Narratives transmèdia amb els còmics com a protagonistes

Arriba una nova edició del Saló del Còmic de Barcelona i amb aquesta excusa hem preparat un petit llistat amb còmics que són origen (o formen part) de narratives transmèdies més grans. Aprofitem per recordar el paper central del llenguatge d’aquest art seqüencial dins les ficcions que consumim actualment.

La primera persona en definir el concepte de narrativa transmèdia va ser el teòric nord-americà Henry Jenkins. En un article, ja famós, publicat al gener de 2003 a la pàgina divulgativa del MIT, Jenkins va començar a definir una manera de produir, distribuir i consumir ficció que, si bé no era nova del tot, sí que s’estava guanyant un lloc hegemònic dins del paisatge cultural. Els anys següents va continuar desenvolupant el concepte i estudiant el fenomen en llibres com Where Old and New Media Collide (2006) o al seu blog personal, Confessions of an Aca-Fan.

A aquestes alçades, el concepte ja ha fet el salt cap a fora del món acadèmic i, amb més o menys precisió, tots sabem què vol dir quan escolten parlar de transmèdia: ficcions segmentades, formades per diferents fonts textuals, audiovisuals i/o interactives que funcionen de forma entrellaçada per formar un tot unitari i (més o menys, segons cada cas) coherent.

G.I. Joe – Héroes Internacionales de Larry Hama i altres (1982-1994)

gijoe

Veient l’èxit comercial de les joguines basades en La Guerra de les Galaxies, a principis dels vuitanta, Hasbro va decidir recuperar una antiga propietat intel·lectual de ninots (perdó: “figures d’acció”, que és el terme que els departaments de màrqueting fan servir dins la indústria de les joguines per fer sentir als nens que estan jugant a coses de gent gran) bèl·lics. En la cerca per noves formes de promoció, Hasbro va aconseguir un acord amb Marvel per desenvolupar conjuntament una sèrie de còmics llicenciats amb les aventures d’uns soldats del futur (formats d’un 50% d’excés pulp i d’un altre 50% d’agressiva i estúpida masculinitat de l’era Reagan) en la seva lluita interminable amb Cobra, un extravagant comando terrorista amb obsessió per les serps. Aquests còmics, juntament amb una sèrie d’animació emesa els dissabtes al matí i a les fitxes que es van incloure a la capses de cadascunes de les figures d’acció, oferien als consumidors un context i una narrativa molt més elaborada que qualsevol altre producte infantil del mercat. Pel Henry Jenkins, es tracta d’un dels primers exemples del que avui entenem per narrativa transmèdia, encara que en els any vuitanta aquest terme no s’havia encunyat. L’èxit va ser tan gran que aquesta pràctica es va convertir en estàndard de la indústria. Desprès de G.I. Joe, He-Man i els Màsters de l’Univers i Transformers van seguir el mateix camí.Read More »

GameSpot: Abril 2018

GameSpot és una secció mensual (o gairebé) que vol posar-te al corrent de les novetats de llançaments i/o iniciatives de la indústria catalana de videojocs. Aquest mes et portem jocs de trencaclosques en realitat virtual, rougelikes ambientats en presons medievals, un videojoc d’autor i una campanya de crowfunding d’un dels títols catalans més interessants que veurem properament. Sense més introducció, passem a veure els jocs.

 

Infernium (Carlos Coronado) per a Nintendo Switch, PC i PlayStation 4

El nou joc de Carlos Coronado ja està disponible en la teva botiga virtual favorita des del dimarts passat. A l’igual que Mind – Path to Thalamus o el seus jocs per a realitat virtual, amb Infernium continua confiant en les possibilitats expressives de la càmera en primera persona, en aquest cas amb una aproximació personal cap al gènere de terror. Controlem a un misteriós viatger durant la seva estada a l’infern, on es trobarà amb enemics als quals no es podrà confrontar de manera directa i haurà de recórrer tant a fugir com al pensament lateral per resoldre trencaclosques ambientals.
Read More »

Videojocs – guia per a principiants #03: la música

Des de fa uns pocs anys, la música creada per a videojocs ha guanyat visibilitat: concerts multitudinaris amb les millors orquestres del món als auditoris més cèlebres, premis, reconeixement crític, retrospectives dels autors més destacats… Us portem 15 temes emblemàtics de la història dels videojocs!

abigail-keenan-83615-unsplash

No fa tant de temps que aquestes mateixes composicions, avui celebrades amb justícia, només eren conegudes i apreciades per petits cercles d’aficionats. Al Blog de Cultura Digital, per descomptat, no podem sinó celebrar que aquesta branca dels videojocs arribi a quanta més gent millor, i per això ens agradaria repassar avui algunes de les virtuts i bondats d’una música amb característiques molt particulars. La més evident? Com les limitacions tècniques de cada època han definit la seva naturalesa: chips de só amb pocs canals, memòria limitada que obligava a pensar els temes musicals com composicions curtes que entressin en loop als poc segons (la banda sonora del primer Super Mario Bros., sense repeticions, dura poc més de 90”), el fet que l’intèrpret no era humà sinó una màquina o la realitat de que després d’escriure la peça s’havia de traduir a codi informàtic.

Amb aquestes eines es van haver de barallar els músics de videojocs fins ben entrada la dècada dels noranta. Però quan la tecnologia va possibilitar, per fi, ampliar la paleta sonora dels compositors, aquests no es van alliberar completament, ja que la música d’un joc no ha de funcionar per ella mateixa, sinó que ha de col·laborar amb la resta d’elements de la producció per aconseguir un objectiu comú: transmetre un ambient determinat, l’estat d’ànim del protagonista, infondre una determinada emoció al jugador o, fins i tot, integrar-se com una mecànica de joc. En aquest sentit, penseu en el cas paradigmàtic de l’Space Invaders, amb quatre notes descendents que acceleraven el ritme i insuflaven emergència a la partida.

