Si de vacances us pica el cuquet de la cultura digital…

Som en temps de vacances i qui més qui menys intenta trobar alguns dies per canviar d’aires. Us hem preparat un seguit de propostes perquè seguiu gaudint d’experiències de cultura digital tant si esteu de viatge per algunes ciutats del món, com si us quedeu per casa durant aquest estiu.

Aneu a Suècia? Visiteu El museu dels fracassos

Si heu triat un país ben fresquet com Suècia, entre les visites als seus immensos boscos, multitud de llacs i precioses illes podreu buscar un moment per visitar a Helsinborg el Museum of Failure , un petit museu que va obrir les seves portes no fa gaire i on podem trobar tota classe d’idees i innovacions que tot i que semblaven tenir un gran futur es varen quedar en un no res. Els requisits per formar part del museu són només dos: que la creació del producte volgués aconseguir la innovació i que en arribar al mercat no trobés el seu lloc i esdevingués un estrepitós fracàs. No hem d’oblidar que per innovar cal aprendre dels errors i acceptar que les equivocacions i els fracassos són part inherent de la innovació.

Una escapada a Londres: Pink Floyd al V&A

Si ja heu visitat les exposicions de les grans figures de la música i tecnologia que tenim concentrades a Barcelona (us les recordem: Lightforms / Soundforms de Brian Eno a l’Arts Santa Mònica fins el 1/10/17, Bjork Digital al CCCB fins el 24/9/17 i David Bowie Is al Museu del Disseny fins el 25/9/17) i encara teniu ganes de submergir-vos en el món propi d’alguns dels creadors musicals més innovadors, us podeu animar a agafar un avió i passar uns bons dies de vacances a Londres per visitar l’exposició que el Victoria Albert Museum ha dedicat a Pink Floyd.

The Pink Floyd Exhibition: Their Mortal Remains serà fins el proper mes d’octubre en el Victoria & Albert Museum de Londres. Hi podeu trobar tot el que faria salivar a un super fan del grup britànic (des d’entrevistes en vídeo a gravacions de directes i articles de les col·leccions privades dels membres del grup) però també mostra els més de 50 anys de trajectòria d’un grup que ha estat sempre en l’avantguarda de les tecnologies musicals i dóna també l’oportunitat de viure una experiència amb so 3D immersiu.

De ruta pel Cantàbric? Bill Viola a Bilbao

Bill Viola està considerat el videoartista més important de l’actualitat. La seva llarga trajectòria de més de quaranta anys està centrada en l’espiritualitat, la història de l’art i la tecnologia. La unió d’aquests tres elements aconsegueix la perfecció en algunes de les obres que es poden veure en la retrospectiva que li dedica el Museu Guggenheim de Bilbao. La seva perfecció tècnica produeix obres mestres on destaquen l’ús de varies càmeres en una mateixa gravació,  la superposició d’imatges i diferents temps, i una gran feina de muntatge i l’edició. Una obra perfecta tècnicament que cerca el sentit de la vida i de l’individu a través de la història de l’art i de la bellesa.

Podeu visitar Bill Viola: Retrospectiva fins el 9 de novembre.

Us presentem l’Ars Electronica

Ars Electronica és el gran festival de cultura i tecnologia que té lloc a la ciutat austríaca de Linz del 7 a l’11 de setembre. S’hi mostren alguns dels treballs més innovadors que combinen art i tecnologia. Molts dels projectes que es poden veure en primícia han estat especialment comissionats per aquest festival. L’edició de 2017 incidirà en la relació entre intel·ligència artificial i l’art. Si us apropeu per la ciutat en un altre període de l’any podeu visitat el Ars Electronica Center, un dels millors espais per descobrir les millors innovacions en cultura digital.

Marxeu cap a Nova York? Visiteu el festival Panorama

Ja teniu les maletes preparades per creuar l’Atlàntic? Doncs us podeu apropar al festival musical Panorama, que a  banda de programar grups com Frank Ocean, Tame Impala, Belle & Sebastian o Nine Inch Nails, inclou The Lab, un espai interactiu comissionat per META, que proposa 6 instal·lacions que combinen tecnologia, art i disseny creades per artistes locals i un gran espai de realitat virtual en 360 graus.

Pels que no us podeu moure de casa

Si no podeu marxar perquè esteu de guàrdia a la feina o sou uns dels afortunats que ja ha gaudit dels seus dies de desconnexió, també us deixem algunes idees perquè pugueu explorar algunes col·leccions artístiques des de les vostres pantalles.

