La creativitat en mans dels drons

Segur que n’heu sentit a parlar dels drons. Potser fins i tot en teniu algun que us hagin portat els Reis. Alguna gent els fa servir per a la creació artística amb resultats molt interessants, i ens porta visions del mon com mai no l’havíem vist. Us n’hem fet una selecció dels millors projectes!

Els drons són naus no tripulades que es caracteritzen per una gran versatilitat que els permet ser emprades en tota classe d’activitats, que van des de la seva primigènia utilitat militar com a eina d’espionatge i guerra a tota classe de qüestions aplicades a la vida civil, oferint beneficis i perspectives que abans eren impossibles d’assolir o bé eren molt costoses en temps i diners.

La tecnologia permet que els drons puguin fer moltes més coses que ajudar en el dia a dia en tasques com la seguretat, el rescat i les emergències, el manteniment d’instal·lacions industrials, el control de vida salvatge, les connexions sanitàries i les comunicacions, entre d’altres. Aquestes naus versàtils s’han convertit en una eina útil per molts creatius professionals i amateurs de la fotografia i l’audiovisual en apropar-nos una visió del món com mai s’havia experimentat, però no són els únics creatius que s’han deixat embadalir per les seves possibilitats. Us expliquem tot seguit algunes de les vides artístiques que alguns drons han seguit!

Models de moda

Les redactores del butlletí de Cultura Digital som fans declarades de l’artista interactiu digital Daito Manabe i el col·lectiu digital Rhizomatiks des que varen venir al Sónar fa uns anys a mostrar el seu espectacle de ballarines amb drons, el recordeu?

Doncs actualment continua experimentant amb els drons i és el responsable tecnològic de l’original aposta de Dolce&Gabanna per portar la tecnologia un pas més enllà en el món de l’alta costura.

Els drons es varen pujar a la passarel·la i varen exercir de models per un dia dels caríssims bolsos de la firma! Es va demanar als assistents desconnectar el wifi dels seus mòbils per tal d’evitar interferències amb els controls dels drons i el show va començar amb 45 minuts de retard per dificultats tècniques sota la mirada impacient de la mítica editora en cap de Vogue Anna Wintour, especialment perquè bona part del públic no es volia desconnectar de la xarxa. És el que té comptar amb models de tan alta volada!!!Read More »

El mem com a forma d’expressió

Sona el despertador i trobem el primer Whatsapp del dia. És un mem que ha compartit la mare. Esmorzem mirant Twitter, compartim un mem i ens posem en marxa. Potser ens tornem a distreure a la feina retuitejant un mem sobre l’última pífia d’algun polític i arribem a casa en metro rellegint el Classics Reloaded. Els mems formen part del nostre dia a dia i són una nova manera d’expressar-nos. El passat dissabte 3 va tenir lloc el Memefest, el primer festival dedicat al mem organitzat pel CCCB. I per a nosaltes, és l’excusa perfecte per poder-ne parlar!

Read More »

Art interactiu: quan el públic és, a més, el creador i la creació

Els creadors visuals han trobat en la tecnologia una gran aliada per portar les seves obres a terrenys fins llavors inexplorats, lligades a les formes i les preocupacions actuals i amb resultats sorprenents i molt interessants. Hem escollit algunes de les creacions digitals interactives recents que destaquen per la seva capacitat de reflexió, les oportunitats tècniques i creatives o simplement, perquè la seva bellesa i perfecció tècnica ens agraden. Ens acompanyeu en aquest viatge de descobriment?

As we are

“As We Are” és una gegantina instal·lació de l’artista americà Matthew Mohren en forma de cap formada per una sèrie de cinturons de pantalles LED ultrabrillants. Inclou dins seu un foto-mató on es pot accedir pel clatell de l’escultura capaç de prendre fotografies en 3D dels visitants, que es poden veure a ells mateixos projectats en l’enorme cap gegant pocs minuts després.  Aquesta escultura és perfecte per explorar la relació entre el subjecte i la representació d’un mateix, que es veu obligat a reconsiderar-se a través de la magnificació de la imatge.

Una interessant reflexió al voltant del fenomen de les xarxes socials, els selfies i la identitat. Un generador de selfies gegant ideal per egòlatres! No us perdeu el laboriós, costós i gegantí treball de fabricació i instal·lació en el making-off.

Read More »

Una mirada personal sobre el MIRA, el festival de les arts digitals

El MIRA, el festival d’arts digitals, ha tornat a passar per Barcelona, i ja són 7 edicions! Com cada any, ens ha portat música, reflexió, tecnologia, llums, projectes, vídeos, instal·lacions, pensament, immersió… Tot això i molt més en només tres dies. Us expliquem què hi vam veure des d’una mirada molt personal.