Aquí us deixem quinze talls trets directament de les bandes sonores de quinze videojocs, amb la idea que puguin funcionar com a mostra significativa de més de quaranta anys d’història. Ja us avanço que es tracta d’una tasca impossible, condemnada a fracassar des de la seva concepció, però per algú lloc s’ha de començar. Hem intentat cobrir diferents etapes històriques de l’evolució de la música dels videojocs, així com diferents sensibilitats, geografies i estils. En tot cas, no descartem continuar repassant altres fites en propers posts, però, sense més demora, passem al llistat:

Read More »

Tot el que volies saber sobre Steam

Jon Pile i Aldren Kroll van ser a Barcelona per explicar als desenvolupadors independents com treure el màxim profit d’Steam, la plataforma de Valve, i rebre el seu feedback. Nosaltres hi vam ser i us expliquem com va anar!!!

La xerrada va començar amb un “Som Valve i fem videojocs.” La sala d’actes del Canòdrom va esclatar a riure. Desenes de desenvolupadors catalans s’havien citat el passat 24 de gener per assistir a una trobada amb representants de Valve, la companyia nord-americana coneguda sobre tot per la seva botiga virtual de videojocs, Steam. L’acudit consistia en el fet que, encara que també són desenvolupadors (seves són jocs tan importants com Counter-Strike o Portal), porten tants anys sense fer cap llançament que aquesta absència ha esdevingut una mena de running gag a dins del món de l’oci electrònic.

Però fem un petit flashback per a qui no conegui l’origen d’aquest gegant de les empreses tecnològiques. Valve va ser fundada el 1996 per dos ex-treballadors de Microsoft, el Gabe Newell i el Mike Harrington, que van invertir les seves fortunes personals en la creació d’una empresa desenvolupadora de videojocs. Ja amb el primer títol van aconseguir cridar l’atenció de tot el món: Half-Life, un joc de ciència ficció -habitual dels llistat de millors videojocs de la història- amb influència d’Stephen King i DOOM, que gràcies a les seves intel·ligents solucions narratives va revolucionar el gènere dels videojocs d’acció en primera persona (i de molts altres gèneres, en realitat).

Ja des del seu naixement, la companyia va destacar per polítiques internes singulars. Potser, la més cridanera: no hi ha cap directiu. Per descomptat, hi és el Gabe Newell (després de la marxa d’en Harrington l’any 2000) al capdamunt de la piràmide, però quan un nou treballador arriba a la seu de Bellevue no se’n troba cap estructura jeràrquica i ningú li diu que ha de fer. Totes les cadires i totes les taules tenen rodes per poder formar grups de treball quan calgui. Cadascú dins Valve ha de buscar i sumar-se al projecte on cregui que les seves habilitats i coneixements puguin ser millor aprofitats. O, si així li sembla convenient, arrencar una iniciativa completament nova sense demanar permís a ningú.

Read More »

GameSpot: Febrer 2018

Benvolguts a GameSpot, la secció del Blog de Cultura Digital que parla dels últims llançaments de videojocs catalans, aquells que abandonen el recer de l’estudi de desenvolupament i surten al món a trotar lliures per les praderes digitals. Aquest 2018 ha començat un mica lent per a l’oci interactiu del país. Potser l’onada de vent glaciar. Potser la ressaca de llançaments nadalencs. En tot cas, de cap manera podem parlar d’una aturada total, ja que tenim quatre nous jocs per sadollar la nostra gana de jocs de proximitat. Sense més introducció, passem a veure’ls:
Bring You Home (Alike Studio) per a iOS

El nou joc d’Alike Studio, els creadors de Love You to Bits, ens posa a les sabates d’en Polo, un extraterrestre en busca de la seva mascota. En la mateixa línia que jocs tan interessants com Framed o Where Is My Heart?, Bring You Home es tracta d’una aventura de puzles basada en reordenar l’espai de la pantalla, ajudant el pobre Polo no mitjançant un control directe, sinó manipulant el seu entorn. Us prometem que si li doneu un cop d’ull al tràiler entendreu perfectament el concepte.

Read More »

Animació catalana de 2017

Tots els començament d’any ens agrada tornar la mirada enrere i fer un repàs de l’audiovisual català d’animació de l’any anterior. Aquest 2018 no és una excepció. Aquí us deixem amb la collita del 2017, plena de stop motion, modelats 3D digitals i tècniques tradicionals. Aquesta informació ha estat proporcionada per les mateixes empreses, gràcies a la coordinació de ProAnimats.

Misha, la Gata Violeta (2a Temporada) El Mag
misha mago

De Teidees Audiovisuals

De De Verité Produccions, SL.
La Misha és una gata molt espavilada i desperta. Li encanta investigar tot allò que passa al seu voltant… cosa que li comporta viure aventures d’allò més divertides amb els seus amics. Qualsevol cosa pot passar al món de la Misha; investigacions misterioses, competicions divertides… tot amb una bona dosi d’amistat. Després de passar molt de temps tancat a la seva torre en la recerca del coneixement, el Mag arriba a un penya-segat on manipula antics símbols en un ritual màgic, amb el qual acaba fusionat corporalment amb un mussol. Units, viatgen pels quatre elements de la natura: foc, terra, aigua i aire, transformant-se en flames, libèl·lula, peix i huracà. Fan un recorregut per mons fantàstics plens d’éssers màgics, fins acabar a la ment d’una nena asseguda a les escales d’una porta enmig de la civilització. La mirada del mag a la nena es fon amb el cosmos.

Read More »