Xateja amb un museu…SFMOMA

Text screen screengrab

Send Me SFMOMA és el servei de xat artístic que el MOMA de San Francisco acaba de posar en funcionament.  El servei permet enviar un SMS al museu indicant una paraula, frase i/o emoji. L’algoritme del bot del museu enviarà una obra relacionada pel context escollida entre les més  34.678 obres que conformen el fons de la institució que ha estat convenientment digitalitzat i tractat amb metadades. És una manera personal i divertida de connectar amb l’art i visibilitzar la major part del fons de la institució, que normalment mai es mostra en la part expositiva del museu.

 

Pinta i acoloreix col·leccions museístiques

Si ja heu acabat amb molts dels llibres d’acolorir per a adults que els últims anys han omplert les nostres llibreries i busqueu noves imatges que us inspirin i relaxin, us podeu baixar les col·leccions d’una munió de biblioteques d’institucions i museus de primer nivell a través de la iniciativa  Color Our Collections  organitzada per The New York Academy of Medicine Library, que inclou les col·leccions per colorejar de l’Smithsonian, el Metropolitan o el projecte Europeana. Preparats per pintar?

 

 

Visita més de 2.500 museus des de casa

Si us ha quedat el cuquet de visitar més museus o no vareu tenir temps de gaudir d’algunes col·leccions artístiques o monuments en els vostres viatges, el Google Arts & Culture Institute us permet visitar més de 2.500 col·leccions i altres experiències culturals. Exploreu la immensitat del geni artístic i de la diversitat cultural del món!

 

 

Imma Garcia

Què hi ha de nou en realitat virtual?

Des de fa més d’un any us portem cada mes les novetats que ens semblen més interessants en relació a una de les tecnologies del moment, la realitat virtual. Però la velocitat de creuer que porta el desenvolupament tècnic ens pot arribar a deixar una mica atabalats amb el seguit d’anuncis dia rere dia de les grans companyies en relació a nous models de visors en desenvolupament, utilitats o patents. Fins on arribarà?

Potser no tindrem una resposta clara fins d’aquí a un parell o tres d’anys, però per ara hem decidit ensenyar-vos alguns dels projectes recents més interessants amb els que podeu anar explorant les possibilitats inicials de la VR.

RIP Oculus Studio

Comencem però, amb una trista notícia. Facebook, empresa propietària de Oculus Rift, ha decidit tancar l’estudi de desenvolupament de projectes artístics de Oculus. Aquest estudi ha estat responsable d’alguns dels exemples d’investigació narrativa visual en VR més innovadors i pioners, com ara el premiat Guanyador de l’Emmy Henry o la recent delícia visual presentada a Sundance Dear Angelica, que podreu veure en directe a Sónar+D o bé gratuïtament si teniu un Oculus a casa vostra.

Oculus.png

Facebook Spaces

Facebook Spaces és una nova app de realitat virtual on els usuaris poden interaccionar en un entorn virtual interactiu amb els amics de manera que sembli que es troben en la mateixa habitació. Una mena de xat virtual per passar l’estona que es troba en beta per Oculus Rift i que et permet crear un avatar propi a partir d’una fotografia, veure vídeos en  360, dibuixar en 3D, fer-se selfies, compartir memòries, vídeos i fotos de facebook, trucar a un amic amb les videotrucades de Messenger encara que no estiguin en VR…


Experiments WebVR

Els últims experiments de Google en VR els trobem al WebVR de Chrome, que poden gaudir tots els usuaris d’android amb Google Daydream i Cardboard. Cada experiment mostra mostra alguna cosa diferent que es pot provar al web: des de jugar a tennis de taula amb un amic a Konterball a explorar el món amb la teva veu amb Speak to go, sentir com sona quan plouen tota classe de coses com amb Sonic Umbrella o convertir-te en un Donut i tractar d’embolicar els teus enemics amb un mocador a Mr. Nom Nom. Si aquestes esbojarades propostes no són per vosaltres, podeu provar amb l’experiència animada interactiva musical creada per Jono Brandel i Zach Richter pels sempre imprescindibles Within a partir de la cançó de The Chemical Brothers amb Saint Vincent Under Neon Lights.

,

Dust

La peça de dansa immersiva Dust, dels artistes txecs Andrej Boleslavský i Mária Júdová mostra una coreografia de dansa capturada per Kinect i traslladada a VR, de manera que permet als usuaris experimentar ser una partícula de pols a través d’un visor de VR. La performance permet a l’audiència flotar al voltant dels ballarins lliurement, aportant una perspectiva única i donant la possibilitat de veure la coreografia des de qualsevol punt de vista. Segons els seus creadors, la peça permet una immersió visual, física i emocional, creant una experiència poètica que permet reimaginar com el públic pot apropar-se i gaudir de la dansa contemporània.