El Festival va començar dijous 9 de novembre amb una tarda de conferències, taules rodones i presentacions de projectes sota el lema “Tecnologia amb un propòsit”. I amb aquest propòsit es va parlar bastant de medi ambient i de tecnologia relacionada amb la natura. No volem fer-vos aquí un recompte de tot el que es va dir, moltes coses i molt interessants, sinó un recull de coses que ens van agradar i que ens van sorprendre.

Vam tenir el gran plaer de tornar a escoltar els representants de dos projectes que ens agraden molt i que mirem de seguir. El primer, Domestic Data Streamers. Tots, absolutament tots els seus projectes són interessants i fan reflexionar. Posen les dades a un nivell artístic per tal de fer-les més evidents i fàcilment llegibles, però també tremendament artístiques i envoltades d’experiència. Van explicar el projecte Making Visible the Invisible, fet per a UNICEF a les Nacions Unides. La hipòtesi sobre la qual van basar el treball és que els problemes que no es mesuren sovint romanen sense resoldre. La comprensió de la situació actual dels infants i els seus problemes és fonamental per millorar el futur. Per això van crear una màquina del temps on els delegats a les Nacions Unides podien trobar-se amb el nen o la nena que havien estat i signar un contracte que era un compromís de millora de les dades que hi ha sobre els infants. Totes aquestes dades van transformar-se en un conjunt de cançons per donar veu als qui no en tenen.Read More »

ARCO també és digital

L’art digital també té cabuda a la fira d’art contemporani ARCO Madrid. Tot i que no hi ha gaire galeries que apostin per l’art electrònic, en aquesta 35à edició d’ARCO s’ha pogut veure com aquesta tendència artística hi ha estat representada per obres cada vegada més madures i amb una major facilitat d’instal·lació.

Les obres digitals s’han aglutinat al voltant dels premis ARCOmadrid/BEEP de arte electrónico, en la seva XI edició. L’objectiu d’aquest premi és promoure la investigació, la producció i l’exhibició de l’art vinculat a les noves tecnologies o art electrònic. Pretén afavorir la comunicació entre els fabricants/creadors de tecnologia i els artistes per tal de beneficiar tots dos sectors.

El premi, dotat de 15.000 €, ha estat atorgat a Christa Sommerer i Laurent Mignonneau per la seva obra Portrait of the fly (galeria Anita Beckers de Frankfurt). Es tracta d’una pantalla on tot un seguit de mosquits, que volen sense cap direcció concreta, formen el retrat de la persona que s’atura a mirar-los.

ars15_04

Com en cada edició l’obra guanyadora passarà a formar part de la Col·lecció BEEP d’art electrònic situada a la seu central de Ticnova a Reus, un emplaçament d’exposició complicat en ser un espai d’oficines on no totes les peces són de fàcil instal·lació i ubicació.

La col·lecció va néixer l’any 2006 a partir de la primera convocatòria del premi guanyada per Eduardo Kac amb Time Capsule, una instal·lació que reuneix fotografies, radiografies i vídeos de quan l’artista brasiler es va implantar quirúrgicament un microxip digital a la cama. Actualment està conformada per més de 16 obres d’artistes reconeguts a nivell internacional entre els quals hi trobem  Brainloop de Janez Jana, Independent Robotic Community de Ricardo Iglesias i Gerard Kogler, The Ekmrz Triology  d’Ubermorgen, Fascinum de Christophe Bruno, Nature Morte de Charles Sandison, Expanded Eye d’Anaïsa Franco i The Perpetual Storytelling Apparatus de Julius Von Bismark i Benjamin Maus.

 

 

El fet de formar part de la col·lecció comporta  que les obres siguin cedides quan així es requereixi per part d’alguna exposició internacional, la qual cosa passa molt sovint com en el cas de Luci, de José Manuel Berenguer.

Andreu Rodríguez, president de Ticnova, vol donar una major repercussió al seu projecte i ha creat New Art Foundation, una fundació dedicada a l’art tecnològic que rep el suport d’entitats tan rellevants com les universitats Oberta de Catalunya, Politècnica de Catalunya i Ramon Llull, el Col·legi Oficial d’Enginyers Informàtics de Catalunya i el laboratori d’investigació ASCAMM de Barcelona.

La fundació pretén contribuir a la creació d’un mercat per a les peces d’art realitzades a través de les diferents eines que la tecnologia contemporània posa al nostre abast com ara el net art, la robòtica, l’electrònica o el bio art. Les noves tecnologies donen lloc a noves reflexions artístiques el desenvolupament de les quals requereix un marc adequat d’exhibició.

M.C.

Un dia a l'OFFF: creativitat, originalitat i mai deixar de somniar

Cada any, una munió de dissenyadors gràfics, il·lustradors, animadors, artistes visuals, creatius audiovisuals i molts altres experts del món anomenat creatiu es concentren a Barcelona per trobar inspiració i compartir experiències en el festival OFFF. Festival Internacional de la Cultura i l’Art Digital. Un festival on es mostren les tendències creatives del moment i que marcaran els propers mesos.

