ritme en la sang robòtica

I aquí tenim un robot eminentment músic! Creat exclusivament per tocar la marimba, Shimon ha estat desenvolupat pel Robotic Musicianship Group del Georgia Tech Center for Music Technology. Aquest artista cibernètic està format per quatre braços robòtics. A més a més compta amb un sistema de deep learning que li permet analitzar la música en temps real i improvisar interaccionant amb intèrprets humans, a banda d’arribar a crear les seves pròpies composicions, després d’haver analitzat més de 5.000 composicions musicals. Aquí teniu doncs un robot que composa i interpreta ell mateix per marimba. Tot un crack! Escolteu com sona la seva primera obra pròpia!

POET ON THE SHORE, sensibilitat poètica sobre la sorra

L’estudiant de Disseny Informàtic de la Universitat d’Edimburg Yuxi Liu ha creat un robot autònom que a partir d’estímuls multisensorials com el so del vent, el mar o les veus humanes genera poemes efímers sobre la sorra. Un poeta cibernètic amb la sensibilitat a flor de pell robòtica!!!

DOBI, balleu robotets, balleu!

Dobi és un robotet creat per l’empresa xinesa WL Intelligent Technology, especialtizada en joguines de control remot. Parlar, caminar i fer tai txi són algunes de les seves habilitats, però últimament s’han fet famosos per aconseguir el Rècord Guinnes de dansa robòtica sincronitzada. L’estiu de 2016 1.007 robotets, que tenen un preu de venda d’uns $200, ja varen establir un primer rècord mundial, que fa poques setmanes es va incrementar per la dansa de 1.069 Dobis. Una manera ben divertida de demostrar les possibilitats d’aquests robots articulats!

KURI, robot d’estar per casa amb ànima de ballarí

Kuri és un adorable robot per la llar de Mayfield Robotics que es va presentar en el CES de l’any passat. Un robotet que estarà al mercat a finals d’any per $800 dissenyat per ser un assistent virtual per la llar i la familia, un company per jugar amb els petits de la casa o un videograf per la familia que ens acaba de mostrar que també és capaç de ballar.

Robots artístics

Les possibilitats dels robots com a artistes per ells mateixos o com a eines artístiques són un gran camí per explorar. En el món de l’art visual és més usual anar trobant exemples d’instal·lacions artístiques on l’acció està realitzada per un robot. Aquest és el cas de la instal·lació Can’t Help Myself de Sun Yuan i Peng Yu que es va poder veure en el Guggenheim el passat hivern. Una peça que crea una emoció estranya en els visitants mentre observen com un braç mecànic intenta netejar sense èxit un líquid colorejat de vermell que remet irremediablement a la sang.

I per acabar, no podem deixar passar que els mateixos robots poden produir una obra pintant o esculpint. Per a demostrar l’ampli ventall de possibilitats ofertes la Robot Art Competition convoca des de 2016 un concurs a Seattle a la millor obra d’art generada per un robot. No deixeu de fer una ullada als competidors de l’any passat, us sorprendran!

Fins on arribaran les capacitats artístiques dels robots i especialment de cara al futur, amb el desenvolupament de la intel·ligència artificial? Difícil de predir, difícil de valorar… Ho veiem en uns anys?

 

 

 

Imma Garcia

Tornar al principi