És blockchain la solució per als músics i la recaptació de drets?

censorship-free-social-network-akasha-aims-to-tackle-internet-censorship-with-blockchain-technology
Font de l’imatge: The Next Web

Imaginem que tu i la teva banda d’smooth jazz heu compost i gravat vuit temes amb els que heu donat forma a un àlbum d’èxit comercial moderat. Imaginem que una llarga llista d’intermediaris es mengen la major part del pastís, deixant-vos a vosaltres, els autors, amb uns beneficis que tot just arriben al 5% del total. Imaginem que els vostres temes surfegen lliures pels servidors P2P (peer to peer) i que no podeu fer res per a evitar-ho. Imaginem que per cada reproducció en Spotify vosaltres, amb sort, rebeu un cèntim d’euro, mentre que per cada reproducció a YouTube… bé, es possible que no rebeu res. Imaginem que, amb el temps, la vostra música es fa més i més popular, però cada vegada guanyeu menys i menys i que el vostre creixement no es reflecteix en una generació justa d’ingressos. Imaginem, per acabar, intentar fer carrera professional al món de la música amb aquest paisatge; poder viure de la vostra feina.

La gran majoria de músics no han de fer cap exercici d’imaginació. Aquesta és la seva realitat. La satisfacció d’arribar a més públic no es reflecteix en la seva salut financera.

No obstant això, es possible que aquesta situació pugui canviar en uns anys. Per a molts experts la solució té un nom i és blockchain. Així ho creu l’Albert Castellana, llicenciat en enginyeria informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya i membre del consell de la NEM Foundation, qui el passat 29 de setembre, i dins dels esmorzars Label Lab que organitzen APECAT i el Servei de Desenvolupament Empresarial de l’ICEC,  va parlar de La tecnologia de cadena de blocs (blockchain) en el negoci de la música, on va exposar que aquesta nova tecnologia pot ser la clau per millorar la competitivitat de la indústria de continguts audiovisuals i musicals, així com una bona eina per donar una solució a la gestió dels drets d’autor.

Però que és exactament blockchain? Definir amb precisió totes les seves possibilitats s’escapa molt de les pretensions (i capacitats) d’aquest post, però resumint-ho molt, podem dir que blockchain permet als ordinadors (i a les persones) connectar-se entre elles fent servir tecnologia peer to peer, és a dir: sense intermediaris com els bancs, les plataformes de crowdfunding o Paypal. Es tracta d’una nova arquitectura d’internet que abandona l’actual sistema centralitzat de supernodes per un altre on tots els ordinadors tenen la mateixa informació. Els experts fan servir la metàfora del full d’Excel o del llibre comptable: una gegantina base de dades compartida per tothom, transparent i que no permet esborrar o modificar les dades que s’afegeixin. A més, la informació desada a blockchain pot ser compartida, però no copiada, a diferència d’ara. La clau, llavors, és: si tothom té la mateixa informació i si tothom pot veure-la, la informació es fiable, tot el sistema n’és testimoni.

És possible que cada vegada que hagis escoltat la paraula “blockchain” hagis escoltat també el terme “bitcoin”. El debat sobre aquesta nova tecnologia s’està centrant en les possibilitats de fer transaccions econòmiques més segures directament entre persones, però el cert és que es pot fer servir en qualsevol intercanvi que requereixi d’una verificació de dades, com els drets d’autor d’una propietat intel·lectual.

Les possibilitats del blockchain per assolir un repartiment de beneficis més justos dins de la indústria musical no han passat desapercebudes per aquelles figures més sensibilitzades amb les desigualtats del sector. Imogen Heap, autora, productora i fundadora de Mycelia, deia en un article a la Harvard Bussines Review: “Un dels majors problemes que té la indústria és que no existeix un registre global verificat dels músics i el seu treball creatiu (…). Això s’ha convertit en una qüestió complicada, com evidencien les demandes per 150 milions de dòlars contre Spotify. La cooperació inter-organizativa que ofereix al sector financer/tecnològic (…) ajudaria a organitzar la immensa quantitat de nova música que es penja cada dia. Els músics poden utilitzar com a base aquest registre per penjar els seus treballs i metadades directament via perfils verificats pel blockchain”.

