Videojocs de terror amb accent català

A les oficines de l’Àrea de Cultura Digital som fanàtiques de Halloween, d’abraçar foscos rituals mistèrics i resar a antigues deïtats paganes. Com podeu imaginar, quan arriben aquestes dates ens falten poques excuses per a disfressar-nos de vampirs, omplir els despatxos de teranyines i, sobre tot, de parlar dels nostres artefactes culturals favorits, aquells que ens han esfereït i més nits de malsons ens han provocat. Avui, volem compartir amb vosaltres alguns dels videojocs catalans de les últimes fornades que més i millor us faran esgarrifar de por i de plaer. Així doncs, sense més dilació, donem pas a l’aquelarre:

The Crow’s Eye (3D2 Entertainment, 2017)

Si hi ha una cosa que els videojocs fan bé és construir espais expressius. Per a un gènere com el del terror, on la construcció d’atmosferes ocupa un lloc central, l’oci interactiu es converteix en un llenç en blanc perfecte per a dibuixar les idees més creatives. En el cas de The Crown’s Eye, l’equip de 3D2 Entertainment ens invita a deambular amb el nostre cos virtual per l’interior de la Universitat Mèdica de Crowswood, un lúgubre i solitari palau que ha estat testimoni de desenes de desaparicions i assassinats. Un trencaclosques en primera persona en la línia d’Amnesia o Penumbra que posarà a prova els nostres nervis.

The Frankenstein Wars (Cubus Games, 2017)

El monstre de Frankenstein és un d’aquests viatgers en el temps que, com a mite contemporani,  sempre té alguna cosa a dir sobre el nostre present. Va néixer com a condensació de les pors de l’inconscient col·lectiu del segle XIX als avenços tecnològics; por a una tecno-ciència que començava escapar-se’ns de les mans. Les múltiples revisions que se n’han fet des de la seva creació li han permès continuar jugant aquest paper millor que qualsevol altre personatge del nostre imaginari cultural i tenim moltes proves de la seva pertinència, des de l’avantguardista adaptació de Nick Dear per al Royal National Theatre fins l’últim film de Bernard Rose, on el monstre es reconstruït gràcies a una impressora 3D. Per la seva banda, l’estudi Cubus Games imagina a The Frankenstein Wars (un joc per a mòbil amb to literari i estètica steampunk) un segle XVIII alternatiu on les grans potències de l’època es barallen amb exèrcits de cadàvers reviscuts.

Maldita Castilla EX (Locomalito / Abylight, 2012/2016)

Com passa amb Frankenstein, la cultura anglesa mai ha tingut por de revisar, reinventar i readaptar les seves icones pop. Per això sempre hem sentit molt propers personatges com Dràcula, Doctor Who, el Dr. Jekyll o Sherlock Holmes (i ara Harry Potter), encara alguns ja tinguin més d’un segle d’història. A la península Ibèrica però, no es te aquesta desimboltura. El folklore i els mites literaris s’han reclòs als museus i a l’acadèmia, i rarament han estat adoptats per la cultura pop. Malgrat aquest panorama, ens trobem amb una extraordinària excepció: Maldita Castilla, un videojoc d’acció amb estètica (i ètica) de saló recreatiu que es recolza tant en els clàssics retro com Ghouls ‘n Goblins com en l’imaginari medieval peninsular de Tragaldabas, cavallers sense cap, bichas, dragons i, fins i tot, Don Quixot.

Vaccine (Rainy Night Creations, 2017)

Si bé abans ja existien els jocs de terror, el primer gran títol del gènere va ser Alone in the Dark, un joc francès de l’any 1992 que va inventar amb èxit un nou sub-gènere. El survival horror, com es va anomenar, pensava que dos aspectes fonamentals per a generar por als jugadors eren d’una banda amagar una part important de la informació, jugar amb els angles de càmera per ocultar perills i amenaces en escenaris foscos, i de l’altra subratllar la vulnerabilitat del personatge controlat, fugir dels protagonistes gairebé indestructibles i posar-nos en la pell d’una persona superada per les circumstàncies. Franquícies multimèdia tan consolidades i reconegudes actualment com Resident Evil o Silent Hill són filles d’aquesta època. Vaccine, el videojoc de Rainy Night Creation, revisita els anys 90 amb la voluntat de replantejar-se la plantilla d’aquests clàssics, i per això incorpora a la recepta ingredients propis dels jocs de rol més hardcore com la possibilitat de que els personatges morin de manera permanent o la generació d’escenaris a l’atzar. Tot ben amanit amb zombis, mutants i gossos de l’infern; com exigeixen els canons de la sèrie B.

 

 

Pablo Algaba

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s