Fresc & Freak: gener

Fresc & Freak és una secció mensual que vol recollir notícies curioses, estranyes, divertides, i potser no directament relacionades amb la tecnologia però sí amb el món transmèdia i amb la innovació, amb un resultat freak i creatiu.

 

Read More »

Aquesta imatge és una habitació d’hotel a Lapland, la regió més al nord de Finlàndia. La decoració de l’hotel de neu està feta en gel i la temàtica és, ja ho veieu, Game of Thrones, en una col·laboració establerta amb HBO Nordic. Hi podem veure el tron de ferro gelat, les cares de Jaqen H’ghar o el rei dels caminants blancs. Ja ho sabeu, winter is comingaquí podeu veure més imatges!

El 18 de gener s’ha obert un espai dedicat a la realitat virtual a Londres. Un espai públic i gratuit, la Zabludowicz Collection, que es posarà a disposició dels artistes perquè facin creació i experimentin en 360 i VR. La Col·lecció Zabludowicz, una col·lecció privada d’art contemporani, te espais a Finlàndia, Nova York i ara a Londres, a una antiga església metodista, i vol recolzar els artistes que treballen amb les tecnologies digitals. N’haurem de fer una visita!

L’empresa alemanya Festo ha creat l’Smartbird, un robot que vola com una gavina. Amb una excel·lent aerodinàmica i la màxima agilitat, el robot és capaç de despegar, volar i aterrar sense l’ajuda de cap aparell o propulsió. Durant el vol es registren dades com la posició de l’ala i l’estat de càrrega de la bateria, i es controlen contínuament en temps real. L’empresa està treballant també en robots papallona, pingüí i d’altres. Veurem pingüins volant?

Toybox és una impressora 3D dissenyada perquè els nens la puguin utilitzar fàcilment i de manera intuïtiva, sense que els calgui cap formació prèvia. Toybox permet als nens (i als adults!) imprimir una munt d’objectes només amb un botó. Afirmen que te una alta resolució i que imprimeix ràpidament. Una gran base de dades de models permet trobar allò que volem imprimir o crear el nostre propi disseny, i després és facilíssim imprimir-ho. I net, perquè no fa brutícia! Encara la podem demanar als Reis?

“Agafes prou bé el ′mando′ per ser una noia”

Escoltem diàriament històries de micromasclisme. Però rara vegada hi parem l’atenció. Veiem personatges femenins hipersexualitzats i ens sorprenem quan trobem a una noia que ens diu que és aficionada als videojocs.

Agafes prou bé el mando per ser una noia”, em comentava una vegada un amic. Tot i no voler ofendre, la seva ment li va jugar una mala passada. “Bé, em refereixo a que moltes noies no saben com funciona la primera vegada que n’agafen un”, es va excusar. Va caure en el mateix prejudici que bona part de la societat actual. Potser les meves mans no tenen els mateixos dits que les teves? Necessito una capacitat especial per saber com agafar el comandament d’una videoconsola?

Tanquem un 2017 en què hi ha hagut 9 dones mortes víctimes de violència masclista a Catalunya i encara en parlem poc. Parlem poc de la violència, però també parlem poc dels prejudicis que ens ceguen. Avui diem prou. Diem prou al micromasclisme que envolta a la dona i al videojoc.

“Sóc dona i jugo millor que tu”

Bé, potser no sóc la millor jugadora. De fet, en molts jocs sóc pèssima. Però per ser dona no sóc pitjor que tu. Quantes dones se senten discriminades en entrar a jugar una partida online? Si ens equivoquem, ens envien a fregar els plats. Si guanyem, se sorprenen.

(En aquest compte de Twitter, podeu denunciar aquest tipus de comentaris).

