Videojocs d’estiu

Mentre llegeixes això, contempla l’horitzó. Veus aquest punt en la distància que es fa cada vegada més i més petit? Són les teves preocupacions que desapareixen quan arriben les vacances d’estiu. És el temps de dir adéu a l’ansietat, el neguit i als problemes de la grisa, grisa vida adulta. És el temps d’abraçar la parsimònia, el relaxant so de les onades i deixar fluir el temps sense pensar en res més enllà del següent daikiri.

Hi ha molts videojocs que han parlat sobre aquestes sensacions i que han estat capaços de posar-nos dins d’aquest estat mental hawaià al llarg de la història, des de jocs esportius fins a walking simulators, passant per novel·les gràfiques. Perquè dins les arts, l’estiu no és un gènere; és un sentiment.

Us hem fet un petit llistat amb els nostres videojocs d’estiu favorits. Un llistat que us recomanen llegir escoltant aquest refrescant tema de la banda sonora de Super Mario Sunshine.

California Games (Epyx, 1987)californiagamesSi haguéssim d’etiquetar un videojoc com California Games dins d’un gènere específic hauríem de fer servir l’etiqueta de joc esportiu. Al capdavall, es tracta d’una col·lecció de minijocs (surfing, patinatge, skateboarding, bicicleta de muntanya…) que es presenten amb fórmules mecàniques molt semblants a qualsevol altre joc esportiu de l’època. No obstant això, Califòrnia Games és molt més que això. La diferència radica en què aquí experimentar un estat d’ànim molt específic és més important que l’excitació de la competició. El joc d’Epyx capturava la faceta més hedonista del somni americà, almenys la variant que va modelar la triomfant administració Reagan davant d’una URSS en descomposició. El Golden State es descriu no com un espai geogràfic, sinó com un estat mental on la idea d’èxit agafava la forma de joves elàstics que feien lliscar els seus cossos musculats i les seves cabelleres rosses per escenaris assolellats, de llum infinita i de cels d’un blau impossible. És el reflex d’una Nord Amèrica en el cim del seu optimisme pel futur.

Wave Race 64 (Nintendo, 1996)waverace64Hi ha pocs jocs que capturin de manera tan acurada la sensació de despreocupació estival com ho fa Wave Race 64. Com a California Games, estem parlant d’un joc que transcendeix la seva naturalesa de videojoc esportiu (en aquest cas, carreres amb motos d’aigua) per esdevenir en una altra cosa diferent. Sembla mentida, però aquest grapat de polígons és capaç de funcionar com a elogi de la sensació alliberadora de les activitats recreatives de platja de manera més intensa i satisfactòria que la majoria de jocs tècnicament més sofisticats que van arribar més tard.

Boku no Natsuyasumi 3 (Millennium Kitchen, 2007)boku3De la mateixa manera que passa amb moltes novel·les i pel·lícules sense traduir, les barreres idiomàtiques ens mantenen allunyats de videojocs japonesos que, sigui pel motiu que sigui, cap distribuïdora s’ha atrevit a portar a occident i, per tant, mai han estat localitzats a d’altres idiomes que no siguin el japonès. En aquest grup de joies amagades destaquen les quatre entrades de la sèrie Boku no Natsuyasumi (o Les Meves Vacances d’Estiu), títols exclusius de les consoles de Sony sobre el dia a dia d’un nen de 10 anys durant el mes d’agost. Són jocs sense objectius ben definits perquè l’interès està a aconseguir un ritme gairebé contemplatiu i submergir al jugador en aquesta sensació de temps aturat i de dolce far niente tan pròpia de l’estiu. El que escriu aquestes línies té predilecció per la tercera entrega, que té lloc a una grangeta d’Hokkaido durant els anys setanta, però el cert és que recomanem que us apropeu a qualsevol entrega. Són tan bones que es poden gaudir sense conèixer l’idioma.

Pilotwings Resort (Monster Game & Nintendo, 2011)pilotwingsEls videojocs en particular tenen una fixació per les illes: són espais tancats en ells mateixos que transmeten amb molta facilitat la idea de món separat de la realitat. Aquestes illes són interpretades sempre com un lloc on abraçar la diversió sense restriccions, com si fos un parc temàtic. Nintendo fa temps que va començar a explotar aquestes possibilitats lúdiques en jocs com Super Mario Sunshine, Wii Sports o la nostra recomanació d’avui: Pilotwings Resorts, un joc de ritme pausat sobre gaudir d’un espai d’estiueig de somni des de les altures, pilotant una ala delta o petites avionetes.

A Bright Light In the Middle of the Ocean (Fi Silva, 2017)abrightlightAcabem amb aquest minúscul joc fet per l’enviromental artist portuguesa Sofia da Silva. A Bright Light In the Middle of the Ocean s’inscriu dins d’una tendència de videojocs que no tenen com aspiració principal la simulació de conflictes o la proposta de reptes mecànics al jugador, sinó la de dibuixar petites postals virtuals que puguin ser explorades i, sobretot, experimentades pel jugador. Sense emergències narratives, sense perills, sense objectius… Només gaudir de l’espai; en aquest cas, un far en la costa mediterrània. Gairebé un poema interactiu i dinàmic sobre el plaer serè de contemplar un paisatge pintoresc. Pots jugar-ho de manera gratuïta fent clic en aquest enllaç.

 

 

 

 

Pablo Algaba

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.