Miautocràcia: Breu història dels gats a internet

No importa l’elevat nombre d’assistents que vas veure quan vas anar a aquell festival de cinema que t’agrada tant. Tampoc importa com d’ajustada és la mirada sobre les relacions humanes d’aquesta pel·lícula que ha guanyat tots els premis internacionals, ni quants cicles de cinema d’autor programin al centre cívic del teu barri, ni la recaptació rècord de l’últim blockbuster amb superherois, ni quantes vegades escoltis allò de “som al mig d’una nova edat daurada de les sèries de televisió”, ni quants llibres s’hagin editat l’any passat per estudiar aquella directora de culte tan interessant. No importa res, perquè tot plegat no és rival davant del gènere audiovisual més rellevant, amb més impacte i més transversal del nostre temps: els vídeos de gatets.

Milions de gravacions caseres pujades a YouTube, incomptables fils de fòrums oberts per celebrar gracietes felines i, en format de gif, un regnat absolut i inqüestionable en xarxes com Twitter o Tumblr.

Però, com hem arribat a aquest punt? Quan es va convertir el Marrameu en el punt de fugida de totes les línies de l’audiovisual contemporani?

cat-sits-on-keyboard-while-typing-550x238-detail-main

Abans d’intentar respondre a aquestes preguntes, fem una cronologia ràpida de la història dels gats a internet.

• 1990: Internet comença a popularitzar-se a les llars. Els usuaris comencen a compartir imatges de la seva vida personal i, per descomptat, de les seves mascotes.
• 2005: Steve Chen, co-fundador de Youtube, puja un vídeo del seu gat Pyjamas jugant amb una corda i es converteix en el primer contingut amb l’etiqueta “gats” de la nova plataforma.
• 2006: Puppy vs Cat es converteix en el primer vídeo viral protagonitzat per un gat (i un gos). Per als nostres estàndards actuals de sofisticacó en relació als vídeos d’animals es tracta d’un youtube una mica avorrit, però a setembre de 2018 porta ja més de 16 milions de visualitzacions.
• 2006: Comença a funcionar LOLcat, website de l’Eric Nakagawa i en Kari Unebasami on pugen de manera periòdica imatges gracioses de gats acompanyades d’un petit text humorístic. Des de llavors, milions de variants d’aquest format inunden internet.
• 2007: Lev Grossman escriu Creating a Cute Cat Frenzy, un article al Times on per primera vegada es parla del fenomen en un mitjà generalista massiu.
• 2009: Aquest vídeo: Surprised Kitty (Original).
• 2013: Grumpy Cat, nom artístic de la gateta Tardar Sauce, celebritat felina en fòrums com 4chan per la seva expressió de descontent (causada per patir nanisme felí), és portada del The Wall Street Journal i del New York Magazine.
• 2016: Maru, gat japonès protagonista de desenes d’hilarants vídeos còmics entra al llibre Guiness dels Rècords per ser l’animal amb major nombre de visualitzacions a YouTube, 325 milions.
• 2016: El Museu de la Imatge de Nova York inaugura l’exposició How Cats Took Over the Internet.

giphy

Abans d’internet, però, els gats també eren mascotes populars al Estats Units i a l’Europa occidental, on la seva imatge es considerava digna de ser capturada, reproduïda i compartida amb d’altres aficionats als felins. Durant la dècada dels setanta del segle XIX, el retratista Harry Pointer es va especialitzar en fotografiar gatets per vendre aquestes estampes com simpàtiques targetes de felicitacions. Tal i com apunta el Daniel Engber en Slate, ja des d’aquest moment els gats eren més imatge que text . Al contrari que els gossos, depredadors més extravertits i amb un modus operandi consistent en perseguir a la seva presa durant kilòmetres (i, per tant, més aptes per ser protagonistes de contes i novel·les, i per això fora d’internet els gossos continuen sent l’animal estrella de les ficcions), la naturalesa solitària, explosiva i intimista del gat el fa més adequat per la poètica propera al haiku (Gat sense amo / s’adorm a un teulat: / pluja primaveral). O, parlant en termes del segle XXI, a vídeos curts d’Instagram.

Per d’altres, l’explicació sobre el per què d’aquest boom del gat amb l’arribada d’internet s’hauria de buscar en explicacions més sociològiques. Alguns experts asseguren que mentre els amos dels gossos sempre han gaudit d’un espai on socialitzar amb les seves mascotes i altres dog lovers (el carrer, el parc), els propietaris dels gats van trobar a internet, per fi, un espai on intercanviar experiències i presumir de company pelut.

1

Un altre motiu: la indiferència dels gats els converteix en un personatge còmic, accidental però perfecte. No tan sols perquè, com sabem des dels temps que anàvem al circ, sempre és més divertit una empastissada en la cara d’una persona seriosa, sinó perquè ens semblen més espontanis i, per tant, més graciosos. Un gos, quan fa una gracieta, la fa per reclamar la nostra atenció, està fent una representació. Pel contrari, el gat fa el que considera que ha de fer en cada moment. Aquesta qualitat és or des del punt de vista del tempo còmic.

Potser, en tot cas, l’explicació més senzilla és la més encertada: a internet ens agraden els gats perquè son macos. I és cert, però no són altres animals també molt “monos”? Has vist alguna vegada, per exemple, un eriçó banyant-se? El científics diuen que els ulls grans, les galtes de pa o la careta rodoneta dels gats fan que, de manera inconscient, a la nostra ment els relacionem amb bebès, despertant així els nostres instints de protecció. Pel crític cultural Raúl Minchinela, en un dels seus imprescindibles vídeoassajos de la sèrie Reflexiones de Repronto, aquesta fascinació que experimentem a la part bufona dels gats s’articularia d’una manera una mica més sorprenent i molt més fosca. La idea és que tots els vídeos de gats (estirant de la cisterna del WC, davant d’un ordinador o, en definitiva, comportant-se com éssers humans que hi hagis vist alguna vegada) són vídeos de monstres. Si fem cas a l’etimologia de “monstruós” és fer tot això impropi de la seva naturalesa, i per tant, el youtube de keyboard cat satisfà una picor similar al d’una història d’alienígenes assassins, amb la diferència que els gats poden ser monstres, però que per imitar-nos, per fer tot això que desitgem, són els nostres mostres.

980x

Sigui com sigui, no sembla que els gats abandonin de moment la seva condició de superstar de la www, i és que, mireu aquest vídeo. No em digueu que no són adorables?

Pablo Algaba

Un comentario en “Miautocràcia: Breu història dels gats a internet

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.