10 notícies que no et pots perdre l’abril

Hem recollit les notícies i els articles que no us podeu perdre aquest mes d’abril. Poseu-vos al dia en 2 minuts!

1️⃣ Image result for michihito matsudaUna intel·ligència artificial es presenta a les eleccions per l’alcaldia de Tama City (Tokyo) i queda tercera. Com ho llegiu. La candidata és Michihito Matsuda, un robot. L’eslogan: “Intel·ligència Artificial per canviar Tama City”. Les promeses: un sistema de justícia artificial i imparcial, acabar amb la corrupció ja que les decisions les prendran ordinadors, implantació de criptomoneda, busos autònoms…  La campanya està controlada per dos gurús de la tecnologia, Tetsuzo Matsuda i Norio Murakami. Matsumoto és el vicepresident del proveïdor de serveis mòbils Softbank, mentre que Murakami és un ex empleat de Google Japó. Com expliquen Matsuda i Murakami, el futur passa per algoritmes capaços d’analitzar els desitjos i les peticions de la població, i així satisfer necessitats i resoldre conflictes: “La IA ho canviarà tot. És només qüestió de temps. Podrem desenvolupar polítiques imparcials i equilibrades. Implementarem mesures ràpidament, acumulant informació i liderant la propera generació”. Seran els robots el futur de la política municipal?

2️⃣Aquest mes d’abril hem pogut veure alguns espectacles que relacionen tecnologia i escenari. D’una banda, l’òpera The End protagonitzada pel nostre holograma preferit, Hatsune Miku. De l’altra, la conferència teatralitzada Ada.Ada.Ada sobre la vida d’Ada Lovelace, la pionera de la informàtica, que va programar el CCCB. La dramaturga londinenca Zoe Philpott va explicar com Lovelace va escriure instruccions per al primer programa informàtic conegut, fet que la va portar a ser considerada la primera programadora de la història. Philpott explica la història amb un vestit interactiu del segle XIX equipat amb 4.400 llums LED que s’activen mitjançant guants de setí. A més, durant l’espectacle el públic col·labora en la creació d’un sistema que mostra com funcionava el primer ordinador. Us recomanem que recupereu aquest article sobre el paper de les dones pioneres a la informàtica que va publicar el CCCB.

3️⃣  L’any 1937, l’escriptor francès André Maurois va publicar el relat “La màquina de llegir pensaments“. Parlava d’un aparell que podia llegir els micromoviments de llavis que fem de forma inconscient quan pensem i que posen en paraules no dites els nostres pensaments. Quan el vaig llegir, fa molts anys, em va semblar ciència ficció. Però ara resulta que el MIT ha creat una màquina que llegeix els pensaments a partir de la mateixa teoria que la de Maurois: un sistema que utilitza elèctrodes per captar senyals neuromusculars a la mandíbula i a la cara que es desencadenen mitjançant les subvocalitzacions que fem quan pensem. Un programa llegeix les paraules que “diem” sense pronunciar, i uns auriculars de conducció òssia transmeten les vibracions a l’oïda interna i a un ordinador, que pot executar les accions que pensem. La idea és acabar creant una intel·ligència artificial que funcioni amb el nostre pensament. Per ara només és un prototip però està clar que la ciència ficció, la literatura, inspira descobriments científics!!!

4️⃣  Aquest segon decenni del segle 21 ens està tornant a l’exploració de l’espai. Un tema que semblava haver quedat enterrat després de desastres històrics en llançaments, el final de la guerra freda i per tant de la lluita per conquerir l’espai i les diverses crisis econòmiques. Potser arran de les iniciatives d’SpaceX (o potser no) sembla que tornem a tenir la mirada posada en la Lluna. La NASA ha creat un vídeo en 4K que ens porta a fer un tour per la Lluna, creat a partir d’imatges capturades per la Lunar Reconnaissance Orbiter (LRO), la sonda espacial nord-americana destinada a l’exploració lunar. I mentrestant ens van arribant informacions sobre la propera expedició tripulada al satèl·lit que gira al nostre entorn.  Trump va signar el desembre passat la directiva que permetia enviar tripulacions a la Lluna i, eventualment, a Mart. Per aquesta expedició es faran servir més d’un centenar de les peces creades amb impressió 3D que contindran un nou material plàstic anomenat Antero 800NA, que pot aguantar les altes temperatures i pressió del llançament del cohet. Mentre no podem veure llançaments ni astronautes caminant sobre el terra lunar, tenim el Lunar AR Notebook, una llibreta d’alta qualitat equipada amb tecnologia avançada que ens permet explorar més enllà de les pàgines i arribar a la Lluna.

Article de Josep Maria Ganyet sobre el dia del llibre a Sant Esteve de les Roures. Cliqueu per ampliar

5️⃣ El fenomen de twitter aquestes darreres setmanes a Catalunya és, ja ho sabeu, Sant Esteve de les Roures. Per aquells (pocs) despistats que no sapigueu de què parlem, és un poble imaginari que apareixia en un informe de la Guàrdia Civil al jutge Llarena parlant de l’1 d’octubre. Ben aviat es va crear el compte de twitter de l’Ajuntament de Sant Esteve de les Roures i del seu alcalde, Josep Orni. Poc a poc s’han anat creant centenars de perfils relacionats amb el poble, des de tots els partits polítics fins l’escola, el campanar (que piula les hores), la biblioteca, una discogràfica, el cementiri, el canals de televisió, la llibreria (que va organitzar signatures el dia del llibre), la delegació de l’empresa SpaceX d’Elon Musk i la d’Amazon, els organitzadors de xerrades TED… El poble te la seva pròpia moneda i una important xarxa de metro i tram, diversos consolats, universitats i és candidat als Jocs Olímpics 2024. En fi, us recomanem que feu una mirada a la llista que està confegint el periodista Albert Cuesta, on a dia d’avui hi ha més de 500 comptes, o la llista d’entitats que publica la pròpia web del poble, endreçada per temes. Haurem de crear el compte de Cultura Digital de Sant Esteve de les Roures?

