Videojocs: Resum del 2017

La premsa especialitzada diu que 2017 ha estat un dels anys amb millors videojocs, però, entre tu i jo, això ho diuen cada desembre (en realitat, sempre hi ha prou jocs notables i sorprenents com per dir que ha sigut una bona collita). En tot cas, no hi ha dubte de que hem tingut dotze mesos intensos, amb propostes lúdiques molt estimulants i amb tendències (industrials, estètiques, temàtiques…) que han transformat de forma significativa tot el panorama de l’oci electrònic. Però no ho retardem més: mirem junts què ha significat 2017 per als videojocs.

Fenòmens

switch1.- Amb la WiiU, la seva anterior consola de sobretaula, Nintendo va viure un moment complicat (tot i que d’una fertilitat creativa molt destacable), molt lluny dels temps de flors i violes de l’època de Wii. L’any 2017, no obstant això, Nintendo ha tornat a ser el sol que més brilla en el món dels videojocs amb una nova i original peça de hardware que desdibuixa les fronteres entre consola de sobretaula i portàtil: la Switch. El seu primer any ha tancat amb un catàleg inicial de jocs envejable. Entre ells, dos títols que tota la crítica internacional ha celebrat com el dos millors de l’any (el Super Mario OdysseyThe Legend of Zelda; en aquest últim cas, molts diuen que és el millor de la història). A més, unes xifres de rècord i un altra cosa més difícil d’aconseguir que les xifres de vendes: la sensació, l’intangible de que posseeixen una immensa capacitat d’influència sobre la resta d’actors del sector, que ara mateix són el mirall on es miren els desenvolupadors de tots els continents. I això està bé. Quan Nintendo està forta, tots guanyem.

2.- La competència ha continuat amb les mateixes tendències. Sony domina el mercat internacional sense despentinar-se. Cap sorpresa. Mentre, Microsoft va començar l’any cancel·lant el desenvolupament de Scalebound, un dels pocs títols exclusius de la seva consola i una de les seves apostes més arriscades i atractives. Si algú esperava que l’empresa de Redwood reprengués la senda per la creativitat i la qualitat que va marcar la dècada passada, Microsoft els va invitar a abandonar qualsevol esperança abans d’arribar a Sant Valentí. Per contra, van apostar pel múscul tècnic amb una nova i potentíssima consola, la Xbox One X, una revisió de la seva màquina actual orientada cap al públic més techie (i minoritari), però que no implica canvis importants de la seva política.

3.- Els micropagaments no són nous, però tots els especialistes semblen posar-se d’acord en que aquest 2017 ha sigut l’any en el que el cavall s’ha desbocat definitivament. Malgrat que es tracta d’un fenomen més gran, l’objecte de batalla en aquest sentit han sigut les loot boxes o capses de recompensa, un ítem virtual (de pagament) que, quan s’activa, dona al jugador altres ítems aleatoris (i això és important) que poden anar des de roba, a armes o personatges. Sense passar per caixa no es poden aconseguir d’una altra forma dins del joc o és molt complicat aconseguir-los amb perícia. Aquesta forma de monetitzar ha sigut central en jocs com Need for Speed Payback, NBA 2K18, Star Wars Battlefront 2, Middle Earth – Shadow of War, FIFA ’18 o Call of Duty – WWII, títols amb lògiques de casino i ja, sense cap mena de dubte, dissenyats al voltant d’aquesta economia de joc i no a l’inrevés. De fet, diverses agències governamentals ja han començat a pronunciar-se sobre la necessitat de regular aquestes pràctiques que, per exemple, Bèlgica vaig considerar al novembre que haurien de ser tractades com jocs d’atzar.

4.- Com conseqüència del punt anterior, dins del paisatge del videojoc mainstream sembla que les experiències per a jugadors solitaris estan en perill, si no de desaparèixer, si almenys de convertir-se en excepcions. Al mateix temps que jocs orientats cap models multijugador i competitius neden en euros, títols per a un jugador tan notables com Prey, Mass Effect – Andromeda, Dishonored – Death of the Outsider o The Evil Within 2 no han rendit comercialment com les seves companyies esperaven. El terme industrial amb el que ens hem acostumat aquest any és el de “jocs-com-a-servei”, un forma de referir-se a a jocs en actualització constant, però també un eufemisme per a un model de negoci orientat cap als micropagaments i a que cada joc sigui un subministrament constant de beneficis.

everything5.- The Last Guardian o Undertale ja ho van anunciar l’any passat, però ha sigut ara quan l’empatia es va convertir en el Gran Tema transversal dels videojocs de darrera fornada. Podríem dir que, davant dels rigors d’una realitat cada any més fosca, estem necessitats de fantasies que ens parlin de que uns altres models de relació humana són possibles: Everything, Hellblade, Horizon, Butterfly Soup, Dream Daddy, The Disapperance of Edith Finch, Night In the Woods o, fins i tot, l’últim joc de Super Mario, són bells títols que ens inviten a ficar-nos en les sabates d’altres persones, a sentir els seus problemes i a veure el món des de la seva perspectiva.

6.- Ningú ho havia demanat, però les mascotes han viscut un petit moment d’èxit aquest any. Els anys noranta -quan les tècniques comercials de l’industria de joguines encara estaven molt vives a l’industria del videojocs- eren molt populars els títols protagonitzats per animalets simpàtics que feien la funció de “marca” per a les companyies. La lògica evolució del mitjà va acabar fa temps amb aquestes pràctiques, però, de manera sorprenent, al 2017 hem viscut una mena de revival, amb Mario i Sonic, el retorn de personatges tan passats de moda com Bubsy the Bobcat o Crash Bandicoot, o, fins i tot, Yooka-Layle, una creació nova, però inspirada en els clàssics.