La Mycelia Foundation de Heap és un del primers intents de fer servir aquesta eina. Qualsevol músic pot aprofitar aquesta plataforma per penjar les seves gravacions. Un sistema de contractes intel·ligents permet distribuir com es vulgui els pagaments en criptomonedes entre totes les persones implicades en la composició o la interpretació. Des del productor fins a l’últim saxofonista. Una persona prem el botó de play a una cançó, un show radiofònic l’emet, una empresa internacional de l’automòbil la fa servir com jingle a un anunci de televisió… i de manera automàtica aquesta acció posa en moviment una cadena d’acords (recordem: bases de dades compartides per tothom, informació verificable, una única unitat d’informació) que fracciona els royalties entre aquells que tenen els drets. Fora els intermediaris.

Heap, en definitiva, veu aquesta eina com una oportunitat no només per acabar amb les males praxis a la indústria discogràfica, sinó també per evitar els actuals riscos de la pirateria.

Mycela, no obstant això, no és l’única empresa amb voluntat de posar el blockchain al servei dels creadors musicals. El 2016, Benji Rogers posava en marxa Dot Blockchain Media, una idea que li va assaltar al mig de la dutxa: un nou estàndard per a la música digital que substituís el mp3 o l’AAC, formats on és senzill esborrar qualsevol metadada que s’hi hagi afegit pels autors. La premissa de Rogers és la següent: “Un baixista toca en una cançó que és samplejada 600 vegades i després és reproduïda a una plataforma que hi guanya diners. Com poden arribar aquests diners al baixista?” El .bc (així va dir-li) és un format que porta sempre tota la informació de copyright. Per a Rogers, aquesta és la millor manera de resoldre el problema de com seguir el rastre dels drets d’autor d’una peça musical concreta a través d’internet.

Per descomptat, aquesta empresa no està desproveïda de reptes. El més evident és el de transferir milions i milions de cançons al nou format, el que implica afegir-hi amb exactitud les dades d’autoria, i decidir qui és l’encarregat de fer-ho, la qual cosa no és, precisament, una complicació menor, com el crític cultural David Gerard adverteix en el seu assaig Attack of the 500 Foot Blockchain – Bitcoin, Blockchain, Etherum & Smart Contracts. Gerard no és tan optimista amb el futur plantejat als creadors pels fans de blockchain: qui s’encarregarà de pagar els recursos informàtics necessaris per fer servir tots els contractes intel·ligents? Quines són les estratègies de defensa contra atacs informàtics? Si un músic recupera els seus drets d’autoria sobre una cançó després d’un litigi amb una major, com farà l’immutable blockchain per reconèixer el canvi?

Sigui com sigui, es innegable que hi ha mecanismes que s’han posat en marxa i, si hem de fer cas a Castellana, es mouen molt ràpid. És molt possible que d’aquí a només cinc anys ni l’internet ni la indústria musical que coneixem ara existeixin. Haurem d’esperar, això sí, per a veure quina nova forma prenen.

Si voleu més informació sobre el tema de blockchain i música podeu llegir aquests articles de Benji Rogers i veure aquest vídeo de la xerrada sobre Blockchain for artists, labels and fans que va tenir lloc a la darrera edició de Sonar+D.

Pablo Algaba

David Bowie, un visionari tecnològic

Amb motiu de l’Exposició “David Bowie is” hem volgut fer un post dedicat a l’estrella més espacial de tots els temps. Bowie va ser un visionari de la tecnologia que afirmava “si pogués tornar als 19 anys, passaria de la música i aniria directament a internet”. L’artista que sempre va ser un pas endavant ens va deixar alguns exemples de la revolució que sabia que estava arribant.


“No crec que haguem vist la punta de l’iceberg. Crec que el potencial del que farà Internet a la societat, tant bo com dolent, és inimaginable. Crec que estem en la cúspide d’una cosa emocionant i aterradora”.

