Intel·ligència Artificial: Què és? Què som? Què ens diferencia dels robots?

Robots que aspiren el terra de casa nostra mentre eviten xocar amb el gat, assistents virtuals que ens responen preguntes o correctors d’estil i gramàtica que entenen la semàntica. Vivim envoltats d’intel·ligència artificial. Però sabem què és? Què la diferencia dels humans? Pot la intel·ligència artificial crear art?

Què és la intel·ligència artificial?

La intel·ligència artificial és, per fer-ho curt, la intel·ligència exhibida per les màquines. Dit d’una altra manera, és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d’algoritmes que permetin a una màquina prendre decisions intel·ligents. Segons John McCarthy, creador del terme intel·ligència artificial, “és fer que una màquina es comporti d’una manera que seria considerada intel·ligent en un humà.”

c3poPer què C3PO pot entendre més de 6.000 formes de comunicació i nosaltres no?

Perquè els humans som incapaços de processar tota aquesta enorme quantitat d’informació en el nostre cervell. Però en canvi, som capaços de transferir totes els nostres coneixements (i els coneixements de molta gent) a una màquina. Passem hores i hores davant d’un ordinador programant un seguit d’ordres perquè la computadora sigui capaç no només d’acumular dades sinó també d’establir-hi associacions. Fins i tot, podem programar les màquines perquè sàpiguen improvisar. Però si bé aquestes màquines que hem creat són intel·ligents, podem crear una intel·ligència superior? Podem crear una intel·ligència més gran a la nostra sense tenir nosaltres aquestes capacitats superiors que li hem atorgat als ordinadors? Arthur Samuel, pioner en el camp de la intel·ligència artificial, es va fer la mateixa pregunta.

Breu història de la IA

Ens remuntem a l’any 1956. Samuel es va proposar un objectiu: crear una màquina que fos capaç de guanyar-lo jugant a les dames, un joc ben simple però molt estratègic. Així doncs, havia d’ensenyar a la màquina no només les bases dels moviments de les fitxes sinó l’estratègia per guanyar les partides. Tot i així, com a màxim podria arribar a saber-ne tant com ell.

La solució? Que la màquina jugués contra si mateixa i que aprengués de les seves pròpies jugades per millorar-les. D’aquesta manera, el seu programa va guanyador el campió de dames de Connecticut, quart millor del país,  i Arthur Samuel va ser anomenat el pare de l’aprenentatge automàtic.

Tot i això, tots els descobriments de Samuel no existirien sense el pare de la informàtica moderna, Alan Turing, que el 1936 va crear la primera màquina capaç de realitzar qualsevol càlcul prèviament definit. Potser el seu nom us resulta més familiar pel Test de Turing (o per la pel·lícula The imitation game amb Benedict Cumberbatch).  Turing,  en el seu test, proposava un experiment, un “joc d’imitació” per definir un estàndard que permeti anomenar “intel·ligent” a una màquina: afirmava que un ordinador “pensava” si era capaç d’enganyar un interrogador i fer-li creure que estava conversant amb un humà. El test va sortir a la llum el 1950, quan Turing va publicar l’article Computing Machinery and Intelligence a la revista Mind.

El 1956 es va teoritzar que a la dècada dels 70 viuríem rodejats d’intel·ligència artificial. Va ser la primera vegada que es va emprar aquest terme, que va sorgir de John McCarthy, Marvin Minsky i Claude Shannon a la conferència DarthMouth Summer Resarch Conference on Artificial Intelligence.

Tanmateix, fins a arribar als 90 les empreses no van començar a invertir en aquest camp.

Amb IBM el 1997 la computadora Deep Blue va guanyar ni més ni menys a Gari Kaspárov, campió del món d’escacs. El 2001, una altra màquina d’IBM, Watson, va guanyar als dos millors concursants del programa de televisió Jeopardy.

Però què comportava que Watson guanyés? Volia dir que prèviament havia hagut d’estudiar 200 milions de pàgines que havia processat el seu sistema, després les havia hagut d’entendre, respondre-les i escollir les categories i les apostes depenent de manera estratègica.