I aprofitant que enguany celebràvem el 15è aniversari, hi vàrem passar tot un dia per amarar-nos de la creativitat més cool i observar atentament els gurús.

L’OFF no només consisteix en xerrades i demostracions vàries, sinó que també genera continguts propis esperats amb candeletes pels fans. Cada any encarrega a alguns dels professionals de més prestigi del món la realització dels crèdits del festival. La llista de noms és llarga i aquest any s’hi han unit els del dissenyador James White (Signalnoise) i l’estudi holandès Onesize. La combinació de l’estètica vuitantera del dissenyador canadenc amb la moderna narració visual de Onesize ha donat lloc a un original joc de cartes, on cada carta correspon a un dels ponents del festival, amb el seu anunci de tele antiquat i una continuació sorprenent… Els jocs de cartes que es varen repartir entre alguns afortunats assistents a la xerrada de presentació estem segurs que es varen convertir ipso facto en un objecte de col·leccionista!

Les conferències varen ser seguides per un públic nombrós procedent de tot el món. Les entrades pel festival es varen esgotar el passat mes de febrer.

Offf, el joc de cartes dissenyat per Signalnoise pels títols de crèdit del festival

.
L’Atelier, l’escola de disseny vinculada a l’OFFF, va ser l’encarregada de realitzar els crèdits d’obertura del festival. I com estan de celebració pel 15è aniversari, el festival va encarregar a l’estudi barceloní Vasava l’OFFF Unmasked, un art book ben especial amb les aportacions de reconeguts il·lustradors i dissenyadors gràfics.

OFFF Barcelona 2015 Main Titles by Signalnoise and Onesize
OFFF Barcelona 2015 Teaser Super Deck
OFFF Barcelona 2015 Open Titles by Atelier
Offf Unmasked Introduction 2015

.

El festival també va mostrar una instal·lació/experiència chillout de Joshua Davis amb hipnòtiques il·lustracions 3D.

The deepest in space.

La dissenyadora Noelia Lozano és una de les artistes que han col·laborat amb l’OFFFUnmasked i va explicar com fa les seves especials creacions, que es troben en un punt mig entre la manipulació del paper i el 3D per ordinador.

L’obra de Noelia Lozano
Melting Off Unmasked

.

També vàrem seguir amb atenció la xerrada de l’il·lustrador Steven Wilson. Va comentar la seva passió per treballar en les caràtules de discos, on les imatges que elabora queden associades permanentment amb la música del músic o grup. La seva evolució artística ha anat lligada a l’evolució pròpia del sector musical durant els últims anys. El seu estil s’ha anat estilitzant i simplificant ja que actualment no només ha de servir per a la coberta d’un cd, sinó que la imatge també ha de ser fàcilment visualitzable i identificable a Spotify i altres llistes de reproducció. Tal i com uns dies abans es va comentar al Primavera Pro, això és el que hi ha: el futur del consum musical està lligat a les llistes de reproducció!

Entre les conferències que varem poder escoltar varen destacar les de dos creatius que ens varen aproximar al món de l’animació en stop-motion. En Mark Shapiro de Laika Studios, responsable de títols com Coraline, Paranorman i The Boxtrolls, va mostrar la llarga feina que hi ha darrera de les seves obres, contestant preguntes del públic sobre el procés de producció, que varem veure que és ben llarg: es crea la història, es graven les veus, es fa una versió animada de la història per recrear els moviments necessaris, es dissenyen els cossos com a animatrònics, es creen les cares amb les diferents expressions facials i s’imprimeixen en 3D, i finalment es grava fotograma a fotograma. Extenuant!

En Gavin Strange, dissenyador senior d’Aardman Animations (els creadors dels cèlebres Wallace&Gromit o Shaun The Sheep) amb una vida paral·lela com a JamFactory ens va ensenyar també com treballen per fer aquests stop-motions i després de la seva original intervenció, dedicada a inspirar la imaginació i la creativitat de qualsevol dissenyador, Gavin va anunciar que serà el responsable dels crèdits principals de l’edició de l’OFFF 2016 juntament amb Aardman Animations.

Una mostra dels treballs de Gavin Strange com a Jam Factory

Mark Shapiro va ensenyar a tothom que estigués interessat algunes de les màscares utilitzades per fer les diferents expressions de les cares dels protagonistes de les seves pel·lícules

.

Us deixem uns interessants vídeos que mostren tota la feina que hi ha al darrera de les obres de Laika i Aardman:

Laika. Paranorman Behind the Scenes
Laika. Com treballen els animadors
Aardman. The Pirates. Behind the scenes. Aardman. The Pirates. Behind the scenes.

.

Les màximes constants que els ponents varen repetir les podem resumir en les següents paraules: originalitat, llibertat, confiança en un mateix, col·laboració, observació, cerca de reptes i mai, mai, mai deixar de somiar. Uns bons lemes per afrontar qualsevol projecte!

Imma Garcia