-David Bowie, 1999


Read More »

Si de vacances us pica el cuquet de la cultura digital…

Som en temps de vacances i qui més qui menys intenta trobar alguns dies per canviar d’aires. Us hem preparat un seguit de propostes perquè seguiu gaudint d’experiències de cultura digital tant si esteu de viatge per algunes ciutats del món, com si us quedeu per casa durant aquest estiu.

Aneu a Suècia? Visiteu El museu dels fracassos

Si heu triat un país ben fresquet com Suècia, entre les visites als seus immensos boscos, multitud de llacs i precioses illes podreu buscar un moment per visitar a Helsinborg el Museum of Failure , un petit museu que va obrir les seves portes no fa gaire i on podem trobar tota classe d’idees i innovacions que tot i que semblaven tenir un gran futur es varen quedar en un no res. Els requisits per formar part del museu són només dos: que la creació del producte volgués aconseguir la innovació i que en arribar al mercat no trobés el seu lloc i esdevingués un estrepitós fracàs. No hem d’oblidar que per innovar cal aprendre dels errors i acceptar que les equivocacions i els fracassos són part inherent de la innovació.

Una escapada a Londres: Pink Floyd al V&A

Si ja heu visitat les exposicions de les grans figures de la música i tecnologia que tenim concentrades a Barcelona (us les recordem: Lightforms / Soundforms de Brian Eno a l’Arts Santa Mònica fins el 1/10/17, Bjork Digital al CCCB fins el 24/9/17 i David Bowie Is al Museu del Disseny fins el 25/9/17) i encara teniu ganes de submergir-vos en el món propi d’alguns dels creadors musicals més innovadors, us podeu animar a agafar un avió i passar uns bons dies de vacances a Londres per visitar l’exposició que el Victoria Albert Museum ha dedicat a Pink Floyd.

The Pink Floyd Exhibition: Their Mortal Remains serà fins el proper mes d’octubre en el Victoria & Albert Museum de Londres. Hi podeu trobar tot el que faria salivar a un super fan del grup britànic (des d’entrevistes en vídeo a gravacions de directes i articles de les col·leccions privades dels membres del grup) però també mostra els més de 50 anys de trajectòria d’un grup que ha estat sempre en l’avantguarda de les tecnologies musicals i dóna també l’oportunitat de viure una experiència amb so 3D immersiu.

De ruta pel Cantàbric? Bill Viola a Bilbao

Bill Viola està considerat el videoartista més important de l’actualitat. La seva llarga trajectòria de més de quaranta anys està centrada en l’espiritualitat, la història de l’art i la tecnologia. La unió d’aquests tres elements aconsegueix la perfecció en algunes de les obres que es poden veure en la retrospectiva que li dedica el Museu Guggenheim de Bilbao. La seva perfecció tècnica produeix obres mestres on destaquen l’ús de varies càmeres en una mateixa gravació,  la superposició d’imatges i diferents temps, i una gran feina de muntatge i l’edició. Una obra perfecta tècnicament que cerca el sentit de la vida i de l’individu a través de la història de l’art i de la bellesa.

Podeu visitar Bill Viola: Retrospectiva fins el 9 de novembre.

Us presentem l’Ars Electronica

Ars Electronica és el gran festival de cultura i tecnologia que té lloc a la ciutat austríaca de Linz del 7 a l’11 de setembre. S’hi mostren alguns dels treballs més innovadors que combinen art i tecnologia. Molts dels projectes que es poden veure en primícia han estat especialment comissionats per aquest festival. L’edició de 2017 incidirà en la relació entre intel·ligència artificial i l’art. Si us apropeu per la ciutat en un altre període de l’any podeu visitat el Ars Electronica Center, un dels millors espais per descobrir les millors innovacions en cultura digital.

Marxeu cap a Nova York? Visiteu el festival Panorama

Ja teniu les maletes preparades per creuar l’Atlàntic? Doncs us podeu apropar al festival musical Panorama, que a  banda de programar grups com Frank Ocean, Tame Impala, Belle & Sebastian o Nine Inch Nails, inclou The Lab, un espai interactiu comissionat per META, que proposa 6 instal·lacions que combinen tecnologia, art i disseny creades per artistes locals i un gran espai de realitat virtual en 360 graus.

