Breu repàs a la vida i la mort de la neutralitat a la xarxa

078234347-net-neutrality-animated-word-c.jpg

El divendres 15 de desembre, la Comissió Federal de Comunicacions dels Estats Units va derogar l’Open Internet Order, acabant, de facto, amb la neutralitat a la xarxa al país de les barres i les estrelles. Però, què significa exactament això? T’ho expliquem en sis punts:

1- Què és el principi de neutralitat a la xarxa?

Es tracta d’un terme encunyat al 2002 per el Tim Wu, professor de Dret a l’Universitat de Columbia (aquí teniu el document on ho desenvolupa), amb el qual donava forma a un dels principis rectors més antics d’Internet: la democratització de la informació. La Net Neutrality és aquesta regla (legislada o no) que ha permès que els proveïdores no bloquegin o compliquin l’accés als seus usuaris a cap racó de la world wide web, amb independència de que a aquests proveïdors els agradi o no el seu contingut.

La donem tan per suposada que sembla com si fos una característica intrínseca i inseparable d’Internet, com si la manera en què naveguem no pogués ser d’una altra manera, però la veritat és que es tracta d’una convenció.

Read More »

Videojocs – guia per a principiants #02: els gèneres

generes1Hola! Sóc l’article número 2 de la guia per a principiants al món dels videojocs del blog de Cultura Digital. Potser ja coneixes al meu germà gran, l’article número 1 que et presentava alguns videojocs especialment indicats per a aquelles persones que es vulguin apropar per primeríssima vegada als videojocs (sinó te’l presento: fés click a aquest enllaç). Ara que ja has provat la temperatura de l’aigua, vinc a parlar-te dels diversos gèneres que et podràs trobar si has decidit continuar submergint-te en aquest estany. No et parlaré de tots els que hi ha, perquè són molts, però sí dels més rellevants, ja sigui per popularitat o per interès estètic o històric. Farem aquest repàs per entregues, amb dues o tres entrades, ja que a aquesta casa no som amics d’acaparaments ni de presses.

Abans de començar, tingues en compte que, com passa a la literatura, al cinema o la música, aquests compartiments no són estancs, sinó que són merament orientatius. La majoria dels videojocs són una amalgama –més o menys harmoniosa, més o menys caòtica- de gèneres, i tot i que existeixen una sèrie de regles, codis i inèrcies que passen de joc a joc com una cadena d’ADN, agafeu aquestes etiquetes amb un ànim flexible, no com a veritats indiscutibles.

Per últim, encara que la majoria de jocs que apareixeran a aquest post són molts accessibles per a tothom, tampoc volem renunciar a recomanar autèntiques fites del mitjà que, potser, exigeixen al jugador habilitats més desenvolupades. No et preocupis si et semblen molt complicats d’entrada; aparta’ls i reserva’ls per a més endavant.

No et faig esperar més, comencem amb els sis primers gèneres:

Read More »

Fun&Serious 2017 – impressions des del festival

A principis d’aquest mes de desembre, un membre de l’Àrea de Cultura Digital (jo) va fer la maleta i va agafar un vol cap a Bilbao, ciutat on es fa el Fun&Serious 2017, un dels festivals de videojocs més reconegut de l’Estat i que celebrava entre els dies 8 i 11 de desembre la seva setena edició. Si voleu saber què vaig veure, a qui vaig veure i què vaig fer al Palacio Eusakalduna, aquí teniu una petita crònica de l’esdeveniment.

Fun-and-Serious-Game-Festival-2017-sabado-mañana-10Si estiguéssim parlant d’un festival de música, diríem que els caps de cartell d’enguany eren el John Romero i el Jordan Mechner, històrics creadors de fites del mitjà com Doom i Prince of Persia, respectivament, a més a més del Jeff Kaplan, cara visible del fenomen Overwatch. Però, com passa sovint, també als festivals musicals, les xerrades més interessants de l’esdeveniment poden no venir de les grans llegendes, sinó dels professionals no tan cèlebres, però amb molt per compartir.

Ens van resultar de particular interès les conferències que van oferir Sergei Klimov i Mauricio García. Ambdós van aconseguir l’impossible: fer estimulant una conferència il·lustrada amb dades, gràfiques i diagrames de barres. Klimov, director de l’estudi rus Charlie Oscar i responsable del hit independent Gremlins, Inc., va explicar els avantatges (i riscos) de traduir els videojocs a quants més idiomes millor. Segons va explicar, tot i perdre diners traduint el projecte a idiomes com el castellà, el portuguès o l’ucraïnès, els beneficis d’oferir suport continuat i localització en territoris tradicionalment oblidats pels desenvolupadors occidentals com Xina, Japó o Rússia fa rendibles els esforços.

