Una mirada personal sobre el MIRA, el festival de les arts digitals

El MIRA, el festival d’arts digitals, ha tornat a passar per Barcelona, i ja són 7 edicions! Com cada any, ens ha portat música, reflexió, tecnologia, llums, projectes, vídeos, instal·lacions, pensament, immersió… Tot això i molt més en només tres dies. Us expliquem què hi vam veure des d’una mirada molt personal.

El Festival va començar dijous 9 de novembre amb una tarda de conferències, taules rodones i presentacions de projectes sota el lema “Tecnologia amb un propòsit”. I amb aquest propòsit es va parlar bastant de medi ambient i de tecnologia relacionada amb la natura. No volem fer-vos aquí un recompte de tot el que es va dir, moltes coses i molt interessants, sinó un recull de coses que ens van agradar i que ens van sorprendre.

Vam tenir el gran plaer de tornar a escoltar els representants de dos projectes que ens agraden molt i que mirem de seguir. El primer, Domestic Data Streamers. Tots, absolutament tots els seus projectes són interessants i fan reflexionar. Posen les dades a un nivell artístic per tal de fer-les més evidents i fàcilment llegibles, però també tremendament artístiques i envoltades d’experiència. Van explicar el projecte Making Visible the Invisible, fet per a UNICEF a les Nacions Unides. La hipòtesi sobre la qual van basar el treball és que els problemes que no es mesuren sovint romanen sense resoldre. La comprensió de la situació actual dels infants i els seus problemes és fonamental per millorar el futur. Per això van crear una màquina del temps on els delegats a les Nacions Unides podien trobar-se amb el nen o la nena que havien estat i signar un contracte que era un compromís de millora de les dades que hi ha sobre els infants. Totes aquestes dades van transformar-se en un conjunt de cançons per donar veu als qui no en tenen.

I un altre equip de qui som molt fans: Glassworks. Xavi Tribó ens va explicar el projecte Percebeiros Shield. La feina dels percebeiros a Galícia és molt perillosa per la proximitat a les roques i a les onades de les costes gallegues. Aquest projecte crea un sistema integrat en els vestits de neoprè que porten que avisa del comportament del mar mitjançant diversos dispositius. Percebeiro Shield és un sistema que d’escanejar el mar mitjançant un sistema LIDAR d’infrarojos, analitzant l’espuma que produeixen les ones i utilitzant aquestes dades per calcular mitjançant algoritme quan arriben perilloses oyes, avisant al Percebeiro. També ens va ensenyar un fantàstic projecte desenvolupat per Greenpeace, Their future is our future, que tenia com a objectiu alertar sobre la desaparició de les abelles. Se’ls va demanar fer una recollida de signatures que van convertir en una recollida de signatures… d’abelles. Amb un sistema automatitzat, van trackejar el vol de les abelles i van plasmar aquest moviment en pinzell i tinta xinesa sobre paper, amb un resultat preciós i commovedor. Aquí teniu el vídeo del projecte. I us posem el making of perquè pugueu veure com es va fer tot plegat.

 

 

 

 

De Glassworks també era una de les instal·lacions interactives del festival. Quantum Chromodynamics funcionava amb drons reals, que generaven, des de la seva dansa, connexions i il·luminació, una gran forma geomètrica suspesa a l’aire que es bellugava quan la gent passava per sota. Era curiós veure com la gent entrava ràpidament al joc i ballava a terra per fer ballar les màquines a l’aire.

En canvi, la instal·lació dels Domestic Data Streamers, Heaven or Hell (MIRA’s fate is on you), era molt més humana. En petits grups es podia accedir a una sala o una mena de Jesús feia que el grup sencer es decidís entre dues opcions banals però terribles i a partir de l’anàlisi de les respostes el grup sencer era enviat al cel o l’infern.

El dome del MIRA és sempre una meravella. Aquest any van tenir una peça fantàstica de projecció 360º que anava molt, molt més enllà del que estàvem acostumats a veure en aquest tipus d’espais. I és que Six minutes of your life that you will never get back era una producció dels britànics Golden Wolf per la cadena Adult Swim, la responsable d’èxits com Rick i Morty, la sèrie televisiva d’animació salvatge i esbojarrada que fa posar vermells els Simpsons. En aquest cas, el vídeo no tenia aquest punt irreverent i en canvi tenia tota la bona factura d’una productora acostumada a cuidar la imatge i, sobretot, la narració. I sí, era un vídeo immersiu amb una narració que et portava de viatge amb les imatges acolorides d’una ciutat estranya i magnètica.

Al dome també vam poder veure The Cryogenian, una projecció de 360º de Julius Horsthuis, dissenyador d’efectes visuals holandès que va començar la seva carrera fa més de 15 anys. El projecte és un viatge d’iniciació ritualista a través de l’art fractal representat per una glacera de mil milions d’anys, acompanyat per l’impactant música ambient de Chillheimer.

El MIRA va ser molt més. Sobretot, molta música i visuals. Cada any amb més i millor programació, que ens porta sorpreses i experiències. Un festival imperdible per aquells a qui ens agrada la creació i la reflexió a l’entorn de l’art i el món digital.

 

 

 

 

Marisol López

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s