Movie Barn VR

Shaun the Sheep és un dels personatges preferits dels més petits, i producte del mític estudi d’animació Aardman. Encara no hi ha moltes aplicacions disponibles pels més petitons de la casa, però amb la nova app Movie Barn VR d’aquesta entremaliada ovella, disponible en iOS i Android, els més petits a partir de 7 anys poden explorar la granja que apareix en la sèrie d’animació en realitat virtual. Es pot comprar fins i tot un visor Cardboard del personatge.

Greenpeace Virtual Explorer

Greenpeace UK ha publicat a una nova app de realitat virtual que pretén encoratjar l’activisme ambiental a través de vídeos 360 que faciliten la immersió al bell mig de paratges impressionants i en perill, que està disponible en iOS i Android. Un nou pas en el foment de l’empatia que facilita la tecnologia virtual. L’any passat ja va presentar una experiència àrtica A journey to the Artic en 360 º.

Desperados

Cada any la marca de cervesses amb gust a tequila Desperados comissiona un disseny nou per la seva ampolla icònica. Aquest any va comptar amb la col·laboració de l’artista Matthieu Dagorn, membre del col·lectiu d’artistes de carrer 9ème Concept, que en una residència artística de 14 dies va crear una proposta d’etiqueta amb l’ús de l’eina de disseny virtual Tilt Brush. El resultat ha donat lloc a l’app Desperados Édition Augmentée, disponible per iOSAndroid, que permet descobrir la decoració de l’etiqueta animada en 3D en realitat augmentada i investigar tots els seus detalls, així com fer una visita en 360 al taller de l’artista i el seu procés de creació.

Ostrich

Us deixem per acabar la versió complerta del divertit anunci de les Gear de Samsung, on amb la música de Elton John de fons un austruç aprèn a volar gràcies a la realitat virtual.

Imma Garcia

Watson, un algoritme amb ànima d’artista

Watson, el sistema d’intel·ligència natural desenvolupat per IBM, ha demostrat que és capaç de convertir-se en un expert historiador de l’art, un original escultor o un improvisat xef. Les intel·ligències artificials estan aprenent sense parar i adquirint noves capacitats que en pocs anys en facilitaran molts aspectes del dia a dia, però també estem descobrint que poden seguir experimentant amb la creació i l’art. Us animem a acompanyar-vos de nou en el seu viatge iniciàtic en l’àmbit de la cultura!

A Voz da Arte

IBM Watson ha descobert una nova manera d’acostar-se a gran part de la població que no sol acudir als museus, un fet important en un país com Brasil, on segons un estudi de 2010 de l’Institut de Recerca Econòmica, el 72% dels brasilers mai ha anat a un museu, en molts casos perquè tenen la sensació de que l’art és inaccessible a tots aquells que no hagin estudiat.

Per canviar aquesta tendència IBM Watson, juntament amb Ogilvy, ha posat en funcionament una guia interactiva que permet als visitants conversar amb la guia i fer-li preguntes al voltant de les obres que poden veure a la Pinacoteca de Sao Paulo. Els visitants reben uns auriculars i un smartphone equipat amb una app capaç de resoldre qualsevol dubte al voltant de set dels principals quadres del museu, des de fets històrics fins a aspectes tècnics relacionats amb la peça o la relació de la peça amb fets contemporanis.

La visita a la Pinacoteca esdevé una experiència interactiva que permet al visitant parlar amb els quadres. Pot semblar que funciona com una audioguia més, però no s’utilitzen pistes gravades d’àudio. El sistema funciona a través de l’ús d’un chatbot cognitiu que és capaç de respondre a les preguntes dels visitants en temps real utilitzant informació de la plataforma al núvol IBM Bluemix, que conté tota classe d’informació relacionada amb les obres. L’objectiu final de l’experiència és que el visitant  acabi la visita sentits que ha entès una mica més l’art i hagi experimentat el museu de manera divertida i diferent. Una porta oberta inspiradora a tota classe de museus, exposicions i galeries d’art!

The First Thinking Sculpture

L’últim Mobile World Congress va permetre veure l’aproximació de IBM Watson,  en col·laboració amb l’estudi de disseny  SOFTlab, a la icònica obra de Gaudí. Watson va utilitzar dades de les obres de Gaudí en forma de centenars de milers d’imatges de les seves obres i articles sobre la seva arquitectura, per inspirar el disseny i la forma d’una escultura que evolucionava en temps real.