I no, no jugo per cridar l’atenció. Jugo perquè em ve de gust. No pretenc seduir-te a pesar que, molt sovint, si vull escollir un personatge femení, n’hagi d’escollir un d’híperacalorat. Que el meu personatge no sàpiga discernir entre el fred i la calor no vol dir que jo vagi per casa només en calcetes. I per contra, que una noia jugui a videojocs tampoc vol dir que sigui un orc. Així que si penses d’aquesta manera, agafa un pic i una pala, i torna tu a la Terra Mitjana.

Read More »

Videojocs: Resum del 2017

La premsa especialitzada diu que 2017 ha estat un dels anys amb millors videojocs, però, entre tu i jo, això ho diuen cada desembre (en realitat, sempre hi ha prou jocs notables i sorprenents com per dir que ha sigut una bona collita). En tot cas, no hi ha dubte de que hem tingut dotze mesos intensos, amb propostes lúdiques molt estimulants i amb tendències (industrials, estètiques, temàtiques…) que han transformat de forma significativa tot el panorama de l’oci electrònic. Però no ho retardem més: mirem junts què ha significat 2017 per als videojocs.

Fenòmens

switch1.- Amb la WiiU, la seva anterior consola de sobretaula, Nintendo va viure un moment complicat (tot i que d’una fertilitat creativa molt destacable), molt lluny dels temps de flors i violes de l’època de Wii. L’any 2017, no obstant això, Nintendo ha tornat a ser el sol que més brilla en el món dels videojocs amb una nova i original peça de hardware que desdibuixa les fronteres entre consola de sobretaula i portàtil: la Switch. El seu primer any ha tancat amb un catàleg inicial de jocs envejable. Entre ells, dos títols que tota la crítica internacional ha celebrat com el dos millors de l’any (el Super Mario OdysseyThe Legend of Zelda; en aquest últim cas, molts diuen que és el millor de la història). A més, unes xifres de rècord i un altra cosa més difícil d’aconseguir que les xifres de vendes: la sensació, l’intangible de que posseeixen una immensa capacitat d’influència sobre la resta d’actors del sector, que ara mateix són el mirall on es miren els desenvolupadors de tots els continents. I això està bé. Quan Nintendo està forta, tots guanyem.

2.- La competència ha continuat amb les mateixes tendències. Sony domina el mercat internacional sense despentinar-se. Cap sorpresa. Mentre, Microsoft va començar l’any cancel·lant el desenvolupament de Scalebound, un dels pocs títols exclusius de la seva consola i una de les seves apostes més arriscades i atractives. Si algú esperava que l’empresa de Redwood reprengués la senda per la creativitat i la qualitat que va marcar la dècada passada, Microsoft els va invitar a abandonar qualsevol esperança abans d’arribar a Sant Valentí. Per contra, van apostar pel múscul tècnic amb una nova i potentíssima consola, la Xbox One X, una revisió de la seva màquina actual orientada cap al públic més techie (i minoritari), però que no implica canvis importants de la seva política.

Read More »

Algunes tendències en tecnologia i innovació que veurem el 2018

2017 va ser un any que ens va portar una gran quantitat de notícies i novetats en el camp de la tecnologia. Moltes van afectar els sectors culturals, algunes directament i d’altres de forma lateral. Algunes d’aquestes creixeran i es consolidaran aquest 2018. Us hem fet un recull d’aquelles tendències que no podeu deixar de conèixer l’any que ha començat.

1. Bots, robots, chatbots…

En aquest blog fa temps que us parlem de robots, sobretot la seva relació amb l’art i la cultura. Però quan parlem de robots no estem només parlant de trastos humanoides sinó també dels bots, aquells programes que “efectuen automàticament tasques repetitives a través d’Internet”, tasques simples i estructuralment repetitives, que serien impossibles o massa avorrides de realitzar per una persona. I dels chatbots o bots conversacionals, aquells programes amb els que podem conversar. El cert és que hi interactuem molt més dels que ens pensem. Per exemple, serveis d’atenció al client, reserves de vols, emergències de salut, turisme, call centers… El 2018 arribaran seriosament els bots amb el que es diu llenguatge natural, el que vol dir que podrem comunicar-nos amb ells com si fossin persones.  I no només en serveix externs. També a casa nostra (si és que finalment els assistents personals com Alexa arribin al nostre país!!!). Aquests assistents ens avisaran de l’hora de prendre la medicina, els podrem demanar que ens posin la música que vulguem (o que ens recomanin) i si tenim una casa més automatitzada podrem controlar la calefacció o la rentadora. Els bots ens acompanyaran a la compra i ens avisaran si estem gastant més del que havíem pressupostat o si ja tenim un producte a la nevera.