La intel·ligència artificial a la creació cultural

Darrerament trobem, cada cop més, la intel·ligència artificial a les nostres vides, siguem-ne o no conscients. Des dels assistents personals dels mòbils (Siri i Cortana) als cotxes i autobusos que condueixen sols. En aquest butlletí us n’hem parlat algunes vegades, tant de si havíem de mirar la IA com un perill com de les sèries que se’n feien ressò o la feien protagonista; tant de com ajuda els refugiats que arriben a les nostres costes com dels premis literaris que ja guanyen els robots o els quadres que pinta seguint l’estil de Rembrandt.

I és arran d’aquesta presència de la intel·ligència artificial en el món de la cultura que volem posar en focus en quin és i quin pot ser el paper dels robots en la creació cultural que ens arriba. En els propers butlletins us anirem explicant quines són les tendències i els casos més interessants on una màquina està creant cultura i… art?

Marta Izquierdo

Dalí i Disney, telèfons i startups, robots i documentals, llibres i mort… tot és digital!!!

Teniu unes ulleres de realitat virtual? no? ni tan sols unes cardboard? doncs ja podeu córrer perquè cada cop més la realitat virtual formarà part del nostre dia a dia.

El Museu Dalí de Sant Petersburg (Florida, EUA) ha creat Dreams of Dalí, una exposició immersiva, creada per Disney, al voltant de l’obra L’Àngelus de Dalí. Es pot gaudir d’aquest viatge a l’entorn de l’obra via Youtube amb aquest tour virtual de 360º (i millor amb ulleres de realitat virtual!). Però no és el primer cop que Disney treballa sobre l’obra de Dalí.

El 1945, Walt Disney va proposar a Dalí la creació d’una pel·lícula. Els problemes financers que va patir l’estudi d’animació van desterrar el projecte a un calaix, d’on el 1999 el va rescatar Roy Disney. Naixia el curt Destino, una història d’amor entre Cronos i una dona mortal i que podeu veure aquí.

Amb aquesta trobada entre art visual i audiovisual, animació tradicional i digital, obrim un butlletí que acull la vida i la mort. Parlem d’emprendre i d’aprendre. De documentals i de telèfons. I d’animació catalana!!!!

El que fa uns anys eren sis graus de separació ara són poc més de tres. Cada dia estem més a prop de tot. La informació i la tecnologia més a prop de tu. Tots més a props els uns dels altres.

Compartim entre tots aquesta cultura digital?

Si voleu consultar el darrer butlletí el trobareu aquí.
Per veure els anteriors, aneu a aquesta pàgina.
I si us hi voleu subscriure, deixeu-nos el vostre mail.

—————————————————————————————-

PROPERES ACTIVITATS DE CULTURA DIGITAL

18 FEB Big Data, Barcelona v 2.0. Media TIC. Barcelona
18 FEB Workshop de Realitat Virtual: Terror Immersiu. L’Estruch. Sabadell
18 – 20 FEB Festival FLIC Professional. Del Paper al Digital. Museu del Disseny. Barcelona
19 – 21 FEB ESL Expo Barcelona 2016. Tornejos de Counter-Strike: Global Offensive i League of Legends. Barcelona
22 FEB Conferència El temps a l’era digital. CCCB. Barcelona
22 FEB 10a edició dels Mobile Premier Awards 2016 durant el MWC. Sala Apolo. Barcelona
23 FEB Presentació Una mà de contes: autòmats, ninots i robots .CCCB. Barcelona
22 – 24 FEB 4YFN. Fira de Barcelona Montjuïc. Barcelona
22 – 25 FEB Mobile World Congress. Fira Gran Via. L’Hospitalet
24 FEB El ZeroUno, trobada de videojocs. Mobile World Centre. Barcelona
25 FEB L’electró i el camió. El viatge de la nanociència a les smart cities, i del laboratori a l’empresa. CCCB. Barcelona
26 FEB –
12 MARÇ
Deconstrucció poètica de la interfície. 3 Tallers sobre les polítiques de l’interfície: Revelar, De-construir, Re-articular. Hangar. Barcelona>
4 – 11 MARÇ 13a edició del Barcelona VisualSound. Barcelona
5 MARÇ II RoboTAC -jornada de robòtica educativa. Barcelona
Fins 10 ABR Exposició +Humans. CCCB
Fins 10 ABRIL Exposició Paraules Pixelades. Arts Santa Mònica. Barcelona

—————————————————————————————-

CONVOCATÒRIES (la data és el termini màxim)

. .

