Fake news: com saber si una imatge és verdadera o falsa

En els darrers mesos estem veient com s’utilitzen imatges per alimentar les fake news. T’ensenyem a detectar quines imatges són falses o estan trucades.

I et posem a prova. Passaràs els tests de fake news que t’hem posat al final d’aquest article? Image result for emoji pensar

“La mare m’ha enviat un whatsapp que alerta que hi ha un grup de violents al centre. M’ho he de creure? Quins passos he de seguir per saber si una informació és certa o falsa?”

Així començava el nostre article “Com saber si una informació és certa o falsa?“, en el qual donàvem unes quantes pistes per detectar fake news a partir d’un conjunt de preguntes bàsiques depenent de la font d’informació, el mitjà que les divulga i el tipus de contingut.

Tot i així, hem de tenir en compte que no totes les fake news són textuals. De vegades, els textos parteixen d’una veritat que està alterada a partir de les imatges que l’acompanyen, que han estat descontextualitzades i pertanyen a un altre lloc, moment o persona. Inclús algunes imatges han estat alterades amb programes d’edició fotogràfica.  Exemples com aquests són els que trobem diàriament a les xarxes socials (i de vegades fins i tot a la premsa) per emfatitzar opinions polítiques o generar polèmica sobre alguna qüestió.

És per això que, basant-nos en la nostra intuïció, hem de desconfiar d’algunes informacions i aplicar un seguit de mesures per identificar si ens trobem davant d’una fake news. I per fer-ho, no només tindrem recel del text escrit, sinó també de la procedència o ús disfuncional de la imatge.


IMATGES DESCONTEXTUALITZADES

Primer pas: cerca per imatge o cerca inversa

La majoria de fotografies que trobem en les fake news són reals, però estan tretes del seu context. Per exemple, fotografies de manifestacions multitudinàries que se substitueixen per altres que no han tingut tant d’èxit. En cas de dubte, podem cercar el seu origen. Com?

Opció 1: Google
La manera més fàcil de comprovar-ho és clicant a la imatge amb el botó dret del nostre ratolí i escollir la opció “cerca la imatge a Google”. A partir dels resultats podreu observar les dates en què s’ha publicat aquesta mateixa imatge. D’aquesta manera podreu detectar si la fotografia és anterior. En aquesta pàgina Google us explica més a fons aquesta funció.

Opció 2: Tineye

Una altra manera de visualitzar si s’ha fet servir anteriorment la fotografia és a través de Tineye, una pàgina en què podrem fer cerques pujant un arxiu o adjuntant el link. És molt útil per quan necessitem saber quina va ser la primera vegada que es va fer servir una imatge. Aquesta web també et permet comparar dues fotografies per detectar si hi ha hagut algun canvi.

Segon pas: consultar les metadades

Diuen que una imatge diu més que mil paraules, i és ben cert. Tot i que moltes de les fotografies que trobeu a Internet no les inclouran, podeu donar una ullada a les metadades de la fotografia. Aquestes es generen per si soles o es poden afegir i inclouen informació rellevant com el copyright, la marca de la càmera, quan ha estat presa la fotografia, quan ha estat modificada i amb quin programa,…

Descarregar la fotografia – Clic amb el botó dret – “Propietats” – “Detalls”

Si no voleu descarregar la imatge però voleu consultar més informació, heu de saber que existeixen buscadors de metadades online com Exif.  I no només hi ha plataformes per cercar imatges, també podeu consultar informació sobre vídeos de Youtube en un web d’Amnistia Internacional!

Malauradament, us hem d’avisar que no sempre trobareu informació sobre totes les fotos i, justament, algunes de les plataformes per on circulen més fake news com Twitter o Facebook, les eliminen. És a dir, quan pugem a la xarxa una fotografia aquestes perden la informació.


IMATGES TRACTADES AMB PHOTOSHOP

Tot i que la descontextualització d’imatges és la tècnica fraudulenta més habitual en els fake news, també podem trobar casos més malintencionats que han optat per afegir o restar elements per dotar d’un nou significat a una imatge.