Pels que no us podeu moure de casa

Si no podeu marxar perquè esteu de guàrdia a la feina o sou uns dels afortunats que ja ha gaudit dels seus dies de desconnexió, també us deixem algunes idees perquè pugueu explorar algunes col·leccions artístiques des de les vostres pantalles.

Xateja amb un museu…SFMOMA

Text screen screengrab

Send Me SFMOMA és el servei de xat artístic que el MOMA de San Francisco acaba de posar en funcionament.  El servei permet enviar un SMS al museu indicant una paraula, frase i/o emoji. L’algoritme del bot del museu enviarà una obra relacionada pel context escollida entre les més  34.678 obres que conformen el fons de la institució que ha estat convenientment digitalitzat i tractat amb metadades. És una manera personal i divertida de connectar amb l’art i visibilitzar la major part del fons de la institució, que normalment mai es mostra en la part expositiva del museu.

 

Pinta i acoloreix col·leccions museístiques

Si ja heu acabat amb molts dels llibres d’acolorir per a adults que els últims anys han omplert les nostres llibreries i busqueu noves imatges que us inspirin i relaxin, us podeu baixar les col·leccions d’una munió de biblioteques d’institucions i museus de primer nivell a través de la iniciativa  Color Our Collections  organitzada per The New York Academy of Medicine Library, que inclou les col·leccions per colorejar de l’Smithsonian, el Metropolitan o el projecte Europeana. Preparats per pintar?

 

 

Visita més de 2.500 museus des de casa

Si us ha quedat el cuquet de visitar més museus o no vareu tenir temps de gaudir d’algunes col·leccions artístiques o monuments en els vostres viatges, el Google Arts & Culture Institute us permet visitar més de 2.500 col·leccions i altres experiències culturals. Exploreu la immensitat del geni artístic i de la diversitat cultural del món!

 

 

Imma Garcia

Les noves startups de la música es presenten a Midem

Entre el 6 i el 9 de juny a Cannes es va celebrar la 51a edició del Midem, el mercat professional de la indústria musical més veterà. Tot i que històricament el punt fort de Midem eren les presències físiques d’empreses en estands propis o (cada dia més) ens participacions agrupades per països, els darrers anys ha anat evolucionant i donant més importància a les conferències i les presentacions. En aquesta línia, MidemLab, el seu concurs de startups relacionades amb la música, feia enguany 10 anys.

MidemLab concentra les empreses internacionals més joves i prometedores, aquelles que ofereixen solucions innovadores per ajudar la indústria de la música a construir noves realitats i experiències. La seva Startup Competition s’organitza en quatre apartats: creació musical i educació, descobriment musical i distribució, màrqueting i data/analítica, i  tecnologies de l’experiència, AR/VR, IOT i maquinari. Aquí podreu trobar la llista de les startups que hi van participar a l’edició 2017.

Nosaltres hi vam ser, i us destaquem alguns dels projectes que hi vam poder veure i que mostren el camí del que serà el futur de la innovació en el sector de la música:

HumOn

Els coreans HumOn van guanyar el premi en la categoria de creació musical. És una aplicació que permet composar d’una manera molt senzilla. Només has de taral·lejar una melodia al mòbil. L’aplicació en farà la partitura i podràs escoltar la teva composició en diferents aparells i orquestracions gràcies a la intel·ligència artificial. Es pot editar fàcilment la música creada. El CEO d’HumOn va fer una demostració a l’escenari i va ser impressionant! L’empresa darrera HumOn, CoolJamm, és un spin-off de Samsung.