Basada en la creença de que que una gran peça d’art mai està acabada, The First Thinking Machine és la primera  escultura que ha ajudat a escollir els seus propis materials, formes i colors, i que es va modelant a partir de les interaccions dels visitants del saló que disposaven d’unes pantalles tàctils en el recinte de la instal·lació, així com amb les tendències i temes dels que més s’estaven tractant en el congrés.

Les diferents cadenes i anells que formaven la instal·lació representaven temes de conversa del congrés, per exemple la Intel·ligència Artificial o l’Internet de les coses (IoT). Watson analitzava els nivells d’optimisme a les xarxes socials al voltant d’aquests temes en temps real i depenent del seu nivell les anelles i cadenes es movien cap amunt, si hi havia més optimisme, o cap avall, si hi havia més pessimisme. Aquí ens ho expliquen.

Chef Watson E.A.T.S

Pot entendre una AI què te bon gust i està bo? Ogilvy Paris i IBM han volgut demostrar les possibilitats de Watson i varen posar a prova al Chef Watson a crear receptes on els 4 principals ingredients havien de començar per les lletres E, A, T & S. El resultat de la cuina cognitiva? Un conjunt de receptes inusuals i delicioses.

chefSi esteu una mica mancats d’imaginació i ja no sabeu quins plats nous podeu preparar pel tupper, visiteu la web de Chef Watson i escolliu ingredients, plats i tipus de cuina i deixeu-vos inspirar per les seves receptes recomanades. Per triar i remenar!Ara bé, prepareu-vos per combinacions que qualsevol xef descartaria, com ara afegir maonesa al Bloody Mary, com expliquen en aquest article del New Yorker!

 

Imma Garcia

La realitat augmentada torna a primera línia

Pot semblar que un cop passada la forta sacsejada que  va generar la mediàtica explosió de Pokèmon Go, que va arribar a adquirir aires de gran febre planetària, la realitat augmentada havia tornat al món dels dolços dorments esperant properes iniciatives tecnològiques i deixar pas al lent però constant avanç de la tecnologia de la realitat virtual i l’arribada gradual de continguts cada vegada millors i especialment dissenyats per aquest nou desafiament narratiu immersiu.

I vet aquí, que en pocs dies diferents gegants tecnològics han mostrat les seves cartes i ens han ensenyat el camí cap al que volen portar la tecnologia augmentada. El seguiran els consumidors?

Facebook aposta per la realitat augmentada

f8.jpgLa recent conferència anual de facebook ha donat lloc a que Mark Zukerberg hagi posicionat el seu gegant tecnològic en la cursa de la realitat augmentada en anunciar que estan fent una gran aposta per convertir les pròpies càmeres dels mòbils en les primeres plataformes de realitat augmentada, a manca de dispositius físics o ulleres pròpiament dites per les quals encara falten anys de desenvolupament. Així doncs es passaria d’eines primitives com l’actual Pokémon Go a disposar d’aplicacions que permetrien mostrar informació sobre el que es mostra a la pantalla, afegir filtres 3D als objectes que la càmera observa o jocs on la realitat es fondrà amb els personatges.

f81.png

Facebook ha posat a disposició dels desenvolupadors a l’aplicació beta AR Studio, que permet dissenyar efectes de càmera (marcs animats, seqüències d’efectes, màscares o altres accions basades en realitat augmentada a través del reconeixement d’objectes, la localització, el moviment i la interacció.

Mentrestant a Snapchat…

És possible que Snapchat estigués justament treballant en el mateix que facebook ha anunciat i ho presentés tot just unes poques hores abans? Doncs sí, no és cap casualitat, al cap i ala fi són ja innombrables els cops que Facebook i Instagram copien sense parar les idees de la xarxa social preferida pels millennials. Fa pocs mesos Snap Inc.  es presentava com a una empresa de càmera i basava el seu interès de futur en fomentar la realitat augmentada a través de les càmeres dels dispositius mòbils!

Snap Inc. es una empresa de cámaras.
Creemos que reinventar la cámara constituye nuestra mayor oportunidad de mejorar cómo vive y se comunica la gente.
Nuestros productos permiten que las personas se expresen, vivan el momento, conozcan el mundo y se diviertan juntas.

L’actualització més recent de l’aplicació incorpora una nova funcionalitat: els nous World Lenses, que permeten afegir efectes 3D sobre la imatge captada per les càmeres de manera realista, permetent el moviment en un pla tridimensional i afegint fins i tot ombres per accentuar el realisme d’aquests efectes.

