“Agafes prou bé el ′mando′ per ser una noia”

Escoltem diàriament històries de micromasclisme. Però rara vegada hi parem l’atenció. Veiem personatges femenins hipersexualitzats i ens sorprenem quan trobem a una noia que ens diu que és aficionada als videojocs.

Agafes prou bé el mando per ser una noia”, em comentava una vegada un amic. Tot i no voler ofendre, la seva ment li va jugar una mala passada. “Bé, em refereixo a que moltes noies no saben com funciona la primera vegada que n’agafen un”, es va excusar. Va caure en el mateix prejudici que bona part de la societat actual. Potser les meves mans no tenen els mateixos dits que les teves? Necessito una capacitat especial per saber com agafar el comandament d’una videoconsola?

Tanquem un 2017 en què hi ha hagut 9 dones mortes víctimes de violència masclista a Catalunya i encara en parlem poc. Parlem poc de la violència, però també parlem poc dels prejudicis que ens ceguen. Avui diem prou. Diem prou al micromasclisme que envolta a la dona i al videojoc.

“Sóc dona i jugo millor que tu”

Bé, potser no sóc la millor jugadora. De fet, en molts jocs sóc pèssima. Però per ser dona no sóc pitjor que tu. Quantes dones se senten discriminades en entrar a jugar una partida online? Si ens equivoquem, ens envien a fregar els plats. Si guanyem, se sorprenen.

(En aquest compte de Twitter, podeu denunciar aquest tipus de comentaris).

I no, no jugo per cridar l’atenció. Jugo perquè em ve de gust. No pretenc seduir-te a pesar que, molt sovint, si vull escollir un personatge femení, n’hagi d’escollir un d’híperacalorat. Que el meu personatge no sàpiga discernir entre el fred i la calor no vol dir que jo vagi per casa només en calcetes. I per contra, que una noia jugui a videojocs tampoc vol dir que sigui un orc. Així que si penses d’aquesta manera, agafa un pic i una pala, i torna tu a la Terra Mitjana.

Les dones creadores

Molt sovint anem a esdeveniments de videojocs i ens preguntem, on són les dones? En el darrer Llibre Blanc del Videojoc a Catalunya es detecta que només el 18% dels llocs de treball de la indústria cultural del videojoc està representada pel sector femení. I, d’aquestes, és molt petit el percentatge que tenen un càrrec de responsabilitat.

Segons el DEV, un 45% de la gent de l’estat espanyol que juga a videojocs són dones, són jugadores. Inclús superen el 41% de dones jugadores a EUA, segons l’informe estadístic de Newzoo. Llavors, si les dones representem un tan per cent tant elevat de la població jugadora? Per què no ens llencem a ser-ne les desenvolupadores?

“Les noies han de fer videojocs, els videojocs fan les noies”

Tant el sector del videojoc com tots aquells relacionats amb la tecnologia han estat tradicionalment marcats per la presència masculina. Per això és necessari superar els prejudicis per evitar que el peix que es mengi la cua. Si només creen videojocs els homes, augmentem la percepció que és un món només masculí. Marina Amores, amb la col·laboració d’Enti, va fer un documental que podeu trobar a Youtube que posa en manifest la importància de la dona en el desenvolupament dels videjocs a partir de professionals d’aquest món.

Aquest estiu passat, Gaming Ladies va organitzar un esdeveniment a Barcelona que va ser boicotejat des de comunitats com Forocoches per ser exclusiu per a dones fins el punt que es va arribar a cancelar. Ja no només és el fet de sentir-te assetjada, sinó de ser insultada per defensar la igualtat de condicions entre gèneres. Evidentment, no tots els homes que juguen o es dediquen al món dels videojocs són masclistes, per sort aquests només són un col·lectiu petit. Però per desgràcia, en plena era 2.0, aconsegueixen tenir més veu. Tot i així, finalment l‘esdeveniment es va celebrar amb una molt bona assistència de dones professionals del sector i sense incidents. Va ser una trobada molt enriquidora i d’alt nivell en les xerrades, que es va demostrar realment necessària.

Hi ha altres iniciatives en aquest sentit, com l’associació FemDevs que promou l’interès, la participació i la presència de la dona a la indústria del videojoc. Posen en manifest les dificultats de la dona per accedir al mercat i com afecta la falta de visibilització a l’hora d’escollir el videojoc com a opció laboral. Des de l’associació es pretén promoure aquesta visibilització per aconseguir una igualtat de condicions que els homes.

És important trencar el sostre de vidre i animar a les noies joves des de petites a cursar estudis relacionats amb els videojocs o la tecnologia. Girls Make Games organitzen colònies d’estiu, workshops i jams per fomentar l’interès de les noies cap a aquest sector.

 

La nostra manera de fer-nos escoltar és perdre la por a jugar com a dones. Jugar i, sobretot, crear. Refugiant-nos en estudis més humanístics per defugir la tecnologia només ens fa més vulnerables davant de l’estigma de la dona jugadora i de la dona desenvolupadora.

Marta Izquierdo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s