Hem anat a… Mercat de Realitat Virtual i AR

Hem anat a la segona edició del Mercat de Realitat Virtual i AR de Barcelona i us expliquem allò que ens va sorprendre, interessar i impactar. Ens acompanyeu per aquest recorregut per la VR?

Entre el passat 25 i 28 d’abril es va dur a terme al Museu del Disseny de Barcelona la segona edició del Mercat de Realitat Virtual i AR, on vam poder gaudir des de diverses produccions audiovisual específicament concebudes i desenvolupades per tecnologia VR, de les ultimes tendències en videojocs immersius, i d’un cicle de conferències que giraven al voltant de les possibilitats d’aquestes tecnologies aplicades al món de la cultura.Read More »

Jornada informativa: Ajuts i finançament per a projectes de videojocs

Mesa de trabajo 1.jpg

El passat 10 de maig ha tingut lloc a l’auditori del Canòdrom – Parc de Recerca Creativa la jornada informativa “Ajuts i finançament per a projectes de videojocs”. Edgar Garcia, director de l’Àrea de Desenvolupament Empresarial, i Àlex Pi, cap de finançament de la mateixa Àrea de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICEC) van explicar les diferents eines de finançament per al sector: els préstecs participatius digitals, les aportacions reintegrables i les consultories cultura. Després, Antònia Andúgar, directora de l’Àrea de Mercats de l’ICEC, va explicar els objectius de l’Àrea i les subvencions per a projectes d’internacionalització d’empreses de videojocs.

També es va poder comptar amb la presència d’Elena Cidón de Red.es, que va presentar el “Programa de Impulso al Sector del Videojuego”, la nova línia d’ajuts dotada amb 5 milions d’euros per finançar projectes de desenvolupament, comercialització i internacionalització de videojocs posada en marxa pel Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital. També va poder resoldre els dubtes que els assistents tenien sobre terminis, condicions, pressupost…

Read More »

Videojocs – guia per a principiants #04: sobre l’art

Són art els videojocs? Resposta curta: sí. Resposta menys curta: què més en dona? Resposta llarga: espera que m’assegui, que aquest no és un tema senzill i necessito agafar aire.

Nosaltres al Blog de Cultura Digital estem convençuts que els videojocs poden ser art i que, de fet, moltes vegades ho són. Ho diem sense quequejar i sense empassar saliva. En ocasions pretenent-ho; de forma expressa, fent servir les particularitats del mitjà com eines amb les quals vehicular inquietuds creatives. Altres vegades, sense pretendre-ho en absolut; gairebé sense voler, trobant-se l’art com qui s’ensopega amb la vorera. És possible que si penses en jocs com el FIFA, Angry Birds o qualsevol joc dissenyat amb lògiques de casino estiguis ara mateix fent ganyotes. I tindràs raó. Almenys no serè jo qui et discuteixi si són art, però sí crec que el format té tota la capacitat per a ser una de les formes expressives més fèrtils del paisatge cultural contemporani.Read More »

Narratives transmèdia amb els còmics com a protagonistes

Arriba una nova edició del Saló del Còmic de Barcelona i amb aquesta excusa hem preparat un petit llistat amb còmics que són origen (o formen part) de narratives transmèdies més grans. Aprofitem per recordar el paper central del llenguatge d’aquest art seqüencial dins les ficcions que consumim actualment.

La primera persona en definir el concepte de narrativa transmèdia va ser el teòric nord-americà Henry Jenkins. En un article, ja famós, publicat al gener de 2003 a la pàgina divulgativa del MIT, Jenkins va començar a definir una manera de produir, distribuir i consumir ficció que, si bé no era nova del tot, sí que s’estava guanyant un lloc hegemònic dins del paisatge cultural. Els anys següents va continuar desenvolupant el concepte i estudiant el fenomen en llibres com Where Old and New Media Collide (2006) o al seu blog personal, Confessions of an Aca-Fan.

A aquestes alçades, el concepte ja ha fet el salt cap a fora del món acadèmic i, amb més o menys precisió, tots sabem què vol dir quan escolten parlar de transmèdia: ficcions segmentades, formades per diferents fonts textuals, audiovisuals i/o interactives que funcionen de forma entrellaçada per formar un tot unitari i (més o menys, segons cada cas) coherent.