Image result for red hydrogen

Tot això també va relacionat amb l’evolució dels telèfons mòbils, que deixen de ser només llestos (smart) per ser realment intel·ligents. Això vol dir que suportaran intel·ligència artificial que no només respondrà les nostres preguntes com pot fer Siri, sinó que serà capaç d’anticipar-se al que volem i al que necessitem abans que nosaltres mateixos en siguem conscients.

Entre aquests telèfons nous que ens arribaran aquest 2018 destaca el Red Hydrogen, el primer telèfon modular amb pantalla hologràfica que, segons diuen a la seva pàgina web, fa obsoletes les ulleres per veure contingut 3D. També compta amb audio mutidimensional i està previst que es comencin a distribuir els propers mesos.

Read More »

Propostes de videojocs per entendre la política

Com bé sabeu, som molt fans de Generació Digital, el programa de Catalunya Ràdio que dirigeix l’Albert Murillo. Fa poc van parlar de videojocs i política, i hem volgut fer una reflexió a partir de les propostes que van presentar al programa.

Els videojocs, igual que passa amb la política, avancen a partir de la presa de decisions que pren un o diversos individus. Aquesta tria repercuteix en la narració i en el final de la història. Però tota acció desencadena un munt de variables en el nostre entorn que potser no esperàvem.

Generació Digital

Tots els dissabtes a les 24h de la nit a Catalunya Ràdio

Són moltes les propostes artístiques de caire polític. Des de sempre, el ciutadà ha fet ús de la cultura com a arma per fer sàtira i per expressar el seu desacord. Ara, gràcies als nous formats tecnològics i a la vida 2.0 ens és més fàcil crear i compartir les nostres idees. Els videojocs, entesos com a cultura creada pel poble, també ens parlen de política i ens ajuden a entendre-la.

Molts jocs d’estratègia tenen com a eix central conflictes bèl•lics, des de la Roma Imperial a les dues guerres mundials o bé en universos futuristes. Aquests jocs tenen com a objectiu derrotar el país o territori enemic mitjançant diverses tàctiques, però no entren en l’impacte directe a la societat de les decisions polítiques.

Read More »

Breu repàs a la vida i la mort de la neutralitat a la xarxa

078234347-net-neutrality-animated-word-c.jpg

El divendres 15 de desembre, la Comissió Federal de Comunicacions dels Estats Units va derogar l’Open Internet Order, acabant, de facto, amb la neutralitat a la xarxa al país de les barres i les estrelles. Però, què significa exactament això? T’ho expliquem en sis punts:

1- Què és el principi de neutralitat a la xarxa?

Es tracta d’un terme encunyat al 2002 per el Tim Wu, professor de Dret a l’Universitat de Columbia (aquí teniu el document on ho desenvolupa), amb el qual donava forma a un dels principis rectors més antics d’Internet: la democratització de la informació. La Net Neutrality és aquesta regla (legislada o no) que ha permès que els proveïdores no bloquegin o compliquin l’accés als seus usuaris a cap racó de la world wide web, amb independència de que a aquests proveïdors els agradi o no el seu contingut.

La donem tan per suposada que sembla com si fos una característica intrínseca i inseparable d’Internet, com si la manera en què naveguem no pogués ser d’una altra manera, però la veritat és que es tracta d’una convenció.

Read More »