Com a usuaris, estem acostumats a veure retocs fotogràfics desastrosos, ja sigui perquè canta molt que és un fail o per la manca de credibilitat de la imatge. Tot i així, quan el retoc passa a mans d’un professional o un usuari avançat de Photshop és quan comença a ser preocupant, ja que és quan ens costa diferenciar la ficció de la realitat.

Però tenim bones notícies per a tu: per detectar l’ús fraudulent de Photoshop no cal que siguis un expert en edició fotogràfica. Hi ha un seguit de pàgines que fan aquesta funció per tu. Et proposem dues eines que et permetran fer un anàlisi forense d’imatges sospitoses: Fotoforensics i Forensically.

Què hem de cercar?

Ctrl C i Ctrl V: píxels que delaten

Font : Business Insider Italia

De quatre míssils que van desplegar des d’Iran, només tres ho van fer bé. Com a solució van decidir clonar un quart.

En les fotografies modificades per programes d’edició, sovint podrem trobar empremtes en forma de píxel en el lloc del crim. Quan volem esborrar un component de la fotografia, generalment utilitzem la opció de clonar colors o elements que envolten la part que volem silenciar. Si analitzem bé aquesta, podem arribar a apreciar objectes o traços idèntics, com en la fotografia de l’esquerra.

Altres vegades podem fer servir l’eina del pinzell per pintar del mateix color allò que volem esborrar. A simple vista no podem apreciar la diferència, però si juguem a augmentar el contrast de la imatge, la passem a negatiu o en blanc i negre, potser podem observar marques que delaten el traç del nostre pinzell.

 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Error Level Analysis (ELA)

Aquesta és la tècnica més avançada de les que us presentem en aquest article.

La majoria d’imatges que trobareu han patit diversos processos de compressió i descompressió -la majoria de les que es troben a la xarxa tenen format “.jpg”-. Cada vegada que pengem, descarreguem o editem una fotografia, aquesta pateix canvis en la seva estructura. Per això, totes les imatges que trobem a les xarxes s’han hagut de sotmetre a diversos processos de reestructuració.

Igual que passa amb una goma elàstica, que a mesura que l’estirem i deixem anar es va donant de si, les imatges perden qualitat i es generen blocs de píxels amb errors de descompressió. Aquests errors es poden veure a simple vista amb visors d’Error Level Analysis (ELA), a partir dels quals podem fer un anàlisi de quines zones s’han vist més afectades.

Això vol dir que si la imatge passa per un programa d’edició fotogràfica, tenint en compte que ja haurà passat per diverses fases de compressió i descompressió, es podrà distingir.


COMENÇA EL TEST!

Test 1: Cerca inversa


Una d’aquestes dues fotografies no correspon a la concentració del 8M.
Quina de les dues no és de 2018?

Què he de fer?
Tens dues opcions: pots fer una cerca a Google a partir de la imatge (click dret) o bé copiar l’URL i fer servir el web TinEye

Test 2: Metadades


Consulta les metadades i respon: a quina manifestació pertany aquesta fotografia?

Què he de fer?
Cal que et descarreguis la imatge.
Pots cercar les metadades a partir de l’arxiu una vegada el tinguis al teu ordinador o pots consultar la pàgina web Exif.

Test 3: Elements clonats


Pots apreciar l’eina “clonar” en algun dels míssils?

Què he de fer?
Copia o descarrega la imatge i juga amb ella afegint contrast, posant o traient llum, passant-la a blanc i negre… A veure si d’aquesta manera detectes alguna alteració causada per haver aplicat el pinzell o la clonació.

Test 4: ELA


Podem veure a simple vista que aquesta imatge està trucada. Però… sabries dir, aplicant la tècnica ELA on se situen els llibres originals

Què he de fer?
Copia o descarrega la imatge i aplica la tècnica ELA en una pàgina web com FotoForensics

Test 5: ELA (2)


Què creieu, que aquesta imatge està trucada o no?

Què he de fer?
Copia o descarrega la imatge i aplica la tècncia ELA en una pàgina web com FotoForensics

 

 

 

 

 

 

Marta Izquierdo

Un comentario en “Fake news: com saber si una imatge és verdadera o falsa

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.