Les HoloLens de Microsoft celebren el seu primer aniversari

Les HoloLens són un dispositiu de realitat mixta, és a dir que barreja la realitat augmentada amb la virtual, és adir que a través d’un visor et permet veure hologrames en l’espai real. Es troben al mercat a un preu prohibitiu superior als 3.000$ per a desenvolupadors, els quals ja han arribat a crear 150 aplicacions diferents per a la la seva plataforma durant el seu primer any d’existència. Entre les aplicacions trobem des de HoloHear, un intèrpret del llenguatge dels signes en temps real per a sords a varis jocs i aplicacions que permeten facilitar el disseny o l’aprenentatge.

 

Aquest és el vídeo que Microsoft ha creat per celebrar el primer aniversari de l’aparició de les HoloLens. Sí, es troben en un procés de desenvolupament encara molt inicial, però esperem que amb si disposen del temps necessari per evolucionar, les possibilitats d’aquesta tecnologia seran molt elevades.

Si encara no teniu gaire clar quines són les opcions reals que donen, podeu fer una ullada a com seria omplir el vostre menjador amb els mítics lemmings, gràcies l’aplicació disponible gratuïta a Microsoft Store desenvolupada per l’empresa tecnològica canadenca Globacore en homenatge al clàssic videojoc Lemmings de 1991. Utilitzant la tecnologia de mappeig de l’espai del visor es genera una cursa d’obstacles al mig de l’espai on es troba l’usuari, per exemple guiant els HoloLems per sobre del sofà del menjador o per sobre del teu gat.

Sony Pictures Animation són els primers estudis que s’han animat a crear un videojoc d’alt pressupost per a HoloLens i han anunciat un joc que permetrà crear una vila de barrufets al bell mig del menjador dels jugadors. Disponible gratuïtament a Microsoft Store.

També podeu apendre a tocar el piano amb l’app japonesa Teomirn, que mostra hologrames sobre les tecles que s’han de tocar. El primer professor de piano de realitat augmentada!

Sembla que la realitat mixta ens promet un seguit de novetats i potencialitats que tot just s’estan començant a explorar, però no podem deixar de preguntar-nos si en algun moment aquests tipus de dispositius podran arribar als consumidors massius o no deixaran de ser un accessori car disponible per utilitats comercials, professionals i de màrketing. Haurem de deixar passar el temps per a que posi cada tecnologia en el seu lloc.

Imma Garcia

Els nous escriptors digitals: la intel·ligència artificial guanyarà un proper Nobel de literatura?

Són els algoritmes els propers rivals dels escriptors? La intel·ligència artificial està arribant a un moment de desenvolupament crucial i en poc temps és possible que ens preguntem si una obra literària ha sortit d’una ment humana.  De  fet, ja podem trobar els primers exemples pràctics de la incipient capacitat literària de la intel·ligència artificial.

robotEn els últims temps hem vist sistemes d’intel·ligència artificial dissenyats per compondre música, crear d’obres d’art i fins i tot escriure petits articles periodístics, però ens pot semblar que encara ens trobem en un punt de recerca allunyat de la molt humana capacitat de crear narracions de ficció. El gran repte de que les AI arribin a escriure una bona novel·la o crear un bon guió cinematogràfic ja ha estat afrontat per alguns investigadors i podem trobar els primers pasos d’aquests sistemes intel·ligents com a escriptors, tot i que encara han de comptar amb una bona dosi d’ajuda humana per aconseguir les seves fites de ficció.

L’abril de 2016 es va anunciar que entre els finalistes del premi literari japonès Nikkei Hoshi Shinichi es trobava la novel·la curta Konpyuta ga shosetsu wo kaku hi (El dia que un ordinador escriu una novel·la) que de fet estava coescrita per una intel·ligència artificial. Programada per un equip de la Universitat de Hadokate, la AI va crear una novel·la a partir de les paraules, frases, trames i característiques de personatges que els seus cocreadors humans li van proporcionar. Es calcula que de fet l’autoria de l’algoritme correspon a un 20% del resultat final. Aquest és un premi realment únic, perquè permet propostes creades per escriptors no humans, i en aquesta edició es varen presentar 11 propostes generades per IA.