TrueLinked

El projecte danès TrueLinked és un marketplace per organitzar més fàcilment produccions de música clàssica i òpera, amb més de 200 programadors i milers d’artistes. TrueLinked visibilitza els artistes, que poden pujar les seves dades: vídeo, audio, fotos, biografia, repertori… una autèntica pàgina web personal i gratuita per a cada artista. En cas que l’artista sigui contactat per TrueLinked, la startup es queda un percentatge. Teatres com l’Scala de Milà, el Royal Opera House o la Bayerische Staatsoper fan servir TrueLinked, el projecte que va guanyar la Competition en la categoria de descobriment musical.

 

Soundcharts

Un dels punts més importants en tot allò que passa en el món digital és l’anàlisi per poder prendre decisions relacionades amb el que està passant a cada moment. La francesa Soundcharts promet més que això: gràfics en temps real de què està passant en la nostra música ja sigui a les aplicacions d’streaming i llistes de reproducció, la difusió radiofònica i les xarxes socials per ajudar a mantenir informats i prendre millors decisions. Més de 7.500 companyies ja estan registrades. Soundcharts va guanyar a la categoria màrqueting i data/analítica.

Vinci

Vinci són uns cascos que funcionen com un assistent personal. Què vol dir això? Que mitjançant la veu els pots demanar quin tema vols escoltar, i que amb la seva intel·ligència artificial aprèn dels teus gustos així que proposa música depenent del lloc on siguis o l’activitat que estiguis fent. Molt pensat per ser el company perfecte per la gent que fa running, també monitoritza el ritme cardíac. Un projecte provinent de la Xina que va aixecar més d’un milió de dòlars a la plataforma de crowdfunding IndieGogo a finals de l’any passat. El projecte es va endur el premi en la categoria de tecnologies de l’experiència, AR/VR, IOT i maquinari

Una sèrie de projectes diferents, innovadors, complementaris, que ens indiquen que el sector musical està canviant en els diferents punts per fer l’experiència de la música més fàcil, interessant, creativa, interactiva… Els seguirem de prop!

 

 

 

Marisol López

 

 

 

 

3 exposicions que no et pots perdre aquest estiu: Brian Eno, David Bowie, Björk

Aquest estiu a Barcelona han coincidit tres exposicions d’aquelles imperdibles que acabaran formant part de la nova memòria per anys. Una demostració de capacitat de convocatòria de talent i de posar d’acord artistes i equipaments internacionals. I totes amb la complicitat de Sonar.

Us les expliquem perquè no us en perdeu cap de les tres!!!!

Björk Digital

 

Lloc: CCCB

Dates: fins el 24 de setembre

Compra d’entrades (la visita es fa en grups de 25 persones, així que esrecomana comprar l’entrada anticipadament)

Björk Digital és un viatge emocional i personal per la música i l’univers creatiu de la icònica artista islandesa. Un entorn immersiu creat per la mateixa Björk que us submergirà en el particular univers musical i artístic de l’artista. Una experiència que combina performance, cinema, instal·lació, vídeo i interacció i inclou peces audiovisuals produïdes amb l’última tecnologia de realitat virtual.

El projecte ha estat creat per Björk en col·laboració amb creadors visuals com ara Michel Gondry, Spike Jonze, Alexander McQueen, Nick Knight, Stéphane Sednaoui, o els més recents Jesse Kanda, Andrew Thomas Huang, Warren du Prees o Nick Thornton Jones, entre d’altres.

La mostra arriba al CCCB després del seu pas per Tòquio, Sidney, Montreal, Reykjavík, Londres i Los Angeles.

David Bowie Is…

Lloc: Museu del Disseny

Dates: fins el 25 de setembre

Compra d’entrades

 

 

 

El Museu del Disseny de Barcelona acull l’exposició David Bowie Is. La mostra, una producció del Victoria and Albert Museum de Londres, ha rebut ja més d’un milió i mig de visitants a les 8 ciutats que ja l’han acollida fins ara: la capital anglesa, Berlín, Groningen,  Melbourne, París, Toronto, Chicago i Tòquio.