15 FEB Inscripció de projectes de llargmetratge de ficció al 3r Pitchbox de The FilmMarket Hub
19 FEB Inscripció al concurs de startups de Conector.
29 FEB Concurs de videojocs 3HM – Three Headed Monkey Awards organitzat per la UPC
29 FEB Convocatòria de Càpsules per la III Trobada de Disseny i Cultura Digital per alumnes i ex alumnes de centres formatius de disseny que presentin projectes i experiències creatives relacionades amb la tecnologia o cultura digital, bé per l’ús de la tecnologia, el desenvolupament de llenguatges tecnològics o la influència de la cultura digital en el procés de generació
3 MARÇ Convocatòria europea de suport al desenvolupament de videojocs europeus
7 MARÇ Convocatòria de subvencions a la realització de consultories per a empreses o entitats culturals
17 MARÇ Projectes d’animació transmedia per al Cartoon 360
23 MARÇ MIDEMLAB: Startup Competition for startups proposing solutions that will help the music industry build new consumer experiences
30 MARÇ Director de Actividades del Centro de Arte y Creación Industrial LABoral de Gijón
31
MAIG
Curts d’animació stop-motion per al festival StopMotion Barcelona Festival

Organitzeu alguna activitat relacionada amb la cultura digital? Voleu que us ajudem a donar-ne difusió? Feu-nos un mail a digital.icec@gencat.cat!

My Square Lady: robots a escena

A mitjans de la dècada de 1950, el musical de Broadway My Fair Lady es va convertir en el musical de més llarga durada del seu temps. Basada en l’obra Pygmalió de George Bernard Shaw, explica la història de la florista cockney Eliza Doolittle. Eliza coneix el professor de lingüística Henry Higgins, un fonetista, que la treu dels carrers de Londres i li ensenya com ser una dama per guanyar una aposta.

Gairebé 60 anys després, la companyia Gob Squad ha presentat a la Komische Oper de Berlín la seva pròpia versió de la història d’Eliza Doolittle: My Square Lady. El canvi principal? El paper d’Eliza l’interpreta Myon, un robot creat pel Laboratori d’Investigació Nanorobòtica de la Universitat Beuth de Ciències Aplicades de Berlín.

My Square Lady és un projecte de Gob Squad, un col·lectiu d’artistes alemanys i britànics que fan performances i vídeos. Afirmen que cerquen la bellesa en la quotidianitat. Exploren el punt en què el teatre es troba amb l’art, amb els mitjans de comunicació i la vida real.

En aquest cas, la pregunta que mou el projecte és: què fa que una persona sigui una persona? Quines són les emocions i per què els necessitem? No les necessiten també els robots? Per què volem la intel·ligència artificial? Com podria un objecte ser transformat en una persona?

El robot Myon realitza un viatge de descobriment a través de cada departament de l’Òpera Còmica de Berlín, explora l’òpera com si fos una “central elèctrica de l’emoció” i aprèn el que és sentir les emocions humanes, expressar-les i provocar-les en els altres. Si Myon aconsegueix sentir com un ésser humà – o fins i tot com una estrella de l’òpera – ho haurem de veure a l’escenari a la Komische Oper.

Aquí podeu veure un trailer de l’obra:

.
.
.
.
.
.
.
.
Marisol López

Com ens poden ajudar els robots en el nostre dia a dia?

La incorporació de robots al món laboral no és un fet nou. Ja fa anys que aquestes eines tecnològiques han estat incorporades en el dia a dia de molts humans i s’utilitzen per realitzar un procés o facilitar una determinada feina. Per exemple, en les cadenes de muntatge.

La recerca en robòtica ha evolucionat; actualment ens trobem davant d’una situació on els robots no només faciliten les nostres feines, sinó que són capaços de substituir directament els humans en determinades tasques.