7.- I la realitat virtual? Bé, gràcies. Va fent. Poc a poc. Més lent del que a molt els agradaria, però és que els paradigmes no es canvien en un dia. I la VR suposa un canvi substancial de com experimentem els videojocs. Haurem d’esperar un parell d’anys més a que exploti definitivament.

Videojocs

legend-of-zelda-breath-of-the-wild-1
Encara fa falta que s’atorguin els premis BAFTA, els de l’Academy of Interactives Arts & Sciences o els Games Developers Choice Award, tota la resta de premis importants ja s’han celebrat i tots els mitjans (especialitats i generalistes) s’han pronunciat sobre els seus títols favorits, i sembla que aquests 2017 ha posat d’acord a tothom: The Legend of Zelda – Breath of the Wild es tracta del millor videojoc que els últim dotze mesos ens ha regalat. L’aventura de Nintendo per WiiU i Switch remata el cim de la majoria dels llistats, ha rebut els guardons més populars i ha recollit els elogis més entusiastes. Aquí, a l’Àrea de Cultura Digital també ho hem jugat a fons i no només entenem, sinó que compartim l’admiració generalitzada per un títol fascinant. Però, si tens curiositat per conèixer més al detall el paisatge de l’oci interactiu del 2017 i saber com s’ha resumit l’any en diferents països, agafa’m de la mà i anem a fer un volt pel món. Primera parada: els Estats Units.

Mitjans com Polygon, Time Magazine, Destructoid, IGN, GameSpot o GamesRadar+ han considerat que no hi ha hagut res millor aquest any passat que Breath of the Wild. I qui no ho considera així, estrany és que no ho hagi col·locat dins del seu top 3. A més, també va guanyar el millor premi als The Game Awards, el certamen amb més difusió de la industria.

nierLes poques publicacions que s’han sortit de la tendència majoritària, han decidit premiar Nier – Autómata, un joc d’acció japonès per PlayStation 4 i PC sortit a principis de l’any i que es tracta d’un d’aquests poc casos de videojoc mainstream d’autor. Ha sigut l’elecció de Slant Magazine o Wired la qual el va descriure de la següent manera: “És la història de dos androides atrapats en una guerra antiga i horrible, però aquesta explicació no fa justícia a Nier – Automata. Es tracta d’un joc que salta entre gèneres, brillantment escrit, una magna opus elaborada amb cura sobre la persistència, i l’amor, i l’esperança davant la pèrdua absoluta. És famosa la frase del seu director, el Yoko Taro: «faig jocs estranys per persones estranyes», però Nier – Automata podria ser per a tothom”.

Altres jocs que es repeteixen en tots els resums, encara que en diferents posicions, serien Super Mario Odyssey, el retrobament del fontaner italià desprès 4 anys d’absència; What Remains of Edith Finch, la sensació independent de la temporada; Horizon – Zero Dawn, superproducció holandesa sobre les aventures d’una jove caçadora a un planeta Terra dominat per dinosaures robots; Hellblade – Senua’s Sacrifice, una excel·lent aproximació a la malaltia mental fent servir els recursos d’un joc d’acció; Persona 5, joc de rol japonès amb un disseny visual impressionant; Cuphead, un dificilíssim arcade amb estètica de cinema d’animació dels anys trenta; Player Unknown’s BattleGrounds (o PUBG), el sorprenent fenomen multijugador arribat des de Corea; Resident Evil 7, la reinvenció d’una de les sèries de terror més longeves; o Night In the Woods, el videojoc que millor ha sabut atrapar l’estat d’ànim de les generacions nascudes des de els anys vuitanta.

A Europa, poques diferencies amb els mitjans de l’altre costat de l’oceà: The Guardian i Eurogamer aplaudeixen  Zelda. Edge Magazine, la revista en paper més prestigiosa del món dels videojocs, fa uns mesos va posar Breath of the Wild al número un en el seu especial Greatest Games of All Time, així que no s’esperen grans sorpreses (cap, de fet) quan l’edició de gener arribi als quioscs.

samorost3Les poques desviacions respecte a la norma general es detecten en la facilitat que mostren en destacar produccions properes. Això doncs, jocs com Divinity – Original Sin 2 (Alemanya), Mario + Rabbids – Kingdom Battle (Italià), Samorost 3 (República Checa) o Wolfenstein 2 – New Colossus (Suècia) o Metroid – Samus Return i Rime (Espanya) han agradat una mica més en el vell continent.

En tot cas, si volem obrir les finestres i deixar passar aire fresc entre tanta uniformitat, haurem d’anar al repàs de Rock, Paper, Shotgun, que sense oblidar-se de els esperables, reflecteix un gust més eclèctic i, per tant, més sorprenent i interessant.

Japó, que sovint va per la seva banda, aquest any també s’ha rendit davant el Zelda. Ha guanyat el Japan Game Award al Tokyo Game Show i Famitsu, el mitjà de referència al arxipèlag, l’ha donat una puntuació perfecte de 40/40 i l’ha anomenat com el millor joc, davant d’altres títols com Monster Hunter XX o Dragon Quest XI, molt del gust asiàtic.

 

Pablo Algaba

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.