L’exposició se centra en la diversitat de l’obra de David Bowie, la varietat de les seves fonts d’inspiració i l’estreta interrelació entre multitud de disciplines i formes d’expressió. Aquesta mostra reuneix més de 300 objectes, que inclouen vestits emblemàtics dels seus concerts i videoclips, fotografies, caràtules de discos, fragments de pel·lícules, actuacions en directe, escenes de participació en programes de televisió, lletres manuscrites, dissenys d’escenaris, esbossos, partitures, textos… que són una prova de l’evolució de les seves idees creatives.

A més, i per als amants de la tecnologia aplicada a les exposicions, gràcies als dispositius Sennheiser és possible visitar l’exposició mentre s’escolta la banda sonora que acompanya les obres exposades. Aquesta banda sonora es va modificant de forma automàtica, de tal manera que integra el material sonor i el fusiona amb el recorregut per l’exposició. Una manera espectacular de submergir-se en els mons sonors de Bowie.

Brian Eno:  Lightforms / Soundforms

 

Lloc: Arts Santa Mònica

Dates: fins l’1 d’octubre

Entrada gratuïta

 

Lightforms / Soundforms és l’exposició més completa duta a terme fins ara arreu del món sobre el treball de Brian Eno com a artista. Eno ha creat la peça New Space Music, una instal·lació musical concebuda específicament per ser vista i escoltada al claustre Max Cahner d’Arts Santa Mònica. La mostra inclou, a més, la instal·lació icònica 77 Million Paintings, una gran instal·lació audiovisual generativa: les imatges i els sons que la componen evolucionen de manera indefinida, d’acord amb un seguit de normes que tenen una certa dimensió estadística (de manera que els resultats no poden ser plenament previstos per l’artista) i que, atès el gran nombre de combinacions entre les formes, els colors i els sons resultants, es renova constantment. De fet, cada combinació de llum i so tardaria milions d’anys a repetir-se. Segons els càlculs d’Eno, la peça és capaç de produir al voltant de 77 milions d’imatges diferents, i d’aquí el seu títol.

Una altra peça destacada de la mostra són les Light Boxes, unes pintures de llum que evolucionen constantment. Se les pot considerar pintura en moviment, o de música visual.

 

Hi anireu? Esperem rebre els vostres comentaris!!!!

 

 

Marisol López

Música creada per intel·ligència artificial

Per a molts compositors i artistes la sola idea de que una màquina pugui crear música per sí sola sembla impossible. Com podrien un munt de corretges, palanques, mecanismes i, ara mateix, línies de programació crear una obra d’art? On quedaria la sensibilitat, el sentiment, l’emoció… la humanitat?

Com ja us vam avançar el mes passat, la intel·ligència artificial està creant cultura, està composant música. I penseu que sou capaços de determinar si el compositor d’algunes peces ha estat una freda màquina que ha après a ser creativa?

Us hem trobat alguns exemples. Escolteu i decidiu!!!!

Flow Machines

Els Sony Computer Science Laboratories de Paris han desenvolupat, sota el lideratge de François Pachet, el projecte Flow Machhines d’intel·ligència artificial que pretén desenvolupar un sistema que creï música autònomament o en col·laboració amb un artista. L’eina analitza l’estil d’un compositor i crea posteriorment noves obres a partir d’aquestes dades en gèneres musicals diferents a l’inicial. El primer experiment va consistir en la generació d’uns nous arranjaments de l’Oda a l’Alegria de la 9a Simfonia de Beethoven que la recrearen a l’estil de la bossa nova o l’electrònica.

A partir de l’anàlisis de més de 13.000 partitures de diferents estils han desenvolupat una eina per ajudar als compositors a crear interactivament amb l’ajuda/col·laboració de la intel·ligència artificial.  El compositor Benoit Carré va crear  amb Flow Machines Daddy’s Car, un intent de crear una nova cançó a l’estil dels Beatles, mentre que amb la selecció de l’estil “cantautors americans” (que inclou artistes com Duke Ellington, Cole Porter o Gershwin) el resultat va ser Mr. Shadow. Penseu que Daddy’s Car hauria estat un exitàs? Escolteu el Soundcloud de Flow Machines.

