L’estiu és un bon moment per a les narratives i les xarxes socials

Qui diu que a l’estiu el món s’atura? Ben al contrari! Aquest estiu hem pogut gaudir d’alguns exemples de narratives que han sabut fer servir el potencial de les xarxes socials. Us destaquem algunes que ens han sorprès especialment.

A Twitter

D’una banda, Manuel Bartual ha tornat a escriure la narració tuitera de l’estiu, com ja va fer l’any passat.  Aquesta vegada a partir del compte de Nela Garcia, una noia que es troba un mòbil pel carrer amb fotografies, on rep missatge i darrera el qual hi ha el complot #RedMonkey. Aquesta història (narrada en temps real i en primera persona) ha mobilitzat gairebé 100.000 persones amb el seu primer tuit. Els seguidors no només han anat llegint el fil, sinó que han col·laborat en la resolució dels puzles, fent trucades al número que sortia al mòbil trobat i fent fotografies a llocs on hi havia pistes per resoldre el misteri. Un fil on Manuel Bartual ha treballat amb Modesto Garcia, guanyador d’un concurs de fils de twitter. Podeu saber més de com es va fer i llegir el fil en aquest article.

I també aquest agost, la Biblioteca Pública de Toronto va posar en marxa un projecte literari lligat a la xarxa social. Amb el hashtag #torontowritesabook i a partir d’un tuit de la bibliotecària Vickery Bowles, els habitants de la ciutat seguien la història des dels seus propis comptes. Després es posava a votació quina continuació de la història semblava més interessant i a partir d’aquí al matí següent s’actualitzava el fil. El projecte va acabar el passat 2 de setembre, i aquí podeu llegir com ha funcionat i el resultat. Està previst que aquesta història esdevingui un llibre físic on també hi hagi la contribució d’il·lustradors de la ciutat.

També a twitter ha estat tot l’estiu funcionant una història gamificada amb el hashtag #DíasdeRadioTE. Días de Radio és un joc narratiu de ràdio on els jugadors improvisen històries policials, de ciència ficció, de terror o d’aventures. Un grup d’una dotzena de tuiters aficionats al joc i que viuen a diferents ciutats es van proposar fer-ne una partida per Twitter, amb l’afegitó que hi podien participar aquells que llegien els tuits amb les seves opinions que modificaven com havia d’evolucionar el personatge o l’acció. Cada dia, un dels jugadors era l’encarregat de seguir la història i preguntar als lectors per on continuar-la. En aquests moments, la història encara és viva i els responsables volen continuar l’experiència començant noves narracions.

 

A Instagram

A Instagram, el New York Times ha tornat a donar-nos un exemple de com la premsa pot aprofitar les xarxes socials per innovar en les formes en què les notícies i les informacions arriben als lectors. En aquest cas, mitjançant les InstaStories. El New York Times, que ja és modèlic pel que fa a l’ús d’Instagram per explicar històries, fa crear el projecte Being Women: Poetry and Imagery. Per aquest projecte, es van seleccionar sis poemes de sis autores i van demanar a diverses fotògrafes que es deixessin inspirar per aquests poemes, creant fotografies que els poguessin il·lustrar i penjant aquestes fotografies al compte d’Instagram del NYT, on a més de veure les fotografies també es poden llegir els poemes i fins i tot escoltar-los llegits per les pròpies autores. Tot això es pot trobar també a la web interactiva del New York Times, i també  la història de com es van crear les fotografies i qui són les fotògrafes creadores.

En paral·lel, la New York Public Library també ha mirat cap a Instagram per posar a l’abast del públic, i sobretot del públic jove, algunes de les novel·les que tenen a la biblioteca. Són les Insta Novels, llibres clàssics que es poden llegir per episodis des de l’aplicació més utilitzada per adolescents i joves. A finals d’agost van llançar la versió d’Alícia al País de les Meravelles, de Lewis Carroll, amb il·lustracions del dissenyador Magoz. Properament està previst que puguem llegir per aquest mitjà la versió de La Metamorfosi de Kafka il·lustrada per César Pelizer i el conte curt El paper de paret groc, de l’escriptora americana Charlotte Perkins Gilman.

També a Instagram, la dramaturga Blanca Bardagil ha posat a la nostra disposició i a les nostres decisions la història de l’Amanda. Amb un format Tria la teva aventura, els instagrammers van votar les decisions de l’Amanda: què ha de fer l’Amanda a l’estiu, com és l’amic o amiga que retroba, quin misteri troba… i així anem avançant per aquesta història, ara ja finalitzada i on podem veure quines eren les opcions i quina ha estat la decisió dels instagrammers que han creant la història de l’Amanda.

Ja veieu que l’estiu és un temps fructífer perquè es creïn noves formes de narrativa a partir de les xarxes socials. Esperem veure si l’hivern també és tan creatiu. Us ho anirem explicant!

Marisol López

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.