Read More »

Videojocs – guia per a principiants #01: primeres passes

Iniciem amb aquest post una sèrie d’articles amb els quals volem posar en valor els videojocs, un dels mitjans més estimulants del paisatge cultural actual. Us exposarem les capacitats dels videojocs per a la poesia, per ser vehicles de discursos autorals, la força del seu llenguatge per actualitzar el relat mitològic clàssic en temps post-moderns i, en definitiva, mostrarem que els videojocs són, indubtablement, cultura.

princeUna de les voluntats d’aquest blog és difondre els valors de la cultura digital. Mentre que activitats com el vídeo mapping 3D, la música electrònica experimental o el net art semblen comptar amb consens social sobre la seva naturalesa artística i cultural, encara trobem avui dia en alguns sectors socials certes reticències a abraçar amb la mateixa naturalitat altres branques de l’arbre de la cultura digital. Aquest és el cas dels videojocs.

Encara que tinguin ja més de quaranta anys d’història, un llenguatge proper a la maduresa i un bon grapat de fites incontestables, és cert que encara perviu certa imatge dels videojocs com a entreteniment superficial vinculat amb el món infantil i incapaç de capturar les complexitats del món i els matisos de l’ànima humana. Se’ls veu com objectes estranys, estridents, de vegades fins i tot descerebrats. És cert que alguns videojocs tenen un caràcter punki, iconoclasta i agressiu en la seva negativa a plegar-se davant de convencions artístiques; però aquest és només una de les cares d’un poliedre molt més ric i complex.

Són cultura els videojocs? [SPOILER: per descomptat] Són art tots els videojocs? [SPOILER2: Umm, ja parlarem d’això en propers posts] Què passa en l’escena independent? Com es relacionen amb d’altres mitjans expressius? Quins són els gèneres més populars? Intentarem donar resposta a totes aquestes preguntes durant els següents lliuraments d’aquesta sèrie. Aquests articles volen ser una porta d’entrada a aquelles persones que mai abans s’han acostat al mitjà (o ho han fet de forma molt superficial) i volen fer-ho però no saben molt bé per on començar. Us proposem deu jocs imprescindibles per tenir una idea de tot el que pot oferir el mitjà.
Read More »

Black Mirror es torna realitat a Xina

blDjyYn

“No vinguis. No et vull aquí. No sé quin és el teu problema, però no puc convidar a una [persona] 2.6 al meu casament”.

La sèrie britànica Black Mirror obria la seva tercera temporada amb l’episodi Nosedive, una història retorçada sobre una societat que valora (i jutja) les persones en funció del seu posicionament a les xarxes socials. Ciència ficció? Potser no. El govern xinès prepara per a 2020 un sistema de puntuació ciutadà que convertirà en realitat aquest malson tecnològic.

Read More »

Easter Eggs: les sorpreses amagades als videojocs

Imatge: Henrique B. Freitas

Estiu. Interior nit. L’usuari Setery puja un comentari a GBATemp –fòrum d’internet on els aficionats als videojocs de tot el món comparteixen opinions, teories i experiències al voltant de la seva afició favorita– on relata un estrany fenomen que li havia passat el dia abans amb la seva Nintendo Switch. Després de marxar una estona i deixar-la engegada, quan va tornar es va trobar que la consola estava executant Golf, un antic videojoc de NES que, en principi, no hauria de ser-hi. A més, era impossible que el joc s’hagués activat sol.

Però havia passat.

Les primeres respostes a Setery van ser d’incredulitat, però una part de la comunitat de vídeojugadors més devota a perseguir secrets i teories conpiranoiques va voler comprovar si era possible que als budells de la seva nova joguina electrònica s’amagués un vell simulador golfístic.

Hi havia una altra dada que feia sospitar. Mesos abans, la comunitat hacker i modder de Switch ja havia trobat línies de codi al software de la consola sense una funció aparent. Hi havia un nom, “Flog”, associat a un “titleID(nes-emu)” que feia pensar en un possible emulador (programa informàtic que replica el funcionament de consoles antigues dins de consoles o ordinadors nous, màquines dins de màquines, com un joc de nines russes) al soterrani del gadget. Podria ser que aquest “Flog” fos “Golf” a l’inrevés? Tenien sentit les afirmacions de Setery? [SPOILER: sí].
Read More »