I és que el primer àlbum creat per intel·ligència artificial es publicarà durant el 2017 amb cançons de Benoit Carré, House de Racket, ALB o Barbara Carlotti, que es varen tocar en directe en concert el passat mes de desembre. Podeu veure els vídeos dels concert aquí!

A.I. Duet

L’últim experiment de Google Chrome acaba de ser presentat en societat i és el pianista perfecte. A.I. Duet permet crear composicions a duet amb el teu ordinador. Simplement cal tocar unes poques notes i l’ordinador continuarà la melodia gràcies al machine learning. Empra tecnologia del Projecte Magenta de Google Brain Team, amb la qual pot crear  xarxes neuronals que relacionen notes amb els segments que s’han tocat abans, extrapolant així la resposta automàtica de la màquina. Voleu provar-lo aquí?

El projecte Magenta es va presentar el passat mes de juliol de 2016 amb una melodia de piano de 90 segons que va ser la primera peça creada per les eines d’intel·ligència artificial que han desenvolupat per crear música original i arts visuals.

Watson Beat

IBM Watson ha experimentat amb la creació musical amb Watson Beat, que permet als músics transformar l’estil de la seva obra.

AlgorRitme

A casa nostra també hem experimentat amb la intel·ligència artificial i l’aprenentatge de música per generar noves peces artificials. El grup de visualització científica del Barcelona Supercomputing Center va posar en marxa una  iniciativa innovadora durant la darrera edició del Sonar+D gràcies al superordinador Mare Nostrum. La intel·ligència artificial d’AlgorRitme va crear composicions musicals aleatòries després d’un procés d’aprenentatge musical de l’algoritme amb l’ús de xarxes neuronals artificials, de tal manera que pogués endevinar la següent nota més probable a partir d’una seqüència donada. Els assistents al Sónar+D varen poder crear les seves pròpies melodies mitjançant gestos i, alhora, decidir quins dels temes havien de ser inclosos en el procés d’aprenentatge de l’AlgorRitme.

El resultat dels dos dies d’experiment es pot escoltar a la plataforma Soundcloud:

Deep Mind

DeepMind, el sistema de intel·ligència artificial de Google ha mostrat els resultats d’un experiment que varen fer amb el seu sistema WaveNet, orientat a la generació de veu humana, que ha resultat capaç de generar audio nou a partir de la introducció de pistes de piano. Tot i que al sistema no se li va explicar res de com funciona la música, va ser capaç de crear varies peces de 10 segons que sonaven a jazz d’avantguarda.

 Melomics

El projecte d’intel·ligència artificial de la Universitat de Màlaga Melomics liderat per  Francisco Javier Vico va generar dos compositors computacionals: Iamus capaç de crear música clàssica contemporània i  Melomics109. L’algorisme permet la generació de música sense intervenció humana. Ha generat cds, apps i un gran repositori de música sota domini públic.

Judedeck

Els exemples que us hem proposat anteriorment estan liderats pels sistemes d’intel·ligència artificial de grans companyies i són exemples de recerca i experimentació, però ja podem trobar exemples amb intenció de negoci.

Jukedeck permet als usuaris crear una cançó en funció de certs aspectes a escollir com el gènere o la duració de la peça i generar a partir d’aquests paràmetres a través d’un algoritme una cançó expressament creada per a l’usuari. Tota un revolució en la manera de crear música. Aquesta companyia  londinenca està orientada a petites empreses i projectes que no es poden permetre l’ús de música amb llicència per a videojocs, anuncis o petits vídeos corporatius. El preu d’una cançó és de poc més de $21.

Tot i que pot semblar que els compositors tenen la seva forma de vida en risc, la capacitat dels sistemes actuals, tot i que en continua millora, no poden arribar a reemplaçar la figura del compositor. Els sistemes d’intel·ligència artificial analitzen les dades de moltes obres i poden generar músiques repetitives a les que els hi falta el toc d’originalitat i frescor que només un creador humà és capaç d’aportar.

Sou capaços de descobrir si una peça ha estat escrita per un ordinador o un compositor? Proveu amb aquest test de Xataka. Quantes n’encerteu?

Imma Garcia