G.I. Joe – Héroes Internacionales de Larry Hama i altres (1982-1994)

gijoe

Veient l’èxit comercial de les joguines basades en La Guerra de les Galaxies, a principis dels vuitanta, Hasbro va decidir recuperar una antiga propietat intel·lectual de ninots (perdó: “figures d’acció”, que és el terme que els departaments de màrqueting fan servir dins la indústria de les joguines per fer sentir als nens que estan jugant a coses de gent gran) bèl·lics. En la cerca per noves formes de promoció, Hasbro va aconseguir un acord amb Marvel per desenvolupar conjuntament una sèrie de còmics llicenciats amb les aventures d’uns soldats del futur (formats d’un 50% d’excés pulp i d’un altre 50% d’agressiva i estúpida masculinitat de l’era Reagan) en la seva lluita interminable amb Cobra, un extravagant comando terrorista amb obsessió per les serps. Aquests còmics, juntament amb una sèrie d’animació emesa els dissabtes al matí i a les fitxes que es van incloure a la capses de cadascunes de les figures d’acció, oferien als consumidors un context i una narrativa molt més elaborada que qualsevol altre producte infantil del mercat. Pel Henry Jenkins, es tracta d’un dels primers exemples del que avui entenem per narrativa transmèdia, encara que en els any vuitanta aquest terme no s’havia encunyat. L’èxit va ser tan gran que aquesta pràctica es va convertir en estàndard de la indústria. Desprès de G.I. Joe, He-Man i els Màsters de l’Univers i Transformers van seguir el mateix camí.Read More »

GameSpot: Abril 2018

GameSpot és una secció mensual (o gairebé) que vol posar-te al corrent de les novetats de llançaments i/o iniciatives de la indústria catalana de videojocs. Aquest mes et portem jocs de trencaclosques en realitat virtual, rougelikes ambientats en presons medievals, un videojoc d’autor i una campanya de crowfunding d’un dels títols catalans més interessants que veurem properament. Sense més introducció, passem a veure els jocs.

 

Infernium (Carlos Coronado) per a Nintendo Switch, PC i PlayStation 4

El nou joc de Carlos Coronado ja està disponible en la teva botiga virtual favorita des del dimarts passat. A l’igual que Mind – Path to Thalamus o el seus jocs per a realitat virtual, amb Infernium continua confiant en les possibilitats expressives de la càmera en primera persona, en aquest cas amb una aproximació personal cap al gènere de terror. Controlem a un misteriós viatger durant la seva estada a l’infern, on es trobarà amb enemics als quals no es podrà confrontar de manera directa i haurà de recórrer tant a fugir com al pensament lateral per resoldre trencaclosques ambientals.
Read More »

Videojocs – guia per a principiants #03: la música

Des de fa uns pocs anys, la música creada per a videojocs ha guanyat visibilitat: concerts multitudinaris amb les millors orquestres del món als auditoris més cèlebres, premis, reconeixement crític, retrospectives dels autors més destacats… Us portem 15 temes emblemàtics de la història dels videojocs!

abigail-keenan-83615-unsplash

No fa tant de temps que aquestes mateixes composicions, avui celebrades amb justícia, només eren conegudes i apreciades per petits cercles d’aficionats. Al Blog de Cultura Digital, per descomptat, no podem sinó celebrar que aquesta branca dels videojocs arribi a quanta més gent millor, i per això ens agradaria repassar avui algunes de les virtuts i bondats d’una música amb característiques molt particulars. La més evident? Com les limitacions tècniques de cada època han definit la seva naturalesa: chips de só amb pocs canals, memòria limitada que obligava a pensar els temes musicals com composicions curtes que entressin en loop als poc segons (la banda sonora del primer Super Mario Bros., sense repeticions, dura poc més de 90”), el fet que l’intèrpret no era humà sinó una màquina o la realitat de que després d’escriure la peça s’havia de traduir a codi informàtic.

Amb aquestes eines es van haver de barallar els músics de videojocs fins ben entrada la dècada dels noranta. Però quan la tecnologia va possibilitar, per fi, ampliar la paleta sonora dels compositors, aquests no es van alliberar completament, ja que la música d’un joc no ha de funcionar per ella mateixa, sinó que ha de col·laborar amb la resta d’elements de la producció per aconseguir un objectiu comú: transmetre un ambient determinat, l’estat d’ànim del protagonista, infondre una determinada emoció al jugador o, fins i tot, integrar-se com una mecànica de joc. En aquest sentit, penseu en el cas paradigmàtic de l’Space Invaders, amb quatre notes descendents que acceleraven el ritme i insuflaven emergència a la partida.

Aquí us deixem quinze talls trets directament de les bandes sonores de quinze videojocs, amb la idea que puguin funcionar com a mostra significativa de més de quaranta anys d’història. Ja us avanço que es tracta d’una tasca impossible, condemnada a fracassar des de la seva concepció, però per algú lloc s’ha de començar. Hem intentat cobrir diferents etapes històriques de l’evolució de la música dels videojocs, així com diferents sensibilitats, geografies i estils. En tot cas, no descartem continuar repassant altres fites en propers posts, però, sense més demora, passem al llistat:

Read More »