Un exemple el podem veure en el robot Quill,  creat l’any 2010 per Narrative Science, una companyia amb seu a Chicago.  Aquest robot en els seus inicis realitzava reportatges de beisbol per la televisió i per mitjans esportius online. També era capaç de realitzar les declaracions dels ingressosde diferents companyies (com Forbes). Aquest va ser un indici que els robots podien ser prou competents com per realitzar de forma coherent i eficient el treball d’un ésser humà, igualant-ne la qualitat

Cinc anys desprès de la seva aparició, Quill no només es dedica al periodisme esportiu o a la realització d’informes d’inversions, sinó que  ha estat “contractat” per la CIA on identifica empreses que desenvolupen tecnologies que relacionades amb la seguretat nacional.

Un dels elements claus que permeten a Quill elaborar aquest tipus de feina són les dades; necessita anàlisis estadístics i inspiracions numèriques per realitzar aquests informes i obtenir informació i desenvolupar-la de manera correcta. Les companyies poden personalitzar els informes i seleccionar el llenguatge i el to amb el que volen que siguin redactats.

Un altre exemple de noves funcions atorgades a aquests éssers tecnològics ha sorgit de la Universitat de Calgary. El nou robot s’anomena MEDi i la seva tasca és ajudar als infants a perdre la por d’anar als hospitals a que els visiti el pediatre o a fer-se algun tipus anàlisis. Tots sabem que aquest fet no agrada a cap nen i que aquests solen tenir por i estan nerviosos. Així doncs, en MEDi interactua amb l’infant, li explica que ha d’anar fent i es converteix en el seu company durant la consulta. El nen empatitza amb aquest nou robot i es sent acompanyat. En el vídeo es pot veure com aquest robot parla i es relaciona perfectament amb la nena i com aquesta li fa cas en tot moment.

Uns estudis realitzats en aquesta universitat han demostrat que la presència de MEDi fa disminuir en un 50% dels casos els nervis que pateixen abans, durant i desprès de la intervenció els infants. És per aquest motiu que aquest robot ja s’està utilitzant en fase de prova a un hospital infantil de Alberta (Canadà) i està apunt de ser utilitzat en aquest 2015 en hospitals d’EEUU.

L’any que hem deixat enrere ens ha ensenyat com els robots poden ser una peça fonamental a les nostres vides. Hem vist robots que realitzen una simfonia de llums, amb habilitats en el camp del tap dance o en el ballet,  en el món culinari…

La innovació i la tecnologia continuen i continuaran innovant en aquest cap. No sabem quin és el futur que ens espera ni com aquests individus acabaran formant part de les nostres vides. El que  és segur és que existeixen moltes tipologies diferents de robots, i que molts d’aquests ens poden facilitar el dia a dia i influir en el nostre entorn més pròxim d’una manera positiva i agradable.

Clàudia Coll

Cambrers robots en el vaixell futurístic 'Quantum'

Royal Caribbean’s Futuristic Ship ‘Quantum’ Even Has Robot Bartenders

Rachel Hennessey. FORBESLIFE. 14/11/14

If you didn’t think cruising was a particularly high-tech way to travel, think again. Royal Caribbean’s newest ship, Quantum of the Seas, is redefining the modern vacation.