CuratedAI és un repositori web de poesia i prosa generada per AI. El seu fundador, l’enginyer informàtic Karmel Allison, va dissenyar l’algoritme de xarxa neuronal Deep Gimble per a crear poesies a partir del seu ric vocabulari conformat per més de 190.000 paraules i haver analitzat un volum elevat d’obra poètica.

e23b99f2330bc49d0041e76fb1e8b85b.jpeg

Si voleu tenir les vostres pròpies experiències amb una AI podeu unir-vos a Literai i crear les vostres pròpies històries generades per computador. A la seva web trobareu tutorials que us ensenyen a utilitzar l’algoritme LSTM Neural Network i a com entrenar-lo per tal d’arribar a generar un text propi.

literai.jpg

Hi ha una intel·ligència artificial que és guionista de pel·lícules. Es diu Benjamin i la seva primera pel·lícula, un curt de ciència ficció, acaba de ser llançat a YouTube. Sunspring ha estat dirigida per Oscar Sharp i protagonitzada per Thomas Middleditch, de Silicon Valley. Ross Goodwin, un investigador a la Universitat de Nova York, és qui ha construït Benjamin en un any. Tot el que la AI sap de ciència ficció ho ha après a partir de llegir dotzenes de guions de pel·lícules dels anys 80 i 90. La pel·lícula de nou minuts és, certament, absurda, com absurds són els diàlegs dels tres personatges. Tot i així, els mitjans auguren una brillant carrera a Benjamin en el món del cinema. Ara per ara, ja te una pàgina de Facebook on podeu llegir les sinopsis que escriu i també podeu baixar-vos el guió de Sunspring. Si voleu veure el making of d’aquest curt, el podreu veure aquí.

Potser algun dia la intel·ligència artificial serà capaç de realitzar crítiques d’obres literàries, tot i que per ara per exemple podem jutjar el gènere d’un llibre a partir de la seva coberta. Els investigadors Brian Kenji Iwana i Seiichi Uchida de la Universitat de Kyushu al Japó han creat una xarxa neuronal que ha analitzat les cobertes de 137.788 llibres a Amazon i la seva classificació en 20 possibles gèneres únics per aconseguir trobar una correlació entre el disseny de la coberta i el gènere.

book-covers.png

Si el que desitgem és una aproximació més periodística i descriptiva, ja existeixen aplicacions comercials d’intel·ligència artificial en el mercat. Articoolo és un algoritme capaç de generar un article a partir d’un tema que es descrigui només amb dues a cinc paraules. Com ho fan? ens ho expliquen en aquest vídeo:

Hi ha moltes altres aplicacions comercials d’intel·ligència artificial narratives que ja estan col·laborant amb empreses, agències de notícies i mitjans de comunicació. Un exemple són les plataformes de generació de llenguatge natural Quill de Narrative Science o Wordsmith de Automated Insights, capaces d’analitzar dades i crear textos narratius escrits a partir d’aquestes.  Aquestes eines poden ajudar als periodistes a realitzar treballs d’investigació més profunds mitjançant l’anàlisi de conjunts de dades massius i mostrar les relacions existents difícils de detectar. Però per altra banda també poden ser les responsables d’alimentar de notícies certs canals automàtics a partir de dades en temps real, com fa des del passat mes de juliol l’agència Associated Press per escriure alguns articles d’esports en col·laboració amb Automated Insights.

Emma/MANSI (Machine Augmented Neural Search Interface) és un altre algoritme que fins i tot va desafiar a la periodista Sarah O’Connor del Financial Times a provar qui era capaç d’escriure una notícia curta a partir de l’anàlisi de dades oficials de l’atur al Regne Unit. Emma ho va fer molt més ràpid i amb prou qualitat, però segons Sarah li va faltar el punt analític de l’interès periodístic que va més enllà de la presentació d’unes dades. Podeu llegir el resultat en l’article de la Sarah pel Financial Times

Imma Garcia

Algoritmes amb ànima de pintor: intel·ligència artificial i arts visuals

Podem arribar a veure artistes de bits i algoritmes?  La intel·ligència artificial també fa art!

Darrerament us estem parlant de com la intel·ligència artificial està col·laborant en la generació de peces d’art. Fa poc us vam posar el repte de determinar si el compositor d’algunes peces musicals era un ésser humà o una freda màquina i ens preguntàvem on quedava la sensibilitat, el sentiment, l’emoció… la humanitat.

Ara és el moment de màxim desenvolupament d’aquesta tecnologia i estem observant cada cop més aplicacions en realitats quotidianes d’aquests algoritmes intel·ligents. Però les seves capacitats en procés d’aprenentatge constants els permetrà arribar a ser capaços de crear per si mateixos una peça d’art autèntica? Podem considerar art real o veritable una peça creada per un algoritme? Indubtablement aquest és un tema a debatre per filòsofs i crítics d’art, però uns mostrem a continuació en quin punt del procés creatiu es troben les AI amb vocació d’artistes visuals.