6️⃣ Estònia, una antiga capital soviètica a la costa del mar Bàltic, és avui dia el país més digital del planeta. El 1991 es va independitzar de la URSS amb infraestructures obsoletes, sistemes bancaris, sanitaris i educatius antics… i sense diners per posar en marxa un nou país analògic, amb una gran inflació i el PIB en declivi. La decisió que van prendre va ser trencadora i arriscada, però un gran èxit: crear un país que mira el món digital com a propi. Avui dia el 99% dels tràmits es poden fer online i les 24 hores del dia. Receptes mèdiques, registrar una empresa, canviar l’adreça del domicili, veure les notes, fins i tot votar es pot fer per internet. El missatge que ells mateixos van donar durant la seva etapa de presidència del Consell de la Unió Europea és: “si nosaltres ho hem pogut fer, tothom pot. La innovació no pot ser patrimoni exclusiu del sector privat, els governs no poden quedar-se enrere, així que n’hi ha prou d’excuses. No és una qüestió de diners. Tampoc de mida. Tan sols es necessita voluntat política.” En aquest article s’explica com ha funcionat la posada en marxa d’aquest projecte i també com va superar els problemes amb els hackers.

7️⃣ Tots tenim amics que són grans persones, encantadors i que ens cuiden. Els seguim a twitter i veiem, amb sorpresa i indignació, que el seu comportament a la xarxa social és maleducat, agressiu i insultant. Us sona? Els trolls que veiem i llegim a xarxes poden ser persones educades i tranquil·les en la vida real. Una sèrie de científics de la Universitat de Yale estudien aquest fenomen, i comparen la interacció dels àtoms amb la dels éssers humans. A partir d’una sèrie d’experiments estudien els efectes de les interrelacions que les xarxes provoquen. Gran part del comportament antisocial a Internet te el seu origen en l’anonimat de les interaccions, on el cost que ser mesquí te per al bon nom d’un mateix és molt més petit que a la vida real. El més probable, afirmen, és que ens adaptem a aquest nou format comunicatiu i que alhora les xarxes socials també millorin els algoritmes per evitar aquests comportaments. Interessants estudis i conclusions que podeu llegir en aquest article.

8️⃣ Tots coneixem Instagram i tots sentim cada dia adults queixant-se de com els adolescents hi estan enganxats i no fan res més que mirar fotos i fer likes. També ho saben els responsables de comunicació del Museu del Prado, així que han decidit unir-se a la xarxa social i trobar allà el públic que estaven buscant i que no se’ls apropava per altres vies. Van començar a fer stories l’any passat, emetent vídeos per sales buides i en silenci. Tot molt seriós. Fins que es van adonar que no era el millor format: els usuaris els demanaven interacció. Així que van començar a fer comentaris i ara és Javier Sainz de los Terreros, l’encarregat de Comunicació Digital del Museu, qui fa cada dia els vídeos que pengen al seu compte d’Instagram on comenta detalls de l’obra o aspectes que passen desapercebuts. Després intenten respondre els més de 200 missatges que reben després de la publicació de cada vídeo des de diversos països del món. Trobareu més informació en aquest article de Yorokobu.

9️⃣ S’acaba de publicar l’edició 2018 de l’Anuari AC / E de cultura digital. Aquest anuari és una publicació que estudia l’impacte que internet provoca en el sector cultural, quines són les tendències actuals i com la cultura s’ha de transformar per connectar amb les persones i entitats del segle XXI. Cada any proposa tema en el qual posa el focus (fins ara han estat les arts escèniques, els museus, els festivals i el patrimoni cultural.). Enguany reflexiona i exposa, a través d’exemples de bones pràctiques, els grans canvis que estan experimentant la lectura i els lectors en l’era digital amb l’objectiu de donar una visió de conjunt sobre aquesta qüestió. Podeu descarregar l’Anuari 2018 i les edicions anteriors aquí.

🔟 No podem deixar passar les notícies del mes d’abril sense apuntar un tema que ha portat molt de rebombori, milers de notícies, hores de declaracions: l’escàndol de Facebook i Cambridge Analytica. Segons la xarxa social, l’ús fraudulent de dades personals afecta 87 milions de persones, de les quals 71 milions viuen als Estats Units. La magnitud de la notícia està aconseguint que la gent sigui més conscient sobre l’ús que les xarxes socials fan de les nostres dades personals. Facebook ha restringit  l’accés a les dades dels seus usuaris i en el testimoni de Mark Zuckerberg davant el Congrés d’Estats Units es va comprometre a fer que la publicitat política a la plataforma sigui més transparent. Un tema llarg i complex que ja s’ha tractat a fons des d’altres mitjans, tant Albert Cuesta a l’ARA, Josep M. Ganyet a Via Empresa, o premsa internacional com The Guardian i moltíssims més.

 

 

 

 

Marisol López

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s