The ship, which launched this November and will begin its usual Caribbean routes around Thanksgiving, is 1,141 feet long, 136 feet wide and has a cruising speed of 22 knots. At 16 stories, it accommodates 4,180 guests, with 1,500 crew members. If that all sounds pretty standard, don’t be fooled; this ship is anything but.
Because there’s nothing like indulging in a quality cocktail on vacation, Quantum has several watering holes. But the Bionic Bar, with its two robotic bartenders, takes the cake. Customers place orders via tablets, and giant screens surrounding the bar display waiting time and menu options, which include everything from classic Long Island Iced Teas and Cosmopolitans, to unique beverage options like Bionic Blast. The robots also take custom orders, so the options are infinite. For the indecisive, there’s a statistics board showing the most popular drink orders of the day, providing inspiration during that tough process of choosing what to order.
The company responsible for creating the robotic bartenders is Makr Shakr. The prototype debuted last year at Google’s offices in San Francisco, but the Quantum installation marks their first commercial project. We asked Carlo Ratti, co-founder of Makr Shakr, how the robots compare to a human bartender in terms of efficiency; he explained that the value isn’t necessarily in speed of drink-making, but in the options. “I think it’s more about how we can empower people to make decisions. If you want, the robot is only an extension of your arm, so you are the bartender.”
…………………………………….
To accompany the state-of-the-art drinking options on-board, the ship has eighteen restaurants. Among the finer options are Jamie’s Italian, celebrity chef Jamie Oliver’s newest venue, and Wonderland, a Tim Burton-esque eatery with dreamlike decor and unusual culinary creations.
Wait a few hours after a Wonderland meal to try out North Star, the ship’s glass capsule ride that takes a handful of passengers at a time 300 feet above the ocean. These fifteen minute journeys provide 360-degree views and are complimentary, though premium packages offer private booking options. North Star runs both in port and while the ship is cruising. The other high-tech experience that is specific to Quantum is RipCord, a simulated skydive machine. A product of iFly, RipCord is the first skydiving experience at sea, and is friendly to both novice and expert skydivers.
Quantum also has an outdoor running track, rock climbing wall, surf simulator, and SeaPlex, the largest indoor active space on any ship, which features bumper cars and rollerskating facilities.
The completion of this ‘smart’ ship, which took eight years to design and five years to build, is a crowning achievement for Royal Caribbean Cruises. “The unique features on Quantum will boggle our guests’ minds, but the real strength of the design is how our people have integrated all these diverse components to create a comfortable and exciting experience,” said Richard D. Fain, chairman & CEO of Royal Caribbean.

Not that you’d want to with all of these activity options, but staying connected to those back home couldn’t be easier on this ship, which has more internet bandwidth than every other cruise ship in the world combined. The ability to use Skype and stream videos while in the middle of the ocean is made possible by Royal Caribbean’s partnership with satellite network O3b.
Being stuck in a stateroom to catch up on work emails isn’t so bad though, since each one has a view. Even the ship’s 375 interior rooms have virtual balconies, which display the views outdoors in real-time. The rooms are also 9% larger, on average, than Royal Caribbean’s previous ship model. Special attention has been placed on decor throughout this ship, too– from paintings, to unique carpeting designs, to funky furniture.
With live theatrical performances running constantly, the main nightlife venue, Two70, is a multi-level-space with capacity for 540 guests. Its name refers to the room’s 270-degree panoramic views through glass walls. For those feeling lucky, there’s also a casino on board; and for the quieter, there’s a library.An identical sister ship to Quantum of the Seas, Anthem is set to launch in April 2015.

Sap greu, actors, però els robots us poden prendre el paper

Sorry, theater actors: now robots can play leading roles

Egadget, Mariella Moon | @mariella_moon | October 20th 2014

JAPAN-THEATRE-KAFKA FRANCE-ROBOTICS
Image credit: AFP/Getty Images

We’ve seen robots star in plays before, but the one in a new production of Franz Kafka’sThe Metamorphosis doesn’t take on a bit role or even a supporting one: it’s the show’s lead actor. While we feel bad for struggling theater performers who can never seem to get a big break, it seems rather fitting for a robot to take center stage for this particular story. See,The Metamorphosis is about a man who inexplicably turns into a giant insect — the play’s director, Oriza Hirata, just substituted a robot for the bug in this Japanese-French production. Sure, it’s a lot easier to just get someone who can act like an automaton, but where’s the fun in that?

Hirata didn’t even pick an old robot for the job. No, he collaborated with roboticist Hiroshi Ishiguro (whom you might remember for creating creepy humanoid machines) to develop Repliee S1 for the part, and he made sure it can smile, laugh and even speak its lines in an automated voice. While its body’s mostly made of metal framing, its hands and face are human-like and stark white, something which the actress that plays its mother compares to “Masque Blanc” or white mask for the theater. If you want to see how Repliee S1 fares on stage, you’ll have to catch this high-tech version of Kafka’s tale (aptly entitled La Metamorphose Version Androide) in Yokohama, Japan this week, or in Normandy, France in November during the region’s Autumn Festival.

Llegir l’article original