The Next Rembrandt

Pot un ordinador arribar a pintar com el gran mestre de la pintura flamenca? L’equip darrera de The Next Rembrant, format per analistes de dades i desenvolupadors de la Universitat Tècnica de Delft en col·laboració amb Microsoft i els historiadors d’art de la galeria Mauritshuis de La Haya amb el suport de ING han donat lloc a la creació d’una obra totalment nova a partir de l’estudi acurat de l’estil, la tècnica, l’ús del color i les proporcions de les obres del pintor. A partir de l’anàlisi de més de 168.000 dades procedents dels rostres de 364 retrats de Rembrant i l’ús d’un algoritme de reconeixement de patrons facials es va crear un nou quadre imprès en 3D que imita a la perfecció la tècnica del pintor neerlandès.

Recognition

El projecte guanyador del 2016 IK Prize, el concurs d’innovació digital de la Tate Gallery, va consistir en el desenvolupament d’una aplicació d’AI que emparellava imatges de fotoperiodisterecog.jpgs amb les imatges de la pròpia col·lecció del museu. Recognition, creat pel centre de recerca en comunicació Fabrica de Treviso amb el suport de Microsoft, és un algoritme que va escanejar durant tres mesos 1.000 fotografies cada dia proporcionades per l’agència de periodisme Reuters, i les va comparar amb les més de 30.000 obres d’art de la col·lecció de la Tate fins a seleccionar l’obra que més s’assembla en funció de les similituds en cares, objectes, temes, context i composició. D’aquesta manera es pot observar el món a través de dues visions, la visió del passat present en les obres d’art de la Tate i la representació del món contemporani que observa Reuters.

recog2

Google Arts & Culture Experiments

Si aquestes connexions entre obres us han semblat interessants, podeu passar una bona estona explorant el paisatge interactiu en 3D creat per l’experiment del  Google Arts & Culture  T-NSE Map format per obres d’art que  estan disposades en funció a la seva similitud visual calculada per un algoritme computacional. Com més similars són més properes es mostren en el mapa. X Degrees of Separation també empra AI per  crear una cadena de connexions entre diferents obres d’èpoques o estils diferents que comparteixen alguna característica visual. Aquests dos experiments o altres com Tags obren un camí a explorar pels museus i col·leccions d’art per posar en valor o mostrar als nous públics digitals els seus fons, alhora que els proporciona una nova eina per treballar o analitzar aquests mateixos fons artístics. Una nova manera de mostrar l’art. Seran les AR els curators del futur?

AARON, el pioner

Durant més de 40 anys el programa Aaron ha anat generant obres d’art de manera autònoma. L’any 1973 el pintor i professor de la Universitat de Califòrnia a San Diego  Harold Cohen va crear un programa anomenat Aaron capaç d’elaborar quadres de tn_080605.1manera autònoma en un estil artístic que mai s’ha allunyat de l’abstracció de color que practicava el  seu creador i mestre Cohen. Amb el temps Aaron va anar aprenent a utilitzar el color i a pintar per si mateix les obres. Una de les qüestions sempre presents en l’obra de Cohen era si les peces generades per Aaron eren obres d’art i fins a quin punt el creador i l’algoritme eren responsables del procés de creació.

The Painting Fool

The Painting Fool és un programa informàtic creat pel professor de creativitat computacional de la Universitat Goldsmiths de Londres Simon Colton. El afghan4programa es defineix com un aspirant a pintor. El seu creador considera que una intel·ligència artificial artista hauria de produir obres de manera destra, comprensiva (que mostri sensibilitat enfront de les emocions) i imaginativa. Per exemple, el programa ha aprofundit en la identificació de sentiments amb The Emotionally Aware Painting Fool Project, pel qual va escanejar un article de The Guardian sobre la guerra de l’Afganistan, va extreure paraules clau com OTAN, tropes i britànic, va fer una cerca per trobar imatges relacionades amb aquestes paraules i les va ajuntar per fer una composició que reflectia el contingut i estat d’ànim de l’article del diari i que podeu veure aquí a l’esquerra.

Deep Dream

El juny de 2015 l’equip de recerca en AI Google Brain va presentar Deep Dream, un programari que utilitza algoritmes que es van entrenar analitzant milions d’imatges de forma aleatòria com a exemple, de manera que poc a poc varen anar aprenent a identificar objectes i varen permetre anar ajustant els paràmetres de la xarxa neuronal artificial. Un cop entrenada, es va demanar a la xarxa neuronal que modifiqués una imatge composta per diferents elements per realçar qualsevol semblança que detecti dins del soroll de la imatge amb objectes que pot reconèixer. Com a resultat d’aquest procés s’obté la creació de noves imatges surrealistes, psicodèliques i oníriques on unes onades o un cel blau poden acabar semblant ulls de gossos, amb els que sembla que té una certa fixació, estrelles de mar o una filera de formigues.

Sembla ben bé que les idees més esbojarrades que poguessin sortir de la imaginació delirant de El Bosco o Dalí es facin realitat i és que la AI és capaç de veure coses en una imatge que no hi són realment, però que li han recordat per semblança a altres imatges. Google va anomenar aquest nou estil creatiu com a Inceptionism, en referència a la pel·lícula protagonitzada per Leonardo di Caprio Inception (Orígen en català), que vol dir començament o naixement, on un home s’introdueix en els somnis d’altres persones.

image-dream-mapPodexpoeu pujar imatges a la web del Deep Dream Generator i obtenir el vostre propi tast d’origenisme.  Com és un codi obert varis artistes han creat obres basades en aquesta xarxa neuronal. Fa un any es va poder visitar una l’exposició/subasta Deep Dream: the art of neural networks a San Francisco amb 29 obres creades per artistes de Google i tot el món.

El nou projecte de Google és  Magenta, una intel·ligència artificial que cerca trobar resposta al que tots en preguntem: es pot utilitzar l’aprenentatge de les màquines per crear música i art interessant? Per ara les seves xarxes neuronals estan donant els seus primers fruits en experiències de creació musical, però esperem a veure quines seran les seves properes aportacions! Estiguem ben atents!

Reconeixement i imitació d’0bres d’art

Entre les aplicacions més investigades i desenvolupades a nivell comercial de la intel·ligència artificial hi trobem el reconeixement, la comparació i la selecció d’imatges.  Les xarxes neuronals es fan servir en molts llocs web per combinar fotos amb diferents estils de pintura, creant imatges inèdites i sovint visualment interessants.

Alguns experiments ens permeten observar el procés d’aprenentatge de les AI per identificar d’imatges. CaptionBot de Microsoft està aprenent a reconeixer el que es representa en les fotografies que els usuaris pengen, que poden votar el grau d’exactitud de la identificació amb una puntuació de 1 a 5 estrelles. Com tot sistema d’AI aprèn dels errors i ha anat augmentant la seva precisió amb el temps.

També podeu jugar amb la AI de Google amb l’experiment Quick, Draw!. El machine learning funciona amb una xarxa neural que reconeix les línies mestres que caracteritzen els dibuixos. Quan la màquina n’ha vist uns quants milers de dibuixos similars és possible detectar certs patrons i així determinar què és el que s’ha dibuixat.

No podem oblidar que bona part de l’art consisteix en imitar altres obres i molts artistes de carn i ossos es dediquen a simular l’estil d’artistes coneguts com ara Mondrian, Rothko o Pollock. Les màquines han arribat a treballar a aquest nivell d’imitació i estan produint art derivat en el que anomenariem “a la manera de”.

Les possibilitats de l’AI per imitar certs estils recognoscibles de pintors han permès la creació de populars aplicacions comercials a través d’apps que converteixen fotografies o vídeos dels usuaris en unes obres d’art a través de l’ús de filtres d’estil com ara la popular Prisma o DeepArt.

Aquestes aplicacions utilitzen un sistema de transferència d’estil on les imatges i vídeos són enviats a un centre de dades pel seu processament. Facebook vol anar més enllà i està investigant les possibilitats d’incorporar el deep learning a les seves utilitats de càmera per aplicar la transferència d’estils pictòrics directament, de manera que permeti la captura, anàlisis i processament de píxels en temps real en el mateix dispositiu mòbil.

La creativitat de les obres creades per les experiències d’IA que us hem mostrat estan basades en la imitació d’estils i la cerca de patrons estudiats a partir de la observació de milers i milers d’imatges. Podem considerar que això és una veritable acció artística i creativa? Qui és el veritable creador, el programador de l’algoritme o la xarxa neuronal?  Caldrà anar seguint l’evolució de l’aprenentatge d’aquestes xarxes per observar fins a quin punt aquests artistes 100% digitals poden crear obres d’art que arribin a emocionar i connectar amb els éssers humans que les observen. Qui sap si no està gaire lluny el dia en que podrem dir que realment existeix una entitat artificial amb ànima de